Lucy, el cara a cara de Jamaica Kincaid

'Lucy' de Jamaica Kincaid arriba per primera vegada a les nostres llibreries en català

Lucy, una de les obres de capçalera de l’autora caribenya Jamaica Kincaid, arriba per primera vegada a les nostres llibreries en català i ho fa de la mà de l’editorial Les Hores, traduïda per Carme Geronès. Carla M. Güell en fa la seva lectura a Núvol.

A Lucy, Kincaid ens trasllada als Estats Units dels anys seixanta. Sense abandonar el caire autobiogràfic que acostuma a tenyir la seva obra, l’autora d’Antigua i Barbuda ens narra l’arribada d’una jove afrocaribenya als Estats Units. Una autobiografia ficcionalitzada o una novel·la amb deixos autobiogràfics?

L’autora ens relata el periple de Lucy, una jove afrocaribenya que amb disset anys decideix abandonar l’illa d’Antigua per fer d’au pair a casa d’una família benestant a Nova York. Tan bon punt Lucy arriba a la idíl·lica llar de la Mariah, en Lewis i les seves quatre filles, es topa amb una realitat molt diferent de la que havia imaginat. “M’havia imaginat que amb aquell acte breu – d’abandonar la casa i arribar al nou lloc – podia deixar enrere, com si fos un antic vestit que mai més no t’has de posar, els pensaments tristos, els sentiments tristos i el ressentiment amb la vida en general”, ens confessa. Trobant-se al llindar de l’edat adulta, la protagonista malda per trobar el seu jo adult, per descobrir-se a si mateixa. Sense cap mena de pudor i amb tota la brutalitat d’una prosa íntima, nua i directa, Kincaid ens desvela les pors, inseguretats, frustracions i contradiccions de la jove. Lucy és, sens dubte, un bildungsroman, una novel·la sobre la identitat, individual i col·lectiva. Al llarg de les seves pàgines ens trobem cara a cara amb el conflicte identitari de la protagonista i n’acabem sent còmplices.

Tanmateix, el bildungsroman de Kincaid s’allunya dels horitzons d’expectatives eurocèntrics romàntics que acostumen a caracteritzar el gènere i abandona els tòpics de descoberta de la identitat en l’Altre, en el foraster, en el viatge. És potser un contra-bildunsgroman? A Lucy el romàntic és l’altre, aquell que és mirat. La Mariah, en Lewis, els seus amants, amics, veïns. Aquells que miren el món des de la talaia del privilegi. Des dels marges, amb certa hostilitat i un bon deix d’inconformisme cap a la realitat que l’envolta, la Lucy es construeix a si mateixa i ho fa a cops de realitat però també de somnis i fantasiejos. “No havia de ser així la vida, feta d’alts i baixos i no d’una constant i perillosa ressaca, capaç d’arrossegar-te al fons per sempre més?”, ens pregunta la protagonista. Sense abocar-nos a una ressaca d’emocions, Kincaid ens fa sentir i viure aquests alts i baixos.

Lucy és, també, una història de confrontació, de trencaments, d’abandons. En construir-se a si mateixa, la Lucy s’acaba deconstruint. Ho deixa tot enrere: el seu passat illenc, del seu jo infantil, les lloses heretades i, també (o sobretot), els llaços familiars. Trenca amb tot allò que la limita i l’encasella, però també amb tot el que la fa ser qui és. Tal com escriu Jenn Díaz en el pròleg de la novel·la, és una història de trencaments. La història del trencament entre una mare i una filla. Lucy estima i odia a la seva mare. Potser perquè encarna la feixuga llosa de la moral femenina, de la submissió i el servilisme? Lucy fuig. Ho deixa córrer tot per ser lliure. Lliure i sola, però lliure malgrat tot.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació