Llibres i ensaïmades

Manacor es va engalanar el cap de setmana passat en motiu de la primera Vila del Llibre que traspassava fronteres i arribava, per primera vegada, a les illes. Amb un programa de més de 70 activitats entre els dos dies i l’obertura de molts espais tancats, alguns memorables, els organitzadors del festival, i especialment en Toni Gomila com a comissari de tot plegat, s’han lluït i han despertat tot un entusiasme entre els manacorins de voler perpetuar aquest festival dedicat als llibres, primerament, i a totes les expressions artístiques que se’n poden desprendre.

El dissabte 11 de juny la Vila del Llibre arrencava en un dels indrets més idíl·lics en què es podia donar el sus a un festival d’aquestes característiques: al pati de l’estimada Institució Mossèn Alcover, amb l’esperit de l’apòstol de la llengua ben a prop. L’escenari que es va preparar en aquest pati va ser una opció encertadíssima per acollir, més tard, converses interessants entre diferents autors. És aquí on en Toni Gomila va encetar la Vila del Llibre, i ho va fer amb un discurs inaugural que posava de manifest que Manacor era el lloc idoni per a una primera edició de la Vila del Llibre a les Balears. I és que és cert que Manacor és font de cultura i que hi tenim molts artistes, músics sobretot, i els retem homenatge, però la vessant literària, dins tot, quedava sempre una mica més arraconada, i és per això que trob —com molts, com s’ha pogut demostrar durant aquests dies— que aquesta Vila del Llibre era molt necessària en un àmbit cultural que quedava relegat només al dia de Sant Jordi.

Per manacor han passat autors de les Illes i del Principat com Biel Mesquida, Antoni Vidal Ferrando, Sebastià Alzamora, Maite Salord, Carme Riera, Miquel Àngel Llauger, Jordi Coca, Oriol Malet... Que hi havia molts actes programats i que sempre n’havies de deixar un per un altre ja s’ha dit, i és precisament per això que us faré una pinzellada d’aquells als quals vaig assistir. Després de la lliçó inaugural, moltes persones es varen quedar al pati (i d’altres també s’hi van afegir) per escoltar n’Empar Moliner conversar amb en Toni Riera. En aquesta conversa, que l’autora va voler començar homenejant les llibreries, se’ns va anar presentant la seva darrera novel·la, Benvolguda. Ho va fer amb un estil planer que va arribar a tot el públic, i ple d’anècdotes, que van anar perfilant alguns temes de què tracta la novel·la. Cap al final del diàleg, ja havien venut tots els exemplars que havien portat del llibre.

Aquell mateix capvespre, vaig anar cap a l’espai We Phi per assistir a la presentació del número 0 de la darrera revista que ha vist la llum a la comarca de Llevant, Morlanda. Els mateixos creadors de la revista proposaven també un diàleg posterior a la presentació entre alguns dels col·laboradors d’aquest número 0. La conversa va ser molt interessant i s’hi van poder copsar diferents punts de vista (els de n’Aina Riera Serra, en Miquel Mas Fiol i en Miquel Serra) sobre diversos temes (que anava introduint en Joan Sitges). Som almenys uns quants que esperam que aquesta hagi estat la primera de moltes altres taules rodones sobre l’art d’escriure i la creació literària que es facin a Manacor. Una estona després, a l’altre cap de cantó, venia a delectar-nos n’Antonina Canyelles, la poeta punky, la dona bala del panorama poètic català. Si no heu tengut mai l’oportunitat de llegir-la o escoltar-la —com jo fins aquell dia—, feis-vos aquest favor i feis-ho. És tota una experiència.

Durant la Vila del Llibre de Manacor s’ha sembrat una llavor i som molts els que volem que arreli.

Finalment, l’últim dia de la Vila vaig córrer per anar cap al doblet de diàlegs entre diferents autores, tant d’aquí com d’allà. La primera part la van protagonitzar un grup d’autores de menys de 35 anys (i totes premiades!): na Pilar Codony, n’Anna Gas i la marca de la casa, n’Aina Fullana. Totes elles van crear una conversa captivadora pautada per les preguntes que anava formulant en Sebastià Bennasar, que giraven al voltant dels temes que es tracten a les seves obres, dels premis en aquest àmbit, de quines qualitats ha de tenir una història perquè atregui… Totes varen coincidir en el fet que, per a elles, escriure ha d’estar sempre relacionat amb el concepte de llibertat, i és al que aspiren: a poder seguir escrivint lliurement els anys que faci falta. Just després, el següent trio d’autores format per na Marta Orriols, na Mar Bosch i na Marta Vives, també ens va deixar a tots ben meravellats. (No hem d’oblidar que l’escenari de tot això, en tots dos casos, seguia sent el del pati de la Institució, amb el fons ple de buguenvíl·lees i fulls de paper.) En aquest cas, en Sebastià Bennasar va conduir les autores a parlar de la seva carrera ja més consolidada i de les seves obres més o menys recents. Es va parlar d’escriptores que defugen de la fama, d’escriptores que van experimentant amb diferents gèneres i de periodistes que es tornen autores de llibres.

A banda d’aquests actes concrets, que són els que jo vaig triar mentre que alhora n’havia de rebutjar altres, els manacorins i tots els visitants de la Vila del Llibre van poder gaudir de la diversitat de paradetes de les diferents editorials participants, d’actes i tallers per als més petits, de la fireta de Sobrassada de Peix… I de l’obertura d’espais tan cèlebres com el cinema Goya, que han pogut visitar generacions que no l’havien trepitjat mai, juntament amb generacions que es morien de ganes de tornar-ho a fer. I cal remarcar que no només han estat rebudes amb ganes totes aquestes grans propostes, sinó també les que, dins tot, encara quedaven més als marges, però que eren igual de necessàries, com ara l’espai destinat íntegrament al còmic (espai Jaume Ramis), o el destinat a obres plàstiques (espai Joan Serra), o la mateixa expressió de les arts audiovisuals en forma de curtmetratges que es presentaven al Goya. I també les parets del carrer del Pou Fondo pintades i que fan goig. I fins i tot els detalls més petits com les butaques, els cossiols i els llibres que engalanaven els carrers.

Durant la Vila del Llibre de Manacor s’ha sembrat una llavor i som molts els que volem que arreli. El festival —esperem— haurà estat el precursor d’altres fires que aniran apareixent i que estaran enfocades a la literatura i als llibres. L’èxit que ha tengut és inqüestionable, i equilibra una mica la balança del reconeixement que es dona a altres disciplines artístiques. Manacor ha estat, una altra vegada i encara més, capital de la cultura: un degoteig constant de gent que ha sortit a passejar-se entre cossiols i llibres pels carrers del centre històric, i que ha deixat clar que també som vila de llibres.