Lleida, el nou bressol del crim a Catalunya

La novel·la El misteri del bressol buit (Pagès Editors, 2015) de l’escriptora lleidatana Montse Sanjuan (1956) s’estrena com una proposta fresca per al gènere policíac en la literatura catalana. La seva agent dels Mossos d’Esquadra predilecta, la sergent Anna Grimm, s’haurà d’enfrontar a un nou cas ple de cobdícia i mentides en un ritme frenètic i un clima angoixant.

Davant la publicació d’aquest llibre podrem estar satisfets de tenir un exemplar de bona novel·la d’entreteniment amb segell propi. L’obra té una trama senzilla, que manté un fil conductor ferm des dels inicis: la desaparició de Marc Santacana, un nen d’un any i mig, fill de la principal víctima de la novel·la, la florista Raquel Ballart. La sergent Anna Grimm haurà de resoldre el cas per tal de seguir la pista del nen en una desesperant carrera a contrarellotge.

Es nota l’esforç que Sanjuan ha posat a l’hora d’escriure aquesta trama: sembla que no li ha costat trobar un element que mantingui en peu tot l’argument, encara que al final comenci a trontollar amb les primeres solucions. El desig de voler saber on és el petit Marc intriga més que qualsevol altre episodi que es pugui incloure a l’argument. Fins i tot, sembla que és la última cosa que pot desglaçar una mica el gèlid temperament de la sergent Grimm, una insofrible i irritant agent de la comissaria de Lleida que intenta complir amb els estereotips anti-heroics que semblen imposar-se avui en el món de la novel·la negra. No serà tan desastrosa com Wallander ni tindrà les excentricitats de Holmes o Poirot, però sí que té les qualitats requerides per aparèixer en trames d’aquesta mena: intel·ligència, disciplina, imparcialitat i un instint lògic que guia totes les seves accions.

Una lògica que es basa en les aparences, en l’anàlisi continu de tot, tant, que contamina la seva prosa. Podria donar-nos la sensació d’un intent de minimalisme, que de tanta reducció, es queda massa curt: les trames no són només fets i proves que els demostren, també hi ha motius pels quals es provoquen, que sovint solen ser molt subjectius. I aquí és on Sanjuan es queda curta, podria endinsar-se encara més en tots els perfils que ha estat capaç de crear i aprofundir en els detalls que ens vol oferir: els cossos, les sospites, el dia a dia d’una comissaria, etc.

Tot i que la novel·la negra ha gaudit d’èpoques més daurades que altres, és un gènere que mai deixarà de créixer. Sempre hi ha àvid lectors que necessiten viure una mica més enllà del que les pàgines poden oferir. I aquesta novel·la és una bona opció. Si el lector es decideix per aquest llibre, ha de saber que suposa una breu descripció del món de comissaria i una aproximació lleugera del món criminal. L’avorriment no hi té espai, això està garantit. Ara bé, que una novel·la policíaca entretingui i ens absorbeixi la ment és important, tot i que no és el que determina al 100% la seva eficàcia. Passarem una bona estona, però què en diran els fanàtics de les sagues criminals?