Lie Lie Land: els valors del populisme

Àngel Castiñeira: 'S'explota la còlera per a obtenir-ne beneficis'

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Quins temes són els que més ens han preocupat el 2016 i quins valors desprenen? Això és el que recull l’Anuari de Valors 2016 de la Fundació Carulla, un estudi que analitza els vuit diaris amb més difusió a Catalunya per llegir-los en clau axiològica. El 2016 va ser l’any dels populismes.

El procés sobiranista i la corrupció política han estat les temàtiques amb més ressò mediàtic durant el 2016, acompanyades sobretot pel populisme. Així ho indica l’Anuari de Valors de la Fundació Carulla, que busca “entendre amb quina força impacten els temes que passen al món”, tal com indica la directora de la fundació, Marta Esteve.

A partir de l’anàlisi quantitativa de totes les portades i notícies d’interior aparegudes als vuit diaris més llegits a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, Ara, El Punt Avui, El País, El Mundo, La Razón i ABC), l’estudi fa quatre anys que conclou que la corrupció i el sobiranisme són els dos temes més destacats. La Fundació considera que ja ha estudiat suficient aquests dos fenòmens, i es decanta per abordar més a fons el tercer tema més destacat de l’any passat: els populismes.

Parlar de populismes és una manera d’englobar tres dels fets que han marcat l’agenda mediàtica: el Brexit, les eleccions a Estats Units i les formes de “nova política”. En aquestes últimes s’hi inclouen els populismes, tant de dretes com d’esquerres, una decisió que genera polèmica però que Àngel Castiñeira, director de l’Anuari i membre de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, col·laboradora acadèmica de l’anàlisi, explica de la següent manera: “Seria erroni creure que les causes del populisme es deuen només a causes socioeconòmiques, ens trobem davant d’una crisi de valors”.

Independentment del color polític del populisme, l’Anuari troba punts coincidents entre ells. Aquests serien el rebuig contra les elits, l’apel·lació a les emocions, el recel contra la globalització, la recança contra l’ordre mundial liberal i la pèrdua de fe en la Unió Europea. El discurs de la confrontació, els lideratges carismàtics i la simplificació demagògica dels problemes són característiques que repeteixen polítics tant de dretes com d’esquerres.

“S’explota la còlera per a obtenir-ne beneficis”, destaca Castiñeira, que creu que els perdedors de la globalització econòmica coincideixen amb els votants del Brexit i de Trump, i que ja no votem només per raons econòmiques sinó per preocupacions com ara la defensa de la identitat nacional davant l’amenaça del multiculturalisme, els d’una banda;  i la defensa de la justícia social, els de l’altra.

Així doncs, pel que fa a les causes de l’auge del populisme a Occident, l’Anuari dels valors les troba en la globalització i la crisi econòmica, però també en la pèrdua d’expectatives de futur de l’anomenada classe WASP (Blanca, Anglo-saxona i Protestant, en anglès) i en una crisi dels valors comunitaris.

Per la Fundació Carulla, un dels elements més inquietants de la situació actual és que el populisme posa contra les cordes la Unió Europea i el projecte de globalització. El president del patronat de la Fundació, Joaquim Coello, defensa que Europa és un gran èxit: “La postveritat ens explica que la Unió Europea és un fracàs, però no ho és”. Segons Coello, el que fa falta és un parlament europeu que tingui força política, ja que Europa es va assentar sobre aspectes econòmics per tal d’unir països diferents i no va atrevir-se a exigir un conjunt de polítiques concretes en tots aquests estats. “Necessitem un parlament europeu que tingui força política”, afirma Coello.

Postveritat és un dels conceptes que va repetir-se fins a la sacietat l’any anterior i també va lligat als populismes. Segons Castiñeira, “no és només enganyar, sinó construir una percepció de la realitat retroalimentada per aquelles persones que volen creure-ho així”. És per això que els valors són importants, i que la Fundació Carulla advoca per transmetre’n: valors culturals, de pertinença, de cohesió social. Tot plegat per resistir el que Coello conclou que és el perill més gran dels populismes: apel·lar als principis dels ciutadans per aconseguir objectius no evidents.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació