L’hora de les decisions

Destino publica L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, que recull les cartes que es van intercanviar durant deu anys Josep Pla i Jaume Vicens Vives

Per fortuna, el gènere epistolar va guanyant, a poc a poc, el lloc que li hauria de correspondre en el món editorial de casa nostra. Cada vegada és més habitual trobar, a les taules de novetats de les llibreries, volums que apleguen reculls de correspondència. A la bona feina que ha anat fent des de fa anys Publicacions de l’Abadia de Montserrat, s’hi va afegir, el 2011, Editorial Punctum, amb la seva col·lecció Visions. D’altres editorials han seguit les seves passes i es va fent (més) normal poder llegir aquests tipus de llibres, que d’altres literatures (com l’anglesa i la francesa) ja publiquen des de fa molt de temps.

Ara Destino publica L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, que recull les cartes que es van intercanviar durant deu anys Josep Pla i Jaume Vicens Vives, cartes en un inici molt formals, però que van esdevenint més personals a mesura que l’amistat entre tots dos es va refermant. Una amistat fonamentada, sobretot, en l’admiració recíproca que es professaven; així com en la possibilitat de trobar un interlocutor a la seva alçada, algú amb qui poder parlar de tot el que els interessava, amb rigor i profunditat. Com una oportunitat, doncs, de respirar una mica enmig de l’ominosa opressió franquista.

Per la seva brevetat, aquesta correspondència hauria donat lloc a un llibre de molt poques pàgines. Primer perquè, com ens adverteix el seu editor, Guillem Molla, de les setanta-dues cartes que s’hi inclouen, “dotze són targetes postals i una és un telegrama”. La majoria de les cartes són tan breus que només consten de tres o quatre paràgrafs. Tant és així que la correspondència pròpiament dita tan sols ocupa 178 de les 364 pàgines del volum. I n’ocuparia encara menys, a tot estirar, una vuitantena, si les generoses notes no figuressin a peu de pàgina sinó al final del llibre.

L’editorial complementa aquest material amb uns apèndixs, i una llarga introducció de Joaquim Nadal, que recomano llegir després de les cartes, ja que revela massa —i amb massa exhaustivitat— el seu contingut. Segurament compliria molt millor la seva funció aclaridora i informadora si s’hagués optat per situar-la al final, com a epíleg.

Pel que fa als apèndixs, potser es podria debatre si tots els documents que s’hi inclouen estan justificats, però no hi ha cap dubte que esdevenen gairebé imprescindibles, ja que complementen les cartes, ens ofereixen un marc de referència i ens brinden alguns documents de gran interès. Sobretot aquells que eren inèdits o poc coneguts, com el tan sorprenent com apassionant “Informe Pla sobre Tarradellas”, on l’escriptor empordanès posa en evidència que, quan li vagava, era capaç de competir en mordacitat amb el seu bon amic Eugeni Xammar. Pla hauria pogut escriure alguna de les Cartes d’un polemista (1907-1973) de Xammar, que ha publicat no fa gaire Quaderns Crema.

Pel que fa, estrictament, a les cartes, malgrat la seva brevetat, són una nova aportació —que se suma als recents La vida lenta, Fer-se totes les il·lusions possibles i Estimat amic. Correspondència (1946-1964)— al coneixement d’aquell altre Josep Pla que s’amagava darrere la màscara del seu personatge.

Aquest altre Pla que, en agrair-li al seu amic les gestions que ha fet perquè el seu llibre Contraban pogués passar la censura sense supressions, se sincera així: “M’heu fet un gran favor, sobretot un favor moral, de manteniment de la moral, perquè la injustícia em revolta i aquesta injustícia m’hagués portat a exiliar-me definitivament”. Un Pla inesperat, a qui l’historiador defineix com “l’increbantable i irreductible defensor de la «condició humana», que en el nostre cas, és «condició de catalanitat»”.

L’hora de les decisions ens permet també conèixer millor Vicens Vives, que en una de les cartes diu: “No tinc cap mena d’ambició, més que la de servir al meu país en tot quant pugui apartar-lo de les torbacions revolucionàries i endegar-lo pel camí de la intel·ligència. Si surto dels meus arxius, llibres i redós familiar serà, simplement, perquè ja és hora de tornar a lloc les coses essencials, somogudes per la guerra, i que cal de nou apuntalar”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació