L’exili explicat sense artifici als joves

En Pau Rispa desitja ser geògraf. No vol estudiar història perquè és un relat que pot patir la mirada subjectiva de qui l’explica. La història no és verídica. Així i tot, cal recordar el passat per construir un present conscient i aquest any 2019 és un bon moment per fer-ho, aprofitant que se celebra el centenari del naixement de Teresa Pàmies, cabdal en l’exercici de la memòria històrica. La periodista i escriptora catalana va publicar una cinquantena de llibres, tots ells impregnats per la seva història, marcada per la lluita antifeixista com a militant comunista durant la guerra civil i sobretot per l’exili als vint anys, que la va separar de la seva terra durant tres dècades. 

Un dels objectius de l’Any Teresa Pàmies –commemoració oficial aprovada pel Govern de la Generalitat– és fer conèixer i difondre l’obra de l’escriptora, molta de la qual actualment no es pot trobar a les llibreries. Així, gràcies a l’any Pàmies, diversos editorials han reeditat obres descatalogades: Empúries ha publicat Memòria dels morts i Gent del meu exili; Tushiba edicions ha tret Matins de l’Aran; Labutxaca ha reeditat Testament a Praga i aquest novembre La Galera publica Aventura mexicana del noi Pau Rispa, l’única novel·la pensada per al públic adolescent de l’autora catalana.

Aventura mexicana del noi Pau Rispa va ser publicada per primera vegada l’any 1985, quan Teresa Pàmies tenia 65-66 anys, a l’editorial Pòrtic. La nova edició compta amb les il·lustracions de la neta de l’autora, Natàlia Pàmies, filla del també escriptor Sergi Pàmies. 

La novel·laexplica la història d’un nen de tretze anys que ha de marxar a l’exili durant la Guerra Civil. Pare i fill van a Mèxic i la mare es queda esperant que el fill gran torni de la batalla de l’Ebre. La seva aventura es dona a conèixer al lector a través del seu dietari i de cartes que envia. No es tracta d’una història fantàstica sinó de l’aventura d’una vida real, la de molts nens nascuts als anys 30. 

És també, com hem comentat, la història de l’autora, que va haver d’exiliar-se en acabar la guerra. El personatge protagonista, ens explica el fill de l’escriptora, està inspirat en el germà petit de la seva mare, en Pau. Aquest tenia catorze anys quan va acabar la guerra i va haver d’exiliar-se amb el pare, igual que en Pau Rispa. Teresa Pàmies va anar a un camp de concentració a França i després, a bord del transatlàntic francès Sinaia va marxar cap Amèrica, primer a Cuba i finalment s’instal·là a Mèxic. En la ficció com en la realitat la família se separa. Teresa Pàmies va deixar la seva mare i la seva germana petita a Balaguer, mentre ella fugia amb el pare. En l’aventura d’en Pau Rispa hi ha l’absència constant de la mare. 

Ester Pujol Arderiu, editora de la Galera, remarca del llibre que, a part de ser molt interessant literàriament, ajuda a entendre la història espanyola. Segons ella és una novel·la per a un públic tant jove com adult. És la peripècia d’un nen però pot ser llegida per un adult. “Explica amb una claredat lliure d’efectisme, històries d’una forta càrrega emotiva i personal. Hi ha vida quotidiana. La pura història del segle XX”, diu Pujol.

L’autora de dietaris, llibres de viatge, assaig i novel·la es va descriure com a cronista en rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2001, però per més que la seva obra estigui impregnada per les pròpies vivències, va més enllà de llenguatges periodístics, com la crònica o el reportatge. La literatura no és només ficció. Tot i això, Aventura mexicana del noi pau Rispa, explica Sergi Pàmies, el fill més jove de Teresa Pàmies, és una de les obres on la seva mare mostra una intenció més clara de ser impersonal. També explica que el primer fill de Teresa Pàmies va néixer a Mèxic i que la novel·la és en gran part cartes a Mèxic. Hi ha una reivindicació de l’escola a Mèxic i de la voluntat dels catalans exiliats de conservar la llengua catalana. Pàmies escriu una experiència neta d’artifici, amb la cruesa del quasi enfonsament del Sinaia. 

Han canviat molt poc del text, només maquillatge d’estil o correcció ambulatòria, bromeja Pàmies fill. Les il·lustracions d’aquesta reedició prenen de referència les de la primera edició. Dialoguen amb les que l’any 85 va fer Montse Tobella, però pensant més en Mèxic i l’art precolombí. L’estructura és més o menys la mateixa. Si les antigues eren contrast de traç fi negre sobre blanc, les de Natàlia Pàmies juguen amb una gradació de grisos feta amb aquarel·la que permet expressar i transmetre més emocions. Són il·lustracions molt atmosfèriques que complementen la lectura sense mostrar els personatges perquè el lector se’ls faci seus. El dibuix digital i en color de la coberta és el contrast amb les dobles pàgines tan atmosfèriques. 

Sergi Pàmies expressa: “Volem donar-li una personalitat familiar al llegat. En les reedicions hi ha pròlegs escrits per nosaltres”. Explica que en els dos actes de commemoració que s’han fet s’hi ha implicat tota la família. “Hem mobilitzat gairebé militarment a tota la família. Ens hem saltat un cert pudor que a vegades ha paralitzat els Pàmies. Podem fer balanç i veure que aquest any hem fet coses interessants”, diu Sergi Pàmies. Agraeix a la comissària de l’any Pàmies, Montse Barderi Palau, que hagi tret el pudor a la segona generació de Pàmies.

Ja per acabar, caldria remarcar la funció didàctica d’aquesta obra, on l’escriptora formateja el seu món amb una intenció pedagògica. En reacció a una reedició de la novel·la l’any 93, ella va sentenciar contenta: ‘això vol dir que la recomanen a les escoles’. Certament les generacions d’abans del canvi de mil·lenni no vam llegir obres literàries sobre la Guerra Civil, i seria potser la millor manera d’explicar fets històrics. Reviure el passat dels teus avis o besavis i posar-te en la situació de l’altre. La reivindicació del món literari de Teresa Pàmies era que l’aventura està en la realitat. ‘No crec que als adolescents se’ls hagi de nodrir únicament amb faules. La vida moderna exigeix actituds, coneixements, iniciatives i sensibilitat’, com escrivia la mateixa Teresa Pàmies al pròleg de la primera edició. 

Podeu trobar més informació sobre Teresa Pàmies i sobre l’Any Teresa Pàmies a la web de la Generalitat de Catalunya.