Les habitacions del castell

“(…) el governant, sense cap sender a la vista ni ningú que el tempti amb falses promeses, s’entesta a parlar de la drecera per veure si així aconsegueix crear-la. El seu objectiu és forçar els èxits anunciant-los (…).

Els sona? Darreres declaracions sobre l’economia espanyola del president Mariano Rajoy abans d’acabar el 2014… Doncs això. Reflexions com aquestes són les que el lector trobarà llegint Les lleis del castell. Notes sobre el poder de Carles Casajuana, un llibre breu però intens sobre els intríngulis del poder, sempre espessos i plens de revolts. Un llibre basat en l’experiència personal de l’autor, la lectura de grans pensadors del poder (que fan de coixí del llibre) i en una intensa reflexió.

Casajuana, diplomàtic de professió, però també escriptor (premi Ramon Llull 2009 amb L’últim home que parlava català), va treballar assessorant en afers internacionals al govern de Rodríguez Zapatero. Tanmateix deixa clar que no vol parlar de la seva experiència personal, ans al contrari, vol arribar a tocar el moll de l’os de la vida política; i ho fa demostrant que va ser un outsider amb una mirada molt afilada i profunda, aconseguint grans reflexions transversals que parlen de la Política en majúscules, la del passat, la del present i la del futur. La política disseccionada des de dins, mirada amb lupa, i així partir de quelcom molt petit n’extreu grans veritats de la vida política.

Sí, Casajuana entra al castell del poder i ens ensenya totes les seves cambres, com s’hi escalfa el pensament dels polítics a la llar de foc, com són els llits sobre els quals cauen els seus maldecaps, com s’il·luminen les seves trajectòries cada matí per la mateixa finestra, o per finestres diferents… Els capítols, que són breus, estructuradors i ràpids de llegir, ens obren les portes de cadascuna de les habitacions amb idees i metàfores sobre la vida dels polítics que ens desperten empatia i algun somriure.

D’entre els molts savis pretèrits que empra per aprofundir encara més (Maquiavel, Nietzsche, Orwell, Foucault…) em quedo amb Michel de Montaigne, que, com ell, va conèixer la política de prop i la va saber mirar amb una visió que ha travessat els segles, fent que allò que ell veia en Enric IV de França sigui encara vàlid en la política actual. El mateix fa Casajuana, que farceix el llibre amb un estil d’escriptura refinat i alhora carregat de pensaments que són veritables sentències perennes per a la política. N’extreu tot allò bo, però també tot el dolent. És un manual de reflexió política. Amb aquest llibre, editat per Pòrtic, Casajuana ha obtingut el premi Godó de reporterisme i assaig periodístic 2014. Molt recomanable. Especialment per als polítics!