Les Desviacions del professor Enric Bou

En fi, amb Desviacions (L’Avenç, 2013) Enric Bou aparca la reflexió estrictament teòrica sense deixar-la del tot i passa a l’acció. Inicia un viatge físic però també un viatge moral, un “procés d’autoanàlisi i de comparació”.

El professor universitari barceloní Enric Bou, amb un llarg recorregut per universitats catalanes (Lleida, Barcelona), nord-americanes (Wellesley College a Boston, Brown University, a Providence, Rhode Island) i ara italianes, Ca’ Foscari a Venècia, i amb un grapat de publicacions acadèmiques al darrera amb treballs sobre les formes literàries autobiogràfiques, sobre la poesia visual o sobre els mites i símbols de Salvador Dalí o la crítica literària catalana i estudis sobre l’obra de Pedro Salinas, s’estrena ara com a prosista. “La vida seminòmada dels últims anys, a cavall de llengües i cultures, entre Barcelona, Venècia, Providence i Nova York –escriu el professor Bou- m’ha proporcionat oportunitats de viatge i coneixement”. I s’ha decidit convertir-les en text, en “fragments de vida”, en “testimonis completament fiables del real ficcional”.

El seu darrer estudi ja explorava les relacions entre literatura i l’espai com a matèria literària i com a experiència cultural i duia per títol La invenció de l’espai. Ciutat i viatge. En aquesta publicació analitzava les diverses tipologies de viatge i, en un moment de l’anàlisi, comentava la proposta de sistematització d’aquest “gènere” literari en quatre categories, seguint els criteris marcats per l’antropòleg i etnòleg de la Sorbona Francis Affergan: la narració metonímica, la narració sinecdòtica (viatge utòpic tipus Robinson Crusoe), la narració metafòrica (semblances i diferències com ara Els viatges de Gulliver), i la descoberta real del discurs narratiu i de la realitat. En la reflexió teòrica d’aquest exercici, ens diu Enric Bou, cal tenir en compte “l’especial unitat del text… pel fet que el viatge constitueix una unitat de sentit…” amb variants respecte d’altres textos de caràcter autobiogràfic, amb particularitats temàtiques, amb la valoració del que s’hi ha après i amb una reflexió metaliterària sobre el llibre que s’escriu.

En fi, amb Desviacions (L’Avenç, 2013) Enric Bou aparca la reflexió estrictament teòrica sense deixar-la del tot i passa a l’acció. Inicia un viatge físic però també un viatge moral, un “procés d’autoanàlisi i de comparació”, “un espai per exercir la diferència, el dubte, respecte creences profundes… que provoca repensar –o confirmar- una pròpia Weltanschaung –paraula gruixuda i potent, que semblava perfectament estable”.

Aquestes “desviacions” són doncs fragments de vida, encontres, impressions passades pel sedàs d’aquest real ficcional que tant li ha agradat estudiar en textos d’altri, presentades amb un cert ordre, de vegades cronològic, d’altres temàtic. S’inicien amb una visita familiar al “Port de l’Aventura” on assaja una caricatura dels parcs temàtics i dels comportaments dels éssers humans en aquesta mena de llocs, plena d’humor i d’ironia que ens fa recordar a tots els que hem exercit de pare els viatges en trenet i muntanyes russes per aquesta mena de camps barrats de diversió obligatòria.

Els relats són plens de viatges “exòtics” i turístics, de vacances, professionals (congressos universitaris), i també de passejades als llocs propers de la seva vida quotidiana de professor universitari, de nòmada, una vida provisional, a la costa est dels Estats Units i al nord d’Itàlia.  I vull dir d’entrada que m’he llegit el llibre amb un gran interès i que en alguns moments m’ha semblat compartir algunes d’aquestes experiències. Vull dir també, però, que he connectat més amb el que en podríem dir les “pàgines viscudes” que no pas amb les presumptes “aventures extraordinàries d’en Massagran”.

M’explico. La descripció d’un temple budista, el palau de la dona d’un Maharaja, les ciutats daurades, les sedes d’orient o el menjar exòtic l’hem trobat o el podem trobar en un registre relativament semblant en d’altres llibres, des dels clàssics de viatges fins els més recents, o en algunes bones guies lonely planet, michelin o routard. O en els documentals que passen a la televisió, o en la pròpia experiència o en les sessions de diapositives dels viatges que ens han explicat els amics. Ens són massa familiars, anava a dir massa tòpics, per trobar en alguns textos del llibre un segell propi, un gruix de reflexió moral que els faci diferents i on la descripció visual d’un element exòtic sigui important en la mesura que és important la percepció de qui l’escriu.

En canvi on crec que el professor Bou es converteix en l’escriptor Bou, és en aquells textos –la majoria- on desenvolupa les seves pròpies dèries, la seva vida quotidiana tant diferent a la nostra però vista i explicada amb un sentiment i un origen tant proper. Que un català de Sarrià que estiuejava a Llafranch i que quan ve a Barcelona s’instal·la al seu pis del carrer de Muntaner a l’Eixample, que a la universitat va compartir amb molts col·legues una visió del món des de la Catalunya antifranquista dels anys setanta es passi vint-i-cinc anys a Providence, l’estat més progressista dels Estats Units i que ens confessi que acaba tip d’algunes de les obsessions de l’Amèrica més conservadora i agre, que visqui envoltat de professors en una universitat de elit, que el veí l’ajudi a arreglar una teulada o una façana malmesa o a netejar la neu de la rampa del garatge en dies de tempesta… això té interès en la mesura que descobrim una visió del món contraposada a la nostra explicada per una persona propera i que ens ho diu des de la complicitat.

Un dia el professor Bou va sortir amb la seva bicicleta seguint la carretera de l’Skyline Drive d’un centenar de quilòmetres que travessa de punta a punta el parc natural de Shenandoa Park … “Anava sol amb la meva Pinarello de color blau marí intens. .. em vaig parar a veure aigua en una mena de refugi i, de sobte, em vaig veure voltat de cèrvols, gairebé com si fos al paradís terrenal… vaig continuar pedalant… quan portava unes dues hores de marxa, travessava una zona obaga, un bosc de roures… en pendent, vaig sentir un soroll de branques trencades… davant meu a 50 metres, un ós marró que corria a quatre grapes a una velocitat d’esprínter olímpic… El cor em va fer un salt…”

Un altre dia, la seva filla Sarah i el seu fill Alexandre, que han viscut el mestissatge cultural català nord-americà es troben a Mèxic en un viatge familiar i en mig del “sarau” i la festa el seu fill li confessa que “vull ser més espanyol que nord-americà…” O, encara, la visita a Treviso a la botiga de bicicletes de Giovanni Pinarello, un dels grans mites del ciclisme mundial que li causa una emoció més profunda que no pas la contemplació de tantes esglésies de Palladio, de tanta “grande bellezza” per dir-ho amb el títol d’un colpidora pel·lícula de Sorrentino estrenada fa poc.

I després hi ha els combats dialèctics entre Carlos Romero i Claudio Guillén, l’andalús que dirigí el departament hispanista de la universitat de Venècia, home poliglota d’una cultura i una simpatia desbordant i el professor fill del poeta de la generació del 27, combats que el professor Bou, amb un cert respecte pels savis d’una generació anterior a la seva anota als seus dietaris i disfruta com un testimoni privilegiat i únic…, o també els viatges al món de l’art contemporani acompanyant a la Chiara, i el balanç dels anys americans… “un país on s’hi treballa molt bé i s’hi viu molt malament…”, “amb estudiants extraordinaris!” “I amb col·legues de vegades malalts mentals…”, “un país en permanent peu de guerra on el consumisme genera una profunda soledat”. Tot això i les primeres impressions d’aquets recents anys venecians… aquestes desviacions i experiències, aquestes tranches de vie, aquests paisatges humans, són els que a parer meu donen al llibre un interès innegable.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació