Les benaurances o el camí cap a la felicitat

Un recull de contes amb diferents personatges que volen assolir la plena satisfacció existencial.

Joan Cavallé (Alcover, 1958) acaba de publicar Les benaurances (Angle editorial), un recull de contes que il·lustra la vida de diferents personatges que malden per assolir la plena satisfacció existencial.

Joan Cavallé | © Xulio R. Trigo

Cavallé no concep viure sense escriure. Sovint, ho fa per plaer, sense voluntat de publicar les seves cabòries enlloc. Però, quan s’hi posa, demostra que la seva vocació narrativa no ha estat endebades. Prova d’això és la  seva dilatada i guardonada trajectòria. Els premis Josep Maria de Sagarra de traducció teatral 1988, Ciutat d’Alzira de novel·la 1993 i Serra d’Or de teatre 1999 i 2010 en són prova. Més enllà dels èxits propis, ha traduït textos de Beckett, Maupassant i Radiguet. A Angle Editorial ha publicat les novel·les Contemplant el monstre (2007) i Els arbres no es podien moure (2015). Ara, hi torna amb contes antics que li havien quedat al rebost i d’altres de completament nous. 

Malgrat que el títol de Les benaurances convidi a relacionar el llibre amb el tan eloqüent passatge dels Evangelis del Sermó de la Muntanya, no estem parlant d’un recull de contes de caire religiós. Més aviat, es tracta d’un conjunt de relats que tracten el tema de la recerca de la felicitat, amb un rerefons que indaga les preocupacions morals de la culpa i el càstig. 

Les històries de Cavallé giren al voltant de l’autoconsciència de les limitacions a qui s’enfronta cada personatge i les possibles sortides que es plantegen. “El fet que des del cristianisme es demani als més desvalguts resoldre els  problemes de la vida un cop morts i conquerit el cel i no pas en vida sempre m’ha sorprès”, explica Cavallé. En aquest sentit, al llarg de l’obra veurem que hi ha personatges que es conformen amb les desgràcies que els han estat adjudicades i d’altres que aposten per no acomodar-se i desafiar el destí. 

Els personatges, que malden per sortir del fangar en què es troben immersos, són versemblants i autèntics. Tot i que, en determinats moments, irrompen en l’acció elements fantàstics. Al mateix temps, però, els tretze relats són molt diferents entre ells. Cavallé, que compagina l’ofici de gestor cultural amb l’escriptura, declara que “els escric sense pensar en l’obra que sortirà. Cada relat té la seva motivació, l’origen és una anècdota o una vivència personal. Per exemple, hi ha un relat que va sorgir d’una conversa sentida en una perruqueria”.

Les benaurances es titula així per diversos motiusD’entrada, perquè aquesta forma de sentència que procedeix dels Evangelis apareix en molts dels contes, literalment, insinuada o contrariada amb si mateixa. Però, per sobre de tot, es realça el caràcter ambivalent que tenen les benaurances. Així, tal com explica l’autor, cada benaurança evangèlica consta de dues parts. La primera se centra en un col·lectiu de persones determinat, un grup de gent humil, que tira endavant amb déu i ajuda i que pateix les conseqüències directes d’un sistema injust i desigual (els pobres, els perseguits per la justícia, els que ploren…). A la segona part, se’ls dona un consell: que tinguin paciència perquè quan morin ja aniran al cel iobtindran, allí, justícia. És a dir, se’ls recomana mantenir una actitud passiva davant de les misèries i els perjudicis. Aquest contrasentit és essencial per entendre les històries que s’expliquen.

 “Jo escric contes de manera continuada. Llevat d’alguna excepció, quan els redacto no hi ha un projecte de llibre”, diu Joan Cavallé, en ser preguntat pel procés d’escriptura de Les benaurances. I ressalta que “sempre arribo al punt en què me n’adono que entre alguns dels contes que duc escrits s’han establert certs vincles”. Arribat a aquest punt, Cavallé es dedica a buscar un  títol, a polir els contes que ja té escrits, a reforçar-ne la relació entre ells i a redactar-ne de nous per perfilar la visió que d’aquell tema donaven els relats inicials.

La literatura de Joan Cavallé parteix de les preocupacions vitals i ètiques que ens neguitegen. Fins i tot, alguns dels relats parteixen d’històries reals com ara el que narra la història d’una dona apallissada, o el del nen víctima d’abusos perpretrats pels seus companys d’escola, o el que dóna títol al primer dels contes, “Dona amb una sola cama”. Val a dir que, en algunes ocasions, l’autor s’aparta del realisme per indagar en el món fantàstic a través de la metàfora i el simbolisme. Mai, però, fent volar la imaginació més del compte.

“A mi m’agrada treballar molt amb el subtext. És a dir, elaborar els meus textos tenint en compte textos anteriors, com si al llarg de la història de la literatura, cada obra estigués escrita sobre els fonaments o sobre les ruïnes d’obres precedents”, comenta Cavallé. Això, de vegades es palesa amb claredat i altres cops queda amagat sota la capa visible de la trama. “No cal que aquests detalls siguin entesos pel lector en la seva totalitat per comprendre l’obra”.

No obstant això, les històries de Les benaurances gaudeixen d’altres particularitats que les fan singulars, com ara la feixuga escomesa d’estar bé amb un mateix.  I, pel contrari, l’acceptació de les adversitats que s’interposen entre la joia de viure i les frustracions personals. Els conflictes amb què topen els protagonistes són ètics i es troben a l’ordre del dia. Ens hem d’acontentar amb el que tenim o tenim dret a canviar les coses?, aquesta és la clau de volta del llibre. Tanmateix, Cavallé remarca que estem encara molt condicionats per lliçons morals ambigües que troben la seva arrel en aquesta mena de textos. “Si et peguen en una galta, posa-hi l’altra”. Segons Cavallé, aquesta és una frase, també procedent dels Evangelis, d’una ambigüitat extraordinària, que d’una banda podria presentar-se com a lema de les lluites no violentes, però que posa en evidència el personatge que ve a dir: “Fins quan ens caldrà parar la galta?” 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació