L’efecte Kilian Jornet massifica la muntanya?

La muntanya s’ha convertit en un producte de consum. Així de taxatiu era Enric Faura, aquest migdia, a la taula rodona “La massificació de la muntanya” que ha moderat en el marc de la Fira de la Muntanya de Vic, celebrada al llarg del cap de setmana. A la taula l’acompanyaven Jordi Merino (president de la FEEC), Ricard Fernandez (guia de muntanya), Eliseu T. Climent (periodista i redactor de la revista Trail) i Oriol Massó (propietari de la Llibreria Horitzons). Massó ha estat l’encarregat de fer la introducció, on ha assegurat que la taula era conseqüència de les ja virals fotografies de les cues per fer el cim de l’Everest del passat mes de maig.

Les dades han estat un punt important de la primera part de la xerrada, i és que han servit per il·lustrar, de manera molt significativa, allò que els ponents anaven exposant: es calcula que 1 milió de persones surten cada any a la muntanya, que hi ha comptabilitzades unes 427 entitats excursionistes a Catalunya amb 82 mil socis i al voltant d’unes 45 mil llicències federatives i que a Montserrat s’hi comptabilitzen uns 800 mil usuaris anuals.

A partir d’aquí, s’han anat exposant els motius que hi ha darrere la massificació de la muntanya i els efectes i riscos que això comporta. Com a un dels possibles culpables s’ha parlat de la televisió, Jordi Merino parlava d’un possible “Efecte Kilian” o “Efecte Calleja” i és que s’ha dit que els formats televisius inciten a la gent a sortir a la muntanya amb un inconvenient: no alerten dels perills que hi ha al darrere. També s’ha apuntat a la mercantilització dels sentiments, motiu que empeny a la gent a sortir per poder destacar respecte a les seves amistats. Les xarxes socials també hi juguen un paper important i és que, com destacava Climent, que també és runner gràcies a plataformes com Facebook hi ha més facilitat alhora de sortir a córrer per alta muntanya, en grup, i sense necessitat de federar-se.

El resultat de tot això és que la gent surt menys preparada a la muntanya, hi ha un augment de la necessitat de rescats i la natura se’n veu ressentida. En aquest punt, el guia Ricard Fernandez parlava de la híper freqüentació com a gran problemàtica i no la massificació, i és que la freqüentació massiva i constant és la que malmet més les muntanyes i cims.

Abans d’acabar s’han repassat, també, algunes de les possibles maneres d’afrontar aquesta massificació. D’entre les idees que han sortit, en destaca un allunyament dels punts d’aparcament respecte del punt on comencen les rutes, formar a la gent perquè vagi més segura o aplicar “peatges turístics” a llocs amb espais reduïts, mesura que s’està estudiant per poblacions com Rupit.

Malgrat els problemes de la massificació, la taula rodona ha volgut reivindicar la natura com a element educador i formador.