Laia Maldonado, és l’errar que ens manté vius

Laia Maldonado publica 'L’Arquitecte', guanyador del Primer Premi de Poesia Ventura Ametller.

«Al Jo li varen obrir la pell i, coneixedors de la seva insòlita construcció, el varen remodelar». Amb aquesta primera frase del llibre L’Arquitecte (1984Poesia, 2019) guanyador del Primer Premi de Poesia Ventura Ametller, la seva autora Laia Maldonado (Coma-Ruga, 1997),defineix, amb particular perspectiva, els contraforts que bastiran els seus versos. Ens dibuixa un Jo a qui se li instal·la un Altre qui, veient que «l’anomalia estructural és evident», lluny d’apuntalar-lo, li provoca l’enderroc.

El Premi de Poesia Ventura Ametller, impulsat des de Mataró, ha nascut aquest any 2019 amb l’ambició de convertir-se en un guardó de referència de les lletres catalanes. Bonaventura Clavaguera, conegut pel pseudònim literari de Ventura Ametller, va néixer a Pals l’any 1933 però va passar gran part de la seva vida a Mataró. Va escriure en diversos gèneres literaris com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la. Conegué a Salvador Espriu qui el va batejar amb el pseudònim de “Ventura Ametller”. L’any 2008 l’Ajuntament de Mataró va col·laborar en la reedició de la seva obra més coneguda “Summa Kaòtica” i la publicació de la segona part, la inèdita “Resta Kaòtica”. L’any 2016 es va editar “Antologia d’emergència”, una selecció de 80 poemes, molts d’ells mai publicats.

Laia Maldonado és una jove poeta que es va donar a conèixer a través del col·lectiu Poesia Bloom capitanejat per l’infatigable poeta i agitador cultural Jaume C. Pons Alorda qui, actuant com un veritable flautista d’Hamelin, apadrina i promociona a un grup de destacats escriptors formats a l’Escola Bloom de Barcelona. Laia Maldonado ha estudiat Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Història i Antropologia a la Universitat de Barcelona i ha participat en l’antologia Liberoamericanas, 140 poetas contemporáneas. És fundadora i militant de l’ONG Un llapis per Ghana, i viu a cavall entre Catalunya i Ghana.

A L’Arquitecte ens immergim en la construcció d’un corpus format per elements estructurals com l’aluminosi, la rehabilitació i els fonaments. En cada una d’aquestes seqüències copsem, des de la síndrome de l’edifici malalt on «tan sols queda el magre, la pelleringa en carn viva que tu llegeixes», passem pel càlcul de l’angle vital «m’he desviat lleugerament del teu plànol que em desdibuixa», per arribar a entendre que «al final tan sols hi ets tu. Es desmunten les bastides». Un projecte ben apuntalat en el qual Laia Maldonado utilitza amb destresa les eines del gremi per donar forma a la incertesa que provoca un amor que «ha matat el referent en intentar copsar-lo», reconeixent, però, que «en l’errada hi ha l’essència».

Si una cosa l’esglaia, és la inacció i el temut col·lapse. Però, tossuda com es declara, no es deixa endu per la inèrcia i lluita: «Aprèn a viure!, diu a batzegades i assenyala els hematomes.». Lluita per donar veu a un feminisme aixoplugat, conscient què pels homes «som el cant de les sirenes però els incomoda la cançó». Un combat reaccionari contra una burgesia que les vol depilades, somrients i sense aixecar la veu, i construït amb màxima determinació: «I ara natres duem la xona encesa: ens puja el furor fins a les idees». El poemari es tanca amb la contundència de qui sap que una reconstrucció passa per l’inevitable enderroc: «Sóc la runa que et derrota. Retira les grues».

Marta Puigventós, membre del jurat, deia de la premiada que «la seva obra, complexa i elaborada, té tics de joventut però també d’una maduresa extraordinària». Ho subscric totalment.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació