La vida de parella segons Yasmina Reza

Relacions extramatrimonials, tendències sadomasoquistes, insatisfaccions sexuals i Yasmina Reza fa una radiografia del que significa viure en parella a través del relat de divuit personatges que mostren els pros i contres de la monogàmia. Francesc Ginabreda en fa la ressenya a Núvol.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Relacions extramatrimonials, tendències sadomasoquistes, insatisfaccions sexuals… Yasmina Reza fa una radiografia del que significa viure en parella a través del relat de divuit personatges que mostren els pros i contres de la monogàmia. Francesc Ginabreda en fa la ressenya a Núvol. 

Yasmina Reza.

Anagrama publica Feliços els feliços, un conjunt d’històries narrades per divuit personatges que s’entrecreuen a través dels desenganys, les angoixes i els vicis que sorgeixen en les relacions matrimonials, emparades en un compromís susceptible de trontollar per insatisfaccions de tota mena, que reflecteix les inseguretats de l’existència des d’una òptica polièdrica i aparentment impersonal

Darrere el títol de l’última novel·la de Yasmina Reza, Feliços els feliços, s’hi amaguen les històries de divuit personatges que, d’entrada, sembla que no tinguin res a veure. Però, tal com passa sovint (i en la literatura encara més), les aparences enganyen, i al llarg de la novel·la aquestes històries van configurant un teixit complex de relacions que recreen puerils episodis quotidians, evoquen records turmentosos i projecten pensaments retorçats, vacil·lants; relacions governades per una atmosfera de melancolia i per un sentiment col·lectiu i indefugible d’insatisfacció, que dóna tot el sentit al títol del llibre si entenem la felicitat humana des d’una perspectiva d’escèptica i sardònica desolació.

Feliços els feliços, títol que homenatja els versos de Jorge Luis Borges (Felices los amados y los amantes y los que pueden prescindir del amor/Felices los felices), se serveix d’aquesta connexió d’històries per confeccionar una trama que aprofundeix en els problemes de la vida conjugal i en els desencisos i les fantasies itinerants d’aquells que les personifiquen. Ho fa amb sornegueria i amb cinisme, però les acompanya d’una sensibilitat refinada i polièdrica que es manifesta amb claredat en la veu de cada personatge. Gràcies a aquest pluralisme de narradors, Reza ens ofereix un món fràgil i deliciós alhora que comprèn els grans temes de les relacions humanes: el desig, el plaer, l’obsessió, la nostàlgia, el desencant i la mort.

L’autora, que ha escrit obres de prestigi com les peces teatrals Art i Un Déu salvatge, o el retrat de l’expresident francès Nicolas Sarkozy, L’alba el capvespre o la nit, ens introdueix el concepte de la brevetat de la vida a partir dels monòlegs dels personatges, que reflexionen, directa o indirectament, sobre el pes (o el buit) d’una existència probablement absurda, inapel·lablement fugaç, però igualment emocionant i contradictòria, amb tots els desafiaments que comporta i la intensitat i la hilaritat amb què els podem viure.

Per això la insatisfacció que experimenten els protagonistes esdevé mitigada als ulls del lector, perquè Reza se serveix d’una tendresa narrativa molt específica traslladada a la personalitat i als punts de vista de cadascun d’ells. Combinada amb el contrapunt de les passions, les fantasies i els dubtes que experimenten (encara que siguin meres vel·leïtats, infidelitats amoroses o fins i tot trastorns), la novel·la adquireix una altra dimensió, menys dramàtica, amb una proximitat i una franquesa molt convincents. Tot plegat, amb un “humor redemptor”, en paraules del periodista Jean Birnbaum (Le Monde), que l’escriptora utilitza amb destresa, i que relativitza les seves desventures.

Els relats són propers perquè és el mateix lector qui se sent identificat amb les ànsies i inseguretats que expressen, i perquè les narracions són espontànies, diverses i despullades d’eufemismes. Així, Feliços els feliços pal·lia la hipotètica mesquinesa humana (altrament indiscutible), ja que d’aquesta manera humanitza les seves accions i, en efecte, ens els fa propers i volgudament imperfectes. Tant mascles com femelles. Tots (i mai millor dit: totes) som pusil·lànimes.

Una altra virtut del llibre és la postura suposadament acrítica de Reza en aquests assumptes; ella senzillament es limita a fer parlar diferents personatges sense identitats definides, que podrien ser qualsevol persona del nostre entorn. És cert. Però també els fa parlar sense embuts, sense màscares. I això, encara que sols es tracti de realitats alienes, és el més significatiu. Sobretot perquè Reza les sap transcriure bé, de manera impersonal. Tan bé, que el lector es pregunta si, darrere d’aquesta postura teòricament acrítica, no hi trobem una intenció determinada de qüestionar ferventment la vida de parella. El matrimoni. És possible. Sigui com sigui, no hi ha dubte que en surt molt mal parat i que, tot i els drames, reflecteix les vicissituds i els costums objectius de la nostra societat amb molta versemblança. Ens faci més o menys feliços.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació