La via dels tòpics

L'article del senyor Carles Morell és la festa major de les fal·làcies. Només ha generat crispació entre els qui ens sentim propers a l’assemblearisme

Ahir publicàvem a Núvol un article de Carles Morell, estudiant de la UAB, titulat ‘Les vies equivocades de la revolució’, que va ser un dels més llegits ahir al digital de cultura. L’article de Morell era, al seu torn, una resposta a l’article Muchos parados para tantas barricadas, de Joan M. Minguet Batllori, professor d’Història de l’Art de la mateixa UAB. Ara l’estudiant Eudald Calvo respon Morell denunciant els tòpics que s’esgrimeixen per desvirtuar la legitimitat de les lluites.

Ja sabem que per atacar una lluita concreta la manera més ràpida, fàcil i efectiva a curt termini és la d’utilitzar tota mena de fal·làcies per no haver de contestar les argumentacions que ataquen l’arrel del problema. L’article del Sr. Morell cau en tots els tòpics sobre aquesta matèria i acumula moltes de les fal·làcies inventades a dia d’avui a excepció de la recentment denominada fal·làcia reductio ad hitlerum, que segons sembla va ser descrita per Leo Strauss l’any 1950 i que consisteix en rebutjar qualsevol afirmació perquè Adolf Hitler o els nazis havien dit o fet quelcom semblant. És una fal·làcia que, com deia, no apareix en el text del Sr. Morell però que és sovint utilitzat per la gent del PP i altres de l’extrema dreta per atacar ja sigui la PAH, els estudiants que es mobilitzen contra les retallades o els independentistes siguin del partit que siguin ( llegiu sinó aquests enllaços de El País o la Cadena Ser) i fins i tot el Sr. Salvador Cardús (degà de la Facultat de Sociologia i Polítiques) ens ha delectat amb una fal·làcia ad hitlerum. Trec el tema perquè fa unes setmanes el Sr. Moreso, Rector de la UPF, va acusar els estudiants de nazis i volia escriure quatre ratlles sobre el tema i així aprofito per matar dos pardals d’un sol tret.

Tornem a l’article del Sr. Morell. Un article que és la festa major de les fal·làcies. Comença aconsellant els estudiants que protesten que “el que convé és estudiar”, equiparant estudiants que protesten amb estudiants que no estudien. Els estudiants que protesten contra les retallades i els augments de taxes no estudien? Sembla un contrasentit, ja que el fet que motiva les seves protestes és precisament és l’elevat cost d’estudiar. Segueix argumentant que “a vegades sembla que les vagues siguin l’excusa per agafar vacances”. Bé, sembla imprescindible recordar que sempre que hi ha una vaga hi ha piquets (el mateix Sr. Morell en parla poques línies després) i després una manifestació a Barcelona, així com sempre que s’ocupa algun edifici a la UAB hi ha un seguit d’activitats allà mateix, ja estiguem parlant de les ocupacions de facultats de 2008, del Rectorat o d’on sigui. Tot això vostè ja ho sap perquè és professor de la Facultat de Lletres i ho ha pogut veure amb els seus propis ulls. Per tant, en una vaga estudiantil de vacances poques. Un dels tòpics més utilitzats per atacar els estudiants que protesten és que “no estudien” o, directament, que “no són estudiants” i que són professionals de la mobilització i fins i tot hem arribat a sentir que “són antisistema vinguts d’Itàlia” (literal). Res més lluny de la veritat: els estudiants que protesten són estudiants de la UAB, per això protesten a la UAB i si fossin estudiants de la UPF o la UB ho farien a les respectives universitats (com ja passa), etcètera. A més, el Sr. Morell ho relaciona tot plegat amb unes suposades faltes d’ortografia a les pintades… està vostè convençut que no hi ha cap falta d’ortografia al seu text? Ja l’hi avanço jo que no, però no voldria caure en la mateixa trampa que vostè i no en faré argument.

El Sr. Morell critica una fal·làcia de certs professors, diu així: “que s’aixopluga en un passat heroic sustentat per esdeveniments tan convencionals com haver corregut davant de la policia”. Una fal·làcia que molt sovint hem sentit tots per part del professorat abans anomenats pro-bolonya. Una fal·làcia prou coneguda per tot el jovent d’aquest racó de món ja que la generació dels nostres pares i mares ens recorden sovint que van córrer davant els grisos per acabar argumentant autèntiques barbaritats. De totes maneres, no deixa de ser un “argumentum ad hominem” com una casa de pagès: el fet que haguessin corregut davant els grisos ni dona ni treu la raó de res. I això val per uns i pels altres. No em veurà a mi defensant els meus arguments perquè m’han atacat els mossos d’esquadra (que ho fan sovint), senzillament és una mostra més de la impotència argumentativa d’alguns. A falta d’arguments, enviem la BRIMO i s’ha acabat la discussió. Aquesta va ser la màxima que sovint va moure els equips de Govern del Sr. Ferrer. Els arguments contra el Pla Bolonya abans i contra les retallades d’ara són sobre la taula i aquests són els vertaderament importants.

En general, però, el més trist de l’article del Sr. Morell és que en tot l’article plana una mena de “totum revolutum” en el qual barreja moltes coses, donant a entendre que totes les coses dolentes que passen a la UAB són causa del mateix grup d’estudiants. Així, barreja el tema principal de l’article, és a dir, que no està d’acord amb les pintades a la Facultat de Lletres, amb les suposades errades ortogràfiques d’aquestes pintades, la convocatòria de vagues, l’assemblea de Lletres (a la qual acusa directament de fer les pintades sense aportar cap prova), una suposada censura a les seves intervencions a l’assemblea, etc. La cosa ja entra en una follia argumentativa quan en el cinquè paràgraf ens comença a parlar dels estudiants que no mantenen el silenci a les zones d’estudi, amb una clara intencionalitat d’equiparar els estudiants que convoquen vagues i fan pintades, que són els de l’assemblea, amb els que fan soroll a la zona d’estudi. Senyor Morell! Només li ha faltat dir que són els mateixos estudiants que enganxen xiclets a sota les taules i que roben ordinadors portàtils a les biblioteques! Em sembla que és evident dir que no té res a veure ser estudiant i participar a l’assemblea de lletres i parlar fort pels passadissos de la Facultat.

Acaba el Sr. Morell dient que està contra les retallades i que s’han de combatre “de manera radical”. D’acord. Quines són les mesures radicals que proposa el Sr. Morell? Enviar cartes al Ministeri? Fer una concentració a Plaça Sant Jaume? Penjar-nos un llacet negre (o del color que sigui) els divendres per mostrar el rebuig a les retallades? Aquestes propostes les he sentit sovint per part d’estudiants i professors contraris a les vagues. O estem parlant de mesures radicals de debò com tancar-nos al Rectorat o convocar una vaga universitària indefinida? Tots sabem que la millor manera que té el poder de canalitzar el rebuig cap a unes mesures impopulars és proposar “accions reivindicatives innòcues” com aquestes que he citat anteriorment. Al final acabar reconeixent que la ponderació de vot per escollir Rector/a és injust. Bé, això ja està aprovat al Claustre de la UAB i no s’està aplicant… i ara què fem?

Per últim, una fal·làcia anomenada de “mostra esbiaixada” de manual: “la gent cada vegada en va més plena”. De quina gent ens parla el Sr. Morell? De la gent amb qui ell es relaciona? Jo també puc escriure argumentacions iguals però amb en sentit contrari. No ho faré. També l’equip del Rectorat ho va fer fa pocs dies donant-se a si mateix la veu de tota la “comunitat universitària”.

En definitiva, si el que volia el Sr. Morell era convèncer algú que les pintades dins la Facultat no s’han de fer, no ho ha aconseguit. Des del meu punt de vista, només ha generat crispació entre els qui ens sentim propers a l’assemblearisme com a forma democràtica de participació. Un assemblearisme que defensarem a capa i espasa, ja que l’alternativa a l’assemblearisme que ens proposa el Rectorat i afins és un sistema de vot per estrats per escollir els membres del Claustre, un sistema de ponderació injust per escollir el Rector/a, per no parlar de l’elecció de membres del Consell de Govern o del Consell Social. Així, les “vies equivocades de la revolució” intuïm quines no han de ser segons el Sr. Morell, però no ens il·lustra amb l’alternativa revolucionària que aturarà les retallades.

Abans que em contesti, si és que ho pensa fer, deixi que li digui que l’article del Sr. Minguet cau en una fal·làcia consistent en recórrer a la tradició (“argumentum ad antiquitatem”), és a dir, argumentar que quelcom és bo o verídic perquè sempre s’ha fet així. D’aquesta manera, crec que és de rebut argumentar que si bé podem debatre sobre la idoneïtat o no de fer pintades dins la Facultat, no ho podem fer amb el simple argument fal·laç que sempre s’ha fet. Tampoc crec que argumentar que “les pintades eren divertides” sigui un argument vàlid. Les pintades passen a tenir sentit no pas si s’han fet tota la vida o si són divertides les consignes sinó que passen a tenir sentit quan és l’única alternativa comunicativa dels qui les fan. En aquest cas, semblaria ser que hi ha part de raó en els qui les fan, ja que la censura a la UAB sempre ha estat a l’ordre del dia en la retirada de cartells i pancartes en llocs públics (parlo per pròpia experiència). Això segurament ha provocat una reacció irada i desmesurada, si vostè vol, dels qui les fan. No defenso les pintades “per si mateixes” sinó perquè entenc la seva validesa en situacions de censura, tot ser conscient del cost econòmic que pot suposar una capa de pintura. Per aquesta raó, crec que s’hauria de millorar la democràcia interna de la UAB per evitar les pintades o, si més no, l’argumentari favorable a les pintades. En una universitat amb plena democràcia no hi hauria d’haver pintades o, si més no, els qui les fan quedarien(m) sense arguments.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació