La veritat sobre el cas Harry Quebert

Estàs en un circ. El malabarista estrena un nou espectacle. Te l’han recomanat. T’han dit que és bo, molt bo. Però últimament ja no et sorprèn res. Tots els circs asseguren que els seus actors són els millors. El malabarista surt a escena. La seva proposta és senzilla: tres pilotes que va fent volar de mà en mà. A les tres boles n’afegeix dues més i després puja en una fusta que s’aguanta sobre un cilindre. Ara ha de mantenir l’equilibri a les mans i als peus. Un company del circ li tapa els ulls amb un mocador negre. Un altre malabarista apareix al xou i compliquen el número intercanviant pilotes per maces. Finalment, el malabarista amb un més difícil encara et sorprèn fent una tombarella a l’aire i recollint després totes les maces sense que cap toqui el terra.

El malabarista és el jove escriptor suís de vint-i-set anys, Joël Dicker. El seu espectacle, la seva gran representació, és la seva segona novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert. De la trama del llibre Joël Dicker en fa malabars.Ho té tot calculat i mil·limetrat. No baixa la tensió argumental en cap moment. És com si estiguessis veient una pel·lícula.

La història del llibre transcorre entre 1975 i 2008. Està ambientada a Aurora, un petit i tranquil poble coster de New Hampshire (Estats Units). El seu protagonista és Marcus Goldman, un escriptor que s’ha fet famós i ric amb la seva primera novel·la, però que es troba totalment estancat per fer la segona. Aterra a Aurora acollit per Harry Quebert, el seu antic professor universitari, a la recerca dels seus bons consells i d’un lloc tranquil per escriure. Els esdeveniments es precipiten quan Harry Quebert és acusat de l’assassinat de laque fou la seva amant l’estiu de 1975, la jove de quinze anys Nola Kellergan. A partir d’aquest moment l’escriptor farà també de detectiu per esbrinar La veritat sobre el cas Harry Quebert i escriure així el llibre que tant li costa.

Dicker obre un ventall amplíssim de personatges i fa jugar el lector a esbrinar qui serà l’assassí. El suís és virtuós en l’ús  de recursos literaris: continus flashbacks, una bona dosi d’humor, capacitat de sorpresa i estructures repetitives per introduir els capítols. A més va desenvolupant la idea de com s’escriu un llibre al llarg de la novel·la (31 capítols, 31 idees). Un fet que, com si de nines russes es tractés, té com a resultat la  simultaneïtat de molts llibres, el de Harry Quebert, el de Marcus Goldman, el que llegim nosaltres mateixos… La sensació que té el lector és sempre el més difícil encara,  que es manté fins al final de la història.

La novel·la ha estat publicada al nostre país per La Campana. Alfaguara ho ha fet en castellà. Segons aquestes editorials l’editor francès, Bernard de Fallois, va ser el primer a publicar-lo en francès. La lluita de les editorials per adquirir els drets de traducció va ser aferrissada i la subhasta del llibre va ser la més disputada durant la Fira de Frankfurt de 2012. El llibre arriba precedit d’un gran èxit en vendes, amb traducció a trenta-tres idiomes i l’obtenció del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa,el Premi Goncourt dels Instituts i del Premi de la revista Lire.

En el llibre de Dicker el món editorial hi apareix sovint, amb els seus editors, elglamour de l’escriptor, els seus representants literaris, les grans festes i també les seves campanyes de promoció literàries. Què hi ha de cert en tot el què explica Dicker de la indústria editorial? Aquest fet m’ha cridat l’atenció perquè precisament dins la campanya de promoció prèvia a la publicació del llibre a la Llibreria L’Illa vam rebre galerades tant en català com en castellà. És per això que he pogut llegir el llibre. Isabel Martí, editora de La Campana, és ben coneguda a les llibreries catalanes per la seva tenacitat i apassionament en la defensa dels llibres que publica. Et contagia la seva eufòria. De fet, fa poques setmanes a la llibreria vam detectar un augment considerable de vendes del llibre Wonder, de P.J. Palacio i La lladre de llibres, de Marcus Zusak. Els clients se’ls enduien de dos en dos! I és que Isabel Martí els havia recomanat en el fantàstic Versió RAC1 de Toni Clapés.

Ens trobem doncs davant d’un gran thriller i d’una brillant novel·la negra. És d’aquells llibres que agradaran a tot tipus de lectors i que enganxen des de la primera pàgina. El llibre  conté literatura per passar-ho molt bé, per gaudir del plaer de la lectura sense més. Té tots els ingredients per convertir-se en un best seller. No sé quina serà la cançó d’aquest estiu 2013, però el llibre serà, sense cap mena de dubte, La veritat sobre el cas Harry Quebert.