La república: un gran disbarat lluminós

Què hauria passat amb la banalitat del mal de Hannah Arendt sense el judici que Israel va fer a Eichmann?

L’ambiciosa segona novel·la del neerlandès Joos de Vries (Alkmaar, 1983), La república (Anagrama), el catapulta com un autor a tenir en compte de la narrativa europea actual. Ester Seguí en fa la seva lectura a Núvol.

Amb to de comèdia esbojarrada seguim Friso de Vos, redactor en cap d’El Somnàmbul, revista universitària dels Estats Units dedicada als estudis de Hitler, que veu l’oportunitat de convertir-se en l’hereu oficial del seu mestre i mentor, Josip Brik, quan aquest mor de forma absurda. Enmig d’una crisi amorosa, ha de viatjar a Xile per entrevistar-se amb persones batejades amb el nom de Hitler quan el sorprèn una greu indisposició, que coincideix amb la desaparició del professor Brik. És en aquest punt quan apareix l’ambiciós Philip de Vries (nom sospitosament similar al de l’autor de la novel·la). Però qui és aquest de Vries? Per què s’apropia de la figura de delfí que li pertany?

Serà en un congrés de Viena titulat End of History, en què coincidirà al mateix hotel de luxe amb el polític d’extrema dreta Geert Wilders, on també haurà de fer front a les intrigues d’uns individus per localitzar una maqueta d’Albert Speer, a un antiquari vienès amb una habitació secreta plena d’objectes nazis i, fins i tot, al Front d’Alliberament del Braç Dret, que vol deshitleritzar el braç dret i demana que tothom saludi amb el braç alçat com a símbol d’una nova era.

Però “si els esdeveniments es comporten com un guió, ves amb compte […] llavors ja no són esdeveniments, sinó graons, graons que no saps a quin soterrani et conduiran”. I és que a La república van apareixent temes i se n’hi van afegint i afegint de forma al·lucinant. Si bé la crítica la compara amb Ha tornat de Timur Vermes (Columna/Minoria Absoluta, 2013), en què un vell Hitler apareix de sobte al Berlín d’avui en dia, La república no té com a protagonistes Hitler i el nazisme, sinó que són elements que hi són de rerefons, útils per plantejar-se a través de la mordacitat qüestions profundes i serioses a través de discussions acadèmiques. Així, de Vries dedica ni més ni menys que cinc pàgines a enumerar els diferents tipus de hitleristes que hi ha: de l’escola de Viena, de la Creu de Ferro, del Putsch de Munic, de Weimar, etcètera.

Al costat de la crítica a l’intel·lectualisme universitari (“podia pescar qualsevol clixé del món i presentar-lo com una sentència carregada de saviesa” o “això hauria de ser la nostra societat, la nostra nova república, una meritocràcia de coneixement, tota aquesta gent tan erudita”), es planteja el dilema de què hauria passat amb la banalitat del mal de Hannah Arendt sense el judici que Israel va fer a Eichmann. I si el Mossad, en comptes de detenir Eichamnn, hagués atrapat el sàdic doctor Mengele?

També trobem, per exemple, per què són importants l’art, la comunicació o la bellesa. Això sí, sempre des del punt de vista poc seriós d’en Friso, ja que “al capdavall, oi que tot l’art i els llibres i les pel·lícules i la música no eren més que qüestió de marcs de referència canviants?”.

Finalment, cal recordar que estem davant d’una obra publicada per primer cop el 2013, quan l’ascens al poder d’en Trump i el Brexit no es podien ni imaginar. Per això té un punt profètic quan es recrimina al món intel·lectual i acadèmic el descontentament de la societat moderna i què significa aquesta cosa de la postmodernitat. Amb tots aquests ingredients el resultat final podria fer pensar de forma equivocada en un disbarat d’allò més indigest. Que és un disbarat és cert, però és un gran disbarat lluminós i punyent del nostre temps.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació