La reina valenciana

Una innovació no neix d’un dia per un altre. Cada nova idea, cada petita revolució del pensament és fruit d’un llarg procés que implica sobretot establir ponts entre idees que provenen d’àrees del coneixement molt allunyades. A finals del segle XV es va produir a València la suma de idees que van transformar totalment la manera de jugar als escacs. I aquesta revolució es manté fins avui.

El primer ingredient d’aquesta nova idea és la figura reina dels escacs. Els escacs són l’evolució d’un joc persa, el xatranj, que es va estendre de la mà de l’imperi musulmà per diferents indrets del món. Arriben a Europa cap el segle X i entren al continent per diferents vies. Cada poble que l’acull li afegeix una novetat: canvien els moviments de les peces, el tauler està pintat de blanc i negre i, el que més ens interessa per la nostra història, algunes peces s’occidentalitzen: els elefants van passar a ser alfils i el ministre, la reina.

Sembla que aquesta reina va entrar als escacs inspirada per la reina Adelaida dona de l’emperador Otó I. Però encara era una reina amb un moviment pobre, sense gaire influència en la partida.

El segon ingredient que va revolucionar els escacs apareix a València. A finals del segle XV la reina Isabel I de Castella era una monarca poderosa, més que el seu marit. No deu ser casualitat, doncs, que jugadors d’escacs valencians s’emmirallessin en aquesta reina per donar un nou moviment a la peça de joc.

Tres valencians, Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar, van deixar escrita aquesta nova forma de jugar en un poema anomenat Scachs d’amor, datat d’entre 1470 i 1480. Pocs anys després un altre valencià, Francesc Vicent, va escriure Llibre dels jochs partits dels schachs en nombre de 100, un llibre que ja presentava exercicis i reptes per jugar als escacs amb la nova norma.

Però per tal que la revolució es consolidés, calia un tercer ingredient: la impremta. Dels primers llibres que s’escriuen a València no en queda cap exemplar. Però la impremta permet una ràpida extensió de les noves regles a través de diferents volums. El primer de què se’n té constància és l’obra del jugador d’escacs Luis Ramírez de Lucena Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido escrit l’any 1497.

Una innovació és la materialització d’una bona idea, requereix el seu temps i una mirada que abasti diferents coneixements. La reina dels escacs és fruit de l’adaptació d’una mecànica a la realitat occidental, d’una reina amb molt poder i, com no podia ser d’altra manera, d’una comunicació potent, en aquest cas de l’impremta. Sense aquests ingredients, potser els escacs només serien un joc que fa segles va gaudir de popularitat.