La poesia catalana a Instagram, un camp per explorar

“He escrit tant sobre tu / que ja ets més vers que persona”. Així fan alguns dels versos del compte d’Instagram que em vaig crear ja fa més d’un any per penjar els meus poemes en català. Una gran quantitat de poetes joves publiquen en castellà a les xarxes, però els referents de poesia catalana a Instagram són pocs. Per això vaig aventurar-me a crear el compte @cridantensilenci, pensant que podria arribar a lectors joves.

En la mateixa línia, Teresa Fèrriz, directora de la plataforma Lletra, des d’on el 2011 es va impulsar el dia de la poesia catalana a internet, veu en Instagram una eina útil per promoure la lectura d’aquest gènere entre els més joves. Però les xifres indiquen que no s’està explotant prou.

Com el meu, hi ha altres comptes d’Instagram de poesia en català, però la majoria no arriben als 3.000 seguidors. Quelcom que contrasta amb l’èxit que tenen comptes en castellà o anglès com els de @elvirasastre o @rupikaur_, que superen els 300.000 i els 3 milions, respectivament, i que han traspassat les pantalles per acabar publicant llibres que s’han convertit en supervendes.

L’abisme no és d’estranyar, ja que com bé il·lustra Clàudia Rius en un article sobre els influencers i la normalització del català a Núvol, la presència de referents catalans a les xarxes socials és escassa en tots els àmbits; així i tot, sembla que en aquest en particular, especialment.

No obstant això, tot i que encara queden lluny de referents exitosos castellans o anglesos, hi ha un parell de comptes en català que han aconseguit destacar amb diferència per sobre dels altres: @nomestu (19.000 followers) i @sergipoesia (10.000 followers).

Ambdós publiquen textos senzills que tracten sobre temes quotidians i que en nombroses ocasions són més aviat frases i no estrictament poemes. “Et convido a una vida junts”, diu un dels últims posts de @nomestu, a tall d’exemple. Tot i això, acostuma a alternar posts de frases curtes amb textos més llargs, que formalment poden considerar-se poemes.

Pel que fa a @sergipoesia, té un contingut més uniforme: textos curts que gairebé mai passen dels cinc versos i que sovint rimen. “No vull ser el teu món / amb compartir-lo amb tu / en tinc prou”, fa un dels seus poemes.

Com diu el mateix Sergi Capell, el professor d’anglès que hi ha darrere d’aquest compte, els seus poemes tracten temes com l’amor, el desamor, la soledat o l’optimisme. “No em complico la vida parlant de coses gaire abstractes, sinó que prefereixo escriure de coses que tots hem sentit alguna vegada”, assenyala. Per ell, aquí rau la clau principal del seu èxit.

De totes maneres, té clar que un altre punt que ha propiciat que el seu compte destaqui és l’aparença. “A Instagram l’estètica és el més important perquè és una plataforma molt visual”, apunta. I afegeix que també ha estat determinant el fet de ser constant des que se’l va crear l’abril del 2018.

Malgrat el gran volum de seguidors que té, Capell és conscient que la poesia a Instagram té detractors que consideren que els versos que circulen per les xarxes són simplistes i de poca qualitat. Ell és del parer que el fet que la seva poesia sigui diferent de la d’autors reconeguts no significa que no valgui res: “És simplement un altre estil o gènere”, sosté.

L’editor de poesia Antoni Clapés, però, no hi està d’acord. Clapés considera que la qüestió de la qualitat no té a veure amb la llargària. De fet, apunta que està a favor d’un tipus de poesia molt condensada, però referint-se als versos de Capell citats, assenyala: “la poesia t’ha d’emocionar i tinc la sensació que ja he sentit aquests versos a algun altre lloc”. No obstant això, l’editor reconeix que pot ser que Capell connecti amb certes sensibilitats i que per tant hi hagi un gruix de la població que apreciï els seus poemes.

Sigui com sigui, el cert és que @sergipoesia i @nomestu són precursors en l’àmbit de la poesia catalana a Instagram, ja que han aconseguit fer-se un forat en aquesta plataforma on sembla que el català no acaba de trobar el seu lloc, mostrant-nos així, un camp que encara està per explorar.