La passió segons Roxana Segarra

“Creus que una dona que està casada amb algú amb qui no vol estar, per adonar-se’n necessita un altre home?”. Vet aquí la pregunta desafiant que Roxana, editora de prestigi, planteja a Oliver, un dels seus autors, i que Montse Barderi respon de manera brillant amb La vida autèntica (Columna). Som davant d’una novel·la d’una gran càrrega emocional, que revisita de manera molt lliure i alhora intensa el triangle amorós que va plantejar Rostand a Cyrano de Bergerac. És possible seduir una dona per persona interposada? I un cop seduïda, és viable mantenir l’engany durant gaire temps? “Sempre he pensat que no pots evitar sentir coses però sí que pots obligar-te a fer el que toca, el que és correcte”, diu Roxana amb una convicció definitòria però que la vida li desmentirà.

Dissabte 18 de setembre, en el marc de La Setmana, tindrà lloc una conversa sobre La vida autèntica a càrrec de Pilarín Bayés i Montse Barderi, a les 11:45h en l’escenari 2 del Moll de la Fusta.

La vida autèntica és una reflexió sobre l’amor encarnada en tres personatges que es necessiten mútuament i que només seran capaços d’abandonar el joc quan vagin mal dades. Barderi no es limita a explorar els sentiments amorosos sinó que també ens descobreix el pensament i lectures de l’Oliver i la Roxana, d’un gruix intel·lectual considerable. Barderi ens revela la intimitat dels seus personatges amb aquella facilitat que Kundera tenia per nuar teoria i experiència a La insostenible lleugeresa de l’ésser, un llibre que vam llegir ara farà quaranta anys i que Barderi també ens convida a rellegir amb uns altres ulls. “Un bon llibre no pot ser només mimètic, reflectir, imitar la vida. També ha de ser simbòlic (…). Una narració sense símbols només estaria farcida de temps i necessitats biològiques, d’interessos pràctics”, diu la Roxana. Aquesta capacitat simbòlica serà, en última instància, la que marcarà la diferència també entre un un home i un altre.

És fascinant i paradoxal que Barderi, que en els seus assaigs i articles ha defensat sempre l’amor aristotèlic, aquell que s’estableix entre dues ànimes nobles, aquell que no fa mal, l’amor lliure d’abús i maltractament, no pugui evitar quan fa novel·la vincular l’amor autèntic a la noció de sacrifici, a la passió en el sentit més cristià.

La vida autèntica és un tractat sobre la passió, que explora fins al límit “la veritat oculta, la que tothom veu i ningú esmenta. De com ens arribem a mentir per no viure l’autèntica vida. De la solitud inexorable, de la solitud acompanyada i de l’isolament vençut”. Barderi llança sobre el tauler de la vida una sèrie de dilemes que posen en tensió el joc amorós: el cos i la intel·ligència, el risc i la seguretat, la llibertat i el compromís, la seducció i el respecte, la solitud i la companyia.