La novel·la inèdita de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més perseguits per la censura franquista i també un dels més prolífics de les lletres catalanes. Aquesta conjunció ha fet que no totes les seves novel·les arribin a ser publicades i que encara avui hi hagi manuscrits perduts. L’editorial Fonoll hi posa remei amb la publicació de la novel·la inèdita Visita a la senyora Soler, que l’autor va escriure l’any 1959 i va ser censurada pel fet de contenir “una immoralitat de fons, molt més que de forma, tan enorme, que considerem impossible la seva publicació”. La veurem arribar a llibreries per primera vegada el 24 de febrer amb pròleg i edició a cura d’Anna Maria Villalonga, que l’any 2018 va comissariar l’Any Pedrolo. 

Visita a la senyora Soler és una de les anomenades “novel·les perdudes” de Manuel de Pedrolo. A causa del seu tarannà marcadament polític, els seus escrits van haver d’esperar uns quants anys a ser publicats, però en el procés se’n van perdre tres. Tants interlocutors a Brasera, va ser localitzada al seu despatx i publicada l’any 1992 per Edicions 62. En canvi, no s’ha arribat a trobar mai el manuscrit d’Els còdols trenquen l’aigua, escrita l’any 1950 i presentada a censura l’any 1959. Visita a la senyora Soler va ser localitzada a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares, on havia anat a parar després de ser presentada a censura l’any 1971. Segons l’informe de censura (inclòs a l’edició de Fonoll), “aquesta novel·la de Pedrolo, si, per una banda pot ser literàriament estimada com una gran novel·la, potser una de les millors sortides de la mà de l’autor […] No cal dir que la força suggestiva de l’autor, com a bon novel·lista que és, fa encara més perillosa aquesta novel·la que, per altra banda, com totes les seves, també ofereix trets accentuats d’erotisme a les descripcions que ens presenta de la realització de l’acte sexual”. 

Les connotacions eròtiques que van semblar impublicables als censors provenen del “rerefons de lluita per la llibertat, en aquest cas sexual i emocional de la protagonista”, explica Anna Maria Villalonga. La història va sobre la Jordina, que té 26 anys i mai no ha tingut relacions sexuals. La noia es baralla amb un ambient familiar, social i religiós que reprimeix el seu desig i li indueix la culpa. Ella té un malson sexual recurrent, i per aquest motiu recorre a la seva amiga Simona, estudiant de medicina i coneixedora de la psicoanàlisi, per trobar el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. “Pedrolo ens mostra un feminisme avant la lettre, com a totes les seves novel·les”, afirma Villalonga, si bé també és cert que “no és una novel·la humorística, però amb el pas del temps veiem algunes coses d’una manera diferent i ens poden fer gràcia. Per tant, el valor de la novel·la també és el de document històric”. Aquest valor testimonial va més enllà de les qüestions sexuals, perquè la Jordina viu les seves peripècies a la Barcelona grisa de la postguerra. Visita a la senyora Soler és, doncs, un cant a la llibertat múltiple.

Villalonga explica que, una vegada acabada la repressió franquista, Manuel de Pedrolo va desestimar la publicació de Visita a la senyora Soler per dos motius. En primer lloc, perquè el fet de no publicar-la va dur-lo a traslladar parts de l’argument a altres novel·les (fet que ara pot esdevenir un joc divertit per a pedrolians). En segon lloc, perupe per a la construcció de la Jordina i la resta de personatges, Pedrolo va utilitzar el testimoni de persones del seu voltant, que, per tant, podrien reconèixer-se en la novel·la. Malgrat tot, el text va conservar-se a Alcalá de Henares i s’ha pogut exhumar gràcies a la feina de la Càtedra Màrius Torres, que durant el darrer any ha digitalitzat el fons de censura dels arxius de l’Estat. 

En la roda de premsa sobre la publicació, l’editorial Fonoll ha volgut recalcar els orígens ponentins de Manuel de Pedrolo i, per tant, la coherència del fet que aquest títol formi part del seu catàleg. En aquesta línia, també remarquen el seu compromís amb el centenari del naixement de Guillem Viladot, que enguany no ha entrat a formar part de les commemoracions oficials de la Generalitat. Per contrarrestar aquesta falta d’atenció a l’escriptor, publiquen El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo, una biografia poc ortodoxa de l’autor que l’arxivera Teresa Ibars ha construït a partir dels seus escrits i correspondència que conserva la Diputació de Lleida. El llibre arribarà a llibreries el 17 de març de 2022.