La novel·la gris fosc de Carme Riera

Carme Riera publica ‘Venjaré la teva mort’, segona expedició a la novel·la negra matisada.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Diríem que Carme Riera torna a la novel·la negra però ella matisa el color: “És una novel·la gris, gris fosc”. El que rebaixa la negror és l’humor. L’humor oxigenador que Riera ens brinda a Venjaré la teva mort (Edicions 62), segona expedició de l’autora en el gènere negre després de Natura quasi morta (de 2011). “La part de blanc que té el negre, que és el gris, és l’humor”, deia l’autora durant presentació del llibre a la premsa.

El pròxim dissabte 1 de desembre Carme Riera hi serà al Mercat de Nadal del Llibre i parlarà del seu llibre Venjaré la teva mort amb Sebastià Bennasar.

Creu Riera que “l’humor ens salva de tot” i és en aquest to que “descansa la història”. Una història que, admet, ja tenia ganes de lliurar: “Em molestava tenir-la aparcada”. La novel·la va fer els primers passos el 2004; l’any passat la va reprendre: “He hagut d’acostar-la”. Finalment, Riera (Palma de Mallorca, 1948) ens fa retrocedir fins al 2010. “M’ho he passat bastant bé”, diu sobre el procés d’escriptura.

Pilar Beltrán, editora d’Edicions 62, parla d’una novel·la amb “un humor desbordant i molt barcelonina”. Pilar Reyes, la seva editora en castellà (Alfaguara; traducció de la mateixa escriptora), en destaca també la “mirada humorística” i el joc que Riera li fa “a les normes del gènere”. La novel·la, de fet, no està inclosa en la sèrie Alfaguara Negra, cosa que reforça la idea del gris fosc. Idea que l’autora ja ha aplicat en altres novel·les (Una primavera per a Domenico GuariniDins el darrer blau, “negríssima”). “La novel·la és un sac on cap tot”. “Un gènere proteic”, resumeix.

Riera, però, no només juga amb l’humor. També s’ha volgut entretenir disfressant-se amb una veu protagonista que no encaixa amb la seva (“no té res a veure amb mi”). És la veu d’Elena Martínez, una noia de 35 anys, resident a Sàrria –barri important a la novel·la– però amb arrels a Galícia. “Podria ser generacionalment la meva filla”, fa veure l’autora. Martínez, exdetectiu, camina carregada de culpa per haver contribuït en el tancament incorrecte d’un antic cas. Es tracta de la desaparició de Robert Solivellas, un empresari de la zona alta de Barcelona (ens movem també per la Bonanova). “És la història d’una venjança i un error”, sintetitza l’acadèmica de la RAE.

Amagar-se darrere la veu de Martínez, que és qui ens narra el cas, obliga a l’autora a modificar la seva llengua habitual. La protagonista, explica Riera, “no és bona literàriament, no és molt culta; parla més castellà que català”. El registre lingüístic de Martínez, que segueix un dels cursos d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, queda plasmat amb destresa. Riera deixa estar vicis propis com els mallorquinismes o la hipotaxi (frase subordinada llarga). Construeix una “llengua prima” que porta a una acció “molt dinàmica”: “No hi ha descripció. La frase és ràpida”. Literàriament pot semblar una llengua senzilla però és un engany, hi ha una feina considerable d’adaptació, de desfer-se de la veu pròpia. L’ajust és un elegant recurs de versemblança.

Com en tota novel·la negra, Venjaré la teva mort carrega una bona dosi de denúncia, un acostament als baixos fons. Som davant de la Riera més social, més combativa (si és que la ficció permet ser-ho). Les denúncies, “els flaixos de la societat actual que volia narrar”, són diverses. Riera apunta, sobretot, a la corrupció (evasió fiscal en el cas de la novel·la) i a la pederàstia. “No hi ha res al segle XXI que no estigui immers en la corrupció”, sosté. Sobre l’abús de menors subratlla que “malgrat mantenir-se encara molt ocult, hi segueix sent”. Per parlar-ne, Riera ha hagut de “documentar-se i preguntar”. Ella, que encara el tema, lamenta que “no hi ha massa llibres de ficció que ho facin”. A la pederàstia hi arribem a partir dels caganers: “Una cosa festiva deriva en una altra de més greu”. Els caganers duen les cares de personatges il·lustres (Prat de la Riba, Maragall, Pujol). En cap cas, però, són una crítica, “només caricatures”.

A banda de la brutícia social, Riera també mira cap altres cantons. Les relacions personals al segle XXI, per exemple. Les de l’Elena són lliures, esporàdiques, sense justificar. “Volia reflectir com és la nostra societat, com han canviat les relacions”. En aquest sentit, Venjaré la teva mort es pot considerar una novel·la feminista. Riera, que ho és sense complexos, defensa el moviment com “una qüestió moral, a l’alçada de la lluita contra el racisme”. “Necessitem als homes”, afegeix. Pel que fa a la polèmica dels vetos a Lolita, l’autora albira “un excés de puritanisme”. Considera que “el que és políticament correcte acostuma a ser terriblement negatiu”. Prohibir l’obra de Nabòkov, diu, “seria una animalada”.

Venjaré la teva mort és una novel·la molt lligada a l’actualitat del seu temps. Llegint-la és relativament fàcil repassar les últimes dècades de la política i la societat catalanes, els seus escàndols. En aquest sentit, la novel·la funciona també com “una reflexió sobre la impunitat de la gent amb poder i diners”. Segurament, en cas d’escriure-la avui, seria difícil que Riera evités tot el que genera el moviment independetista. De totes maneres, no dubtaria en fer-ho. El procés l’atipa: “N’estic cansada, del tema. No escriure sobre això”. Riera –abordant la condemna a Valtònyc, a qui defensa– tancava la trobada amb la premsa amb una informarció inqüestionable, prou eloqüent i lligada a la reculada que la llibertat d’expressió pateix: “Cremar banderes a Amèrica no és delicte”. Està tot dit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació