La literatura fa un gol a la dictadura coreana

'L'acusació' és un llibre únic que trenca el silenci d’un poble que ha de conviure amb la persecució i l’arbitrarietat

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Estem davant d’un fet històric. Per primera vegada des de la divisió de la península coreana, ara fa 68 anys, un escriptor de Corea del Nord ha aconseguit esquivar la censura per fer sentir la seva veu al món.Històric per la seva excepcionalitat i valor literari, però també perquè es tracta de la primera crítica sota els règims autoritaris de Kim Il-sung i Kim Jong-il feta des de dins del país. Dissidència, revelació, proesa, escàndol, sensació literària… Edicions del Periscopi publica ara aquesta lectura única, L’acusació: set relats prohibits de l’estat més hermètic del planeta.

Naturalment, l’autor ha hagut de protegir la seva identitat i signa amb pseudònim, Bandi, que vol dir cuca de llum. Ni casual ni gratuït. Segons les poques coses que se’n saben, hauria nascut l’any 1950 i encara resideix al territori que actualment governa Kim Jong-un. Els seus contes van ser transportats clandestinament a Corea del Sud a través de la Xina i s’estan traduint a una quinzena de llengües. Hèctor Bofill i Hye Young Yu han estat els encarregats de fer-ho en català. Moment per evocar el tòpic: la literatura no té fronteres.

L’acusació és un recull d’històries curtes protagonitzades per persones anònimes, que ens expliquen i representen les situacions amb què es troben en la seva vida quotidiana. Encara que sigui una obra de ficció, L’acusació és un llibre clafit de veritats, principalment morals, i tota una declaració d’intencions (començant pel títol) per deixar constància de les opressions reiterades d’una República Popular que és qualsevol cosa menys democràtica. Bandi és l’únic autor que ha estat capaç d’escriure i de burlar la repressió de Corea del Nord sense haver de sortir-ne

La denúncia i l’absurd: de Soljenitsin a Kafka

La seva escriptura, cimentada en un realisme precís i planer, s’acomoda entre la versemblança i un endreçat racionalisme narratiu que no renuncia ni a la força expressiva dels diàlegs ni a la descripció de situacions grotesques. És la melodia d’unes històries que atueixen i emocionen, amb esquitxos poètics i molta tristesa, que confirmen amb la literatura allò que intuïm i que (mig) sabem d’un país delirant tancat al món exterior.

A Bandi se l’ha comparat amb Aleksandr Soljenitsin (Un dia d’Ivan Deníssovitx), sobretot per la intenció de denúncia i el simbolisme a bell doll que defineix i justifica el llibre en una societat on es trepitgen els drets humans sense miraments. També hi ha qui hi veu similituds amb altres autors russos com Gógol o Txékhov, igual que amb alguns escriptors que han cultivat la sàtira absurda com Ionesco o Bulgákov, perquè L’acusació no deixa de ser el testimoni d’un absurd descomunal. Un text que trenca el silenci d’un poble que no té altre remei que conviure amb el totalitarisme, la persecució i l’arbitrarietat.

Si continuem amb semblances literàries raonables, Kafka tampoc hi pot faltar, i en aquesta atmosfera angoixant insensiblement ordenada podríem identificar-hi, igualment, les traces d’Orwell o John Dos Passos. La síntesi és senzilla: Bandi és el cronista d’un temps i d’un país on han quedat estampades l’asfíxia, l’aberració i la quimera, on el disbarat i el surrealisme comparteixen escenari amb les llàgrimes, la misèria i la por. No es tracta només d’una crítica anònima al règim, sinó també d’una gran aproximació a les inquietuds i commocions humanes.

La seva obra ha fugit de Corea del Nord, però ell encara hi és, posant en risc la seva vida i –apel·lant al significat del pseudònim– fent una mica de llum en aquest paisatge de grisos trencats i ostentacions nuclears dirigit i negligit per un dictador que assenyala i amenaça Occident però que, oh man, adora la Coca-Cola, Kobe Bryant i Mickey Mouse. La vida és injusta i contradictòria.

Bandi s’aferra a la solidaritat i a l’esperança per combatre l’absurd dia a dia d’aquest món clos condemnat per ara a la capitulació i l’opacitat, gairebé a la paròdia. L’acusació és el primer llibre de ficció que en surt i que ens permet contemplar les costures de la seva intimitat i la seva gent, vexada dins aquesta gàbia totalitària que, això no obstant, no ha pogut retenir l’ànim i l’audàcia de la literatura. Celebrem-ho: llegim-la, parlem-ne, difonguem-la.

El dijous 6 de juliol, al CCCB, es farà una presentació del llibre amb la presència de Raffaella Salierno, Manel Ollé, Antonio Monegal i Rosa Cadafalch. Més informació aquí.

Podeu comprar L’acusació al portal llibreter Libelista. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació