La importància de trencar els estereotips

El projecte En Trànsit treballa amb l’objectiu de generar espais per a joves on hi pugui haver un diàleg intercultural que permeti avançar cap a la cultura de la pau, reduint estereotips i discriminació per afavorir la cohesió social.

En Yunjie, la Rajnie, la Kanchan, en Rastan i l’Angie són els protagonistes del projecte En Trànsit, de la JIS, que l’any passat va ser distingit amb el premi d’Educació en el Lleure de la Fundació Carulla. Cinc joves provinents de països i realitats molt diferents que s’uneixen en un objectiu comú: compartir les seves històries i trencar els estereotips que estigmatitzen les persones immigrades. El projecte naixia l’any 2011 a l’Hospitalet de Llobregat, com una iniciativa juvenil impulsada per l’associació Joves per la Inclusió i la Solidaritat amb l’objectiu de generar espais per a joves on hi pugui haver un diàleg intercultural que permeti avançar cap a la cultura de la pau, reduint estereotips i discriminació per afavorir la cohesió social.

L’entitat, que realitza tallers de salut per a joves a l’ESO, va anar detectant actituds racistes i xenòfobes en instituts de secundària. El jovent acostuma a reproduir els mites que els arriben a través dels mitjans de comunicació o la família. Pel que fa al racisme i les migracions, aquests mites i barreres que es creen entre els joves autòctons i els nouvinguts són en realitat un reflex de l’actitud de la societat on viuen.

L’educació en el lleure busca contagiar en els joves la motivació o l’element de transformació social que es necessita per trencar amb l’establert. En Trànsit pretén canviar la mirada que es té cap als migrants. Segons la seva responsable, Tània Miró, “fa falta consciència crítica; la sensibilització és molt necessària perquè tenim una mirada monocultural que genera una crispació general. La nostra idea és desmuntar els estereotips i aconseguir positivitzar les diferències”.

Tot començava amb un grup de joves que sentia la necessitat d’expressar les seves vivències i sentir-se acompanyades. Així s’iniciava la producció audiovisual on els cinc joves expliquen el seu procés migratori fins a Catalunya. Acompanyant aquest recurs, es va crear també una Guia de dinamització amb les bases del projecte. A partir d’aquest punt de partida, però, la campanya s’estén a nombroses dinamitzacions. A partir del pretext del vídeo, es treballen alguns dels problemes de la societat actual: la immigració, l’homofòbia, el gènere, els refugiats…

Segons Miró, a l’associació “entenen que l’educació és una eina de construcció massiva per a la transformació de la societat per aconseguir-ne una més justa a través de processos socioeducatius i altres mètodes”. La seva pretensió és la d’arribar al màxim públic possible, però depenen de les subvencions públiques per poder continuar realitzant el projecte any rere any. En aquest sentit, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, la Diputació de Barcelona i una oficina de l’obra social “La Caixa”, entre d’altres.

En funció del pressupost que obtenen, es defineix cada any el nombre de tallers que oferiran. Han d’escollir la temàtica a tractar, preferiblement sense que el grup de joves la conegui per permetre l’espontaneïtat i naturalitat dels resultats. Els tallers es basen en dinàmiques que pretenen causar reaccions en els joves. Després, s’associa allò que han “viscut i sentit en la ficció” a allò que passen cada dia molts altres joves en situacions de discriminació. Així, s’aconsegueix arribar a la part més emocional: “surten comportaments que no controlen i permeten realment generar consciència”.

No obstant, aquestes intervencions necessiten cert seguiment que l’associació no pot donar. És aquí on entra un dels quids de la qüestió, ja que l’educació integral del jove ha de ser un procés continuat on participin tots els agents educatius col·laborant entre ells i no llançant-se pedres. Així, el que comença amb un taller de dues hores queda posteriorment en mans del professorat. Però per això es necessita un canvi, perquè “molts cops els professors es veuen desbordats pel dol migratori. Per això s’haurien d’ampliar aquests espais, però no tenen pressupost”.

Hi ha molta desinformació als centres educatius. Als instituts existeix un gran desconeixement de molts aspectes de la vida dels adolescents. Miró explica com han comprovat que nois i noies de 4t de l’ESO no saben distingir entre la dreta i l’esquerra política, ni tan sols explicar la situació política actual. En Trànsit obre les portes al coneixement dels temes quotidians, d’aquells que toquen dia a dia als adolescents.

La gestió emocional és un tema clau i molt complicat en l’etapa de desenvolupament d’infants i joves. Temes que els toquen de prop, com el gènere, la violència o la immigració no els arriben de la manera adequada. Xerrades com les que proposa En Trànsit o dinàmiques proposades a esplais, caus o agrupaments els permeten entrar en terrenys desconeguts i començar a sentir-se a gust.

Sortir de la zona de confort és important en edats primerenques, però no poden ser només situacions aïllades. Tània Miró arriba a la conclusió que “haurien de ser processos molt més llargs; nosaltres els hi donem dues hores de taller per respirar i ser qui són, però no és suficient. Tractem temes molt importants pels dos motius comentats: perquè existeix una necessitat molt gran d’un espai emocional per compartir experiències, i també per l’obligació moral de trencar estereotips que compliquen la convivència”.

Consulta les bases dels premis d’Educació en el Lleure al web de la Fundació Carulla.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació