La gran muralla xinesa

Entre aquests marges sonen vives les paraules del català local: encabat, alego, fenya, onclo, dumenge, vai fer, auferir. Margalep...

En aquestes terres nostres, després d’una excursió, a tocar de l’estiu, ens abelleix un bany al Toll de l’Olla. Baixant cap a les Cadolles fondes des d’una ermita d’Ulldemolins es veu el rocam de davant com una prestatgeria de pans rodons. Des de la Mussara, al capaltard, m’agrada deixar que la vista es perdi per les muntanyes difuminades en la boirina.

Aquesta sensació de pau, de placidesa sense sobresalts, és el que m’inspira la lectura de Marges, de Roger Vilà Padró; una història que passa en part per aquests paratges del Montsant, muntanyes de Prades, la Llena, el Priorat. Llegiu-lo si us atrau aquesta sensació. Feu-ne la vostra lectura.

No és només el paisatge. El protagonista, en Menna, s’instal·la en un mas a prop de Margalef, on té els orígens, per estudiar els marges de pedra seca, potser per retrobar-se a si mateix després de la mort de l’Ada. “Si sumem… els quilòmetres de murs de pedra que tenim en aquest país repartits per serres i turons, aguantant feixes i bancalades, potser deixaríem petita la gran muralla xinesa”  (187) “Els marges són el caràcter, les arrels, la transformació, el testimoni, la vida del lloc on som. Gairebé diria que els marges també són la llengua. En un o altre sentit és així” (208).

Entre aquests marges sonen vives les paraules del català local: encabat, alego, fenya, onclo, dumenge, vai fer, auferir. Margalep… El protagonista també s’endu els mots dels seus llibres al seu retir muntanyenc: Dante, Navòkov, Joyce i Pavese; Pla, Margarit, Vinyoli, Blai Bonet i Mira, omplen els seus ocis a muntanya, entre l’olor del fonoll, el so de l’aigua, el cant dels moixons, i el gust del pa amb tomaca i de la truita amb suc o la sofisticació ocasional d’una torradeta amb foie. I sent alguna cosa davant d’una noia que li agrada: l`’Helena, l’Aina… Momentània o un contacte de més fonda durada.

Sense deixar de ser una novel·la, no es pot deslligar de l’experiència biogràfica de l’autor; una experiència rica que es mira des d’un controlat tractament narratiu. El lector la comparteix amb la sensació d’una obra de maduresa humana i literària.

Roger Vilà Padró: Marges, Barcino-Museu de la Vida rural, 2013.       

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació