La Giraut o l’inefable dicible

Berta Giraut Junoy sorprèn amb el recull de poemes 'Com l'estel que no hi és' (Gall Editor).

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Berta Giraut Junoy és coneguda per la seva feina d’actriu, tant al teatre com a la televisió, però no teníem notícia de la seva poesia fins que ha publicat el seu primer recull de versos, Com l’estel que no hi és (Gall Editor). Amics i coneguts em diuen que fa anys que escriu, però per als qui no en sabíem res, la sorpresa és majúscula. La Giraut és poeta.

Berta Giraut a la redacció de Núvol | ©Agus Izquierdo
Berta Giraut a la redacció de Núvol | © Agus Izquierdo

A la poesia catalana d’avui hi abunden les colles i capelletes, ordenades per mestratges més o menys explícits. Llegint la poesia de la Giraut, fa la sensació que no pertany a cap grup, que va per lliure, perquè els seus versos no s’assemblen al que solem llegir en altres bandes.

El primer que sorprèn en llegir aquests poemes és com la Giraut aborda les relacions amoroses amb imatges violentes. Ens parla de “la trompada del bes”, “l’afront i l’abraçada brosten del mateix nervi”, “la daga dels llençols”. “Aquesta violència té a veure amb la intensitat soterrada que acompanya l’amor i la contradicció amb què es viu, la vinculació de l’acte eròtic amb la mort”. “La mort com a fusió amb l’altre o la mort per tornar a néixer o tornar a ser”, em diu.

“Faig molta força amb el cos quan escric”, em confessa Giraut. “Rescatar imatges que no siguin tòpiques em demana un esforç físic. Deixar xerrar l’imaginari, rescatar imatges del fons… Mai surt d’un estat relaxat, la poesia”. Com l’estel que no hi és parla sobretot “del desig i l’absència. Del desig de ser, d’entrar a la vida, de fusionar-se amb l’altre i de morir. Una mort que ha de servir per tornar a néixer”, com ha fet explícit ella mateixa.

Com l’estel que no hi és està dividit en tres parts, que tracen aquest viatge de la mort a la vida, un recorregut que es concreta de setembre a juny. Passem de la tardor i l’hivern a un renéixer estiuenc al final del recull. Els primers compassos els passem capolats en espais tancats i de mica en mica ens anem obrint fins a arribar a la lluminositat de l’estiu. L’autora deixa pistes al llarg del llibre d’aquest recorregut. Cada part conté un monòleg, un personatge i un poema titulat amb un mes de l’any (setembre, desembre, juny). L’obra s’inicia amb un poema titulat ‘Fi’ i es tanca amb un altre que es diu ‘Inici’. Enmig de la tensió d’aquest arc temporal que dona circularitat al llibre trobem el poema ‘Nus’ a la segona part. “L’estel és una elevació cap a un nou principi, un florir després del tancament de l’hivern”, diu l’autora. La recerca de la llum també és l’expressió d’una voluntat de fugir, de marxar. I aquí el somni i les visions oníriques que travessen el llibre són els canals d’aquesta fugida.

La Giraut té el do de despertar l’estranyesa que s’amaga en les coses. N’hi ha prou amb mirar fixament el món amb els cinc sentits per fer aflorar la irrealitat de tot el que ens envolta. No es tracta de fer més borrosa la vida, sinó de transfigurar-la amb la paraula. Aquí el miracle de la poesia conflueix amb un sentit molt viscut de la teatralitat, perquè som davant d’un llibre parateatral, on sentim veus, percebem siluetes que prenen vida sobre decorats i escenografies diverses. “Els decorats m’estimulen a deixar parlar les veus que tinc a dins”, em diu l’autora, que reconeix que sent tot de veus a les quals intenta donar sortida. “Tinc tanta barreja de veus, que em venen de tants costats, que les he d’endreçar. El ritme de la mètrica m’ajuda a centrar les paraules. La poesia ja és fora de la raó i la mètrica m’és indispensable per fer-la dicible”. Una altra de les obsessions de la Giraut, que ha treballat professionalment en el camp de la lectura en veu alta i ha ensenyat a parlar en públic, és la dicibilitat dels textos. “He fet moltes proves de so abans de publicar aquests versos. Com a actriu he hagut d’enfrontar-me amb textos que t’adones que no es poden dir, i entens que els poemes s’han de poder recitar en veu alta. La poesia és plaer intel·lectual i sentimental, però també el plaer de dir”.

Dicible no és sinònim de comprensible, ni de transparent ni d’intel·ligible, únicament significa que es pot pronunciar de manera diàfana. Perquè en la poesia l’enunciació és també anunciació d’una cosa nova que no podem entendre ni expressar de manera completa. El poeta ha de preservar el vel misteriós que embolcalla tota emoció poètica. La Giraut aspira, doncs, a fer dicible una experiència inefable. 

Berta Giraut a la redacció de Núvol | ©Agus Izquierdo
Berta Giraut a la redacció de Núvol | © Agus Izquierdo

“La fricció entre les paraules provoca una cosa nova. És una feina molt artesana i he arribat fins on he pogut”, em diu la Giraut. Confessa que es decanta pel teatre que es consagra a la paraula. “La paraula és l’origen i és el més pur que tenim. Em sap greu que el teatre estigui tan pendent de l’audiovisual. A vegades quan interpreto em diuen que soc una mica antiga… però penso que si al teatre parlem igual com parlem tu i jo ara aquí, ja no fem teatre. Hi ha d’haver un punt d’artifici. Per mi la poesia i el teatre són un espai obert al sagrat, amb un punt de ritual que ens situa en un altre pla gràcies a la força de la paraula”.

En els seus poemes cada vers té una respiració pròpia, que els confereix una força oracular, i en algun moment fins i tot una fosforescència aforística, com quan diu: “El que mai no comença fa un empatx a la llarga”. “És veritat que els versos d’aquests poemes funcionen per separat”, em reconeix ella mateixa. “Hi concentro tota la intensitat que puc, amb la voluntat d’allunyar-me del realisme. El vers és més aviat una pinzellada expressionista, de traç gruixut, deformat, exagerat”. I és cert. Llegint aquests poemes, pots sentir “l’aire que hi ha entre els versos”, per dir-ho amb una expressió seva, perquè la Giraut compon principalment versos i en l’espai que deixa entre les ratlles que escriu s’hi obren abismes.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació