La desigualtat humana com a principal problema ecològic?

“Som éssers que estem deixant de ser per ser un altre que ens salvarà d’aquell anterior que no ha sabut tractar les dificultats ecològiques”, diu Garcés.

El passat 29 d’octubre el Museu de Ciències Naturals de Barcelona organitzava, en el marc de la celebració de l’any Margalef, una taula rodona al voltant dels pensaments de Ramon Margalef que va comptar amb la presència de la filòsofa Marina Garcés, l’ecòleg Frederic Bartomeus i l’economista Astrid Agenjo.

La taula rodona va ser moderada per Ramon Margalef Mir, biòleg i fill de Ramon Margalef López, que va ser un dels ecòlegs més rellevants a nivell mundial del segle XX. Al llarg de la seva vida, va estudiar oceanografia, ecologia i els ecosistemes aquàtics continentals.

Ara, quinze anys després de la seva mort, Ramon Margalef fill homenatjava el llegat del seu pare, tot presentant un col·loqui que tractaria de respondre a la pregunta de si la desigualtat humana és el principal problema ecològic. Margalef fill, després de llegir unes notes que va escriure el pare en què advertia del perill de continuar responent al problema del canvi climàtic a còpia de ciència reactiva, donava pas a la primera conferenciant, Astrid Agenjo.

L’economista de la Universitat de Sevilla va començar analitzant com l’economia afecta al medi ambient. Per fer-ho, comparava el mal que provoca l’economia ortodoxa en comparació amb l’heterodoxa. Agenjo, feminista i defensora de l’economia heterodoxa, assenyalava que a dia d’avui l’economia planteja diverses dicotomies, com ara sector privat vs sector públic, agents individuals vs societat i naturalesa, maximització del benefici vs equitat, models formalitzats vs visions holistes i estabilitat vs conflicte.

Partidària d’una economia més respectuosa amb els drets socials del treballador i la dona, Agejo feia referència a l’economia de caire feminista per indicar que aquesta inclou tots aquells problemes socials que el mercat ignora, com per exemple l’economia domèstica. Segons Agenjo, les feines de casa no es consideren treball, ni es mesuren ni es remuneren… Això passa, a parer seu, perquè les tasques de la llar se sustenten sobre la divisió sexual del treball, “Cal posar fi al concepte patriarcal de la família nuclear tradicional i l’ètica reaccionària de la cura dels fills”, reivindicava amb un cert to d’indignació.

L’activista també posava de manifest que cal prestar atenció a les dimensions del conflicte capital-vida, perquè està en joc la “mercantilització de les nostres vides” i “l’explotació de la naturalesa”. I feia una pregunta oberta: “Per què conceptes com la compassió, la responsabilitat i la solidaritat no es troben en el marc mental de l’economista?”.

Al seu torn, l’ecòleg Frederic Bartomeus afirmava que “la desigualtat humana no és cap problema per l’ecologia, però està a l’arrel de molts problemes sociològics i sovint els magnifica”. I posava l’exemple de la ciutat americana de Chicago com a mostra de ciutat rica culturalment, però ecologicament degradada. “Chicago és el clar exemple de l’allunyament de l’home respecte la natura. Ens hem cregut que només podem viure exclusivament del formigó. Sortosament, cada cop més gent s’està adonant que depenem de la natura”, subratllava.

Seguidament, recomanava la reflexió d’un professor de la Universitat de Califòrnia anomenat Jared Diamond, autor del llibre Why cities collapse? Segons Diamond l’ecologisme pot aportar solucions, però sovint és tan subversiu, que incomoda les elits mundials. Bartomeus també es preguntava si som animals amb coneixement o animals savis. Des del seu punt de vista, “som animals savis que hem actuat com a simples animals amb coneixement perquè no hem tingut una mirada llarga, hem pensat a curt termini”. Bartomeus tancava la seva intervenció destacant que “ens estan explicant que no podem canviar la forma de vida que tenim, quan en realitat des de la ciència podem revolucionar-la”.

Finalment, la filòsofa Marina Garcés prenia la paraula per explicar quin és el punt de vista amb què, avui, ens plantegem l’abordatge d’un tema cabdal com la lluita contra la degradació del medi ambient. Alhora, avisava del perill de no qüestionar-nos res i adoptar una posició de superioritat a partir dels dogmes.

“El punt de vista respecte al conflicte climàtic no només és empiric, sinó també psicològic. Que el món sigui finit ens aboca a fer un salt de coneixement i praxis que ens bloca la capacitat de pensament i interrelació. Estem davant d’un salt tecno-utòpic que ens pot portar a la condemna o a la salvació”. Garcés també va trobar espai per a les paradoxes. “Som éssers que estem deixant de ser per ser un altre que ens salvarà d’aquell anterior que no ha sabut tractar les dificultats ecològiques”. Per acabar-ho d’adobar, indicava que “no es tracta d’un problema de desigualtat interna, sinó que hem renunciat a continuar vivint en aquest món”.

Pel que fa a la finitud del planeta terra, Garcés apuntava que “la consciència del límit no és una apreciació empírica, ja que sempre hem viscut en un mon amb final, però ara hi topem amb una consciència generalitzada”. I posava punt final a la xerrada, tot subratllant que no hem d’entendre la finitud com a forma de resignació. “Com que som finits hem de pensar molt”, va concloure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació