La confessió amorosa de Jôji Yuasa

Teresa Costa-Gramunt llegeix ’Una confessió amorosa’ de Chiyo Uno

En l’esplèndida traducció del japonès d’Albert Nolla, Edicions de 1984 acaba de publicar Una confessió amorosa, de la reconeguda escriptora japonesa Chiyo Uno (1897-1996), considerada una pionera del moviment feminista al Japó.

Chiyo Uno

Per als lectors occidentals, entrar en la cosmovisió japonesa representa sortir de si mateixos per obrir la porta a la comprensió d’una sensibilitat en la qual res no es dona directament, sinó de manera oblícua, fins al punt que aquests lectors poden arribar a preguntar-se com s’entenen els japonesos, si rere les paraules s’hi ha d’endevinar el missatge que s’hi amaga.

L’única cosa certa són els fets que sempre són els que són, si bé els fets exposat en aqueta confessió amorosa també poden sorprendre si els llegim des d’un marc mental com el nostre, que tolera poc l’ambigüitat i la contradicció. Els japonesos, en canvi, segons un principi del wabi-sabi, s’adapten a l’ambigüitat i la contradicció. Possiblement d’aquí vingui l’atractiu que provoca aquesta diferència que mou la curiositat intel·lectual i fins i tot l’interès antropològic per arribar a capir la forma de relació dels japonesos, que en el cas que ens ocupa són les relacions amoroses. Ens pot sorprendre com les vides dels protagonistes d’aquest relat de Chiyo Uno poden ser destruïdes per impulsos irracionals, per una fatalitat acceptada sense discussió, o fins i tot per una passivitat en l’acció que es veu arrossegada fins a límits extrems. 

En un relat que des de la primera pàgina atrapa els lectors, el pintor Jōji Yuasa, el protagonista d’Una confessió amorosa, explica les seves vicissituds en el camp de l’amor, endinsant-nos en una espiral de relacions que l’arrossegaran a estadis de gran irracionalitat, però que en cap moment no perdrà les formes, això mai. El drama més espantós, la tragèdia més sagnant és viscuda com en flotació, amb una inèrcia que al lector occidental li fa pensar si de debò aquest home en sap res, de l’amor, o si més no tal com l’entenem aquí. En aquesta confessió amorosa hi ha un punt d’inconsciència i fins i tot d’una banalitat que estremeix, juntament a una fredor que glaça al costat d’una sensació cotonosa, i que queda ben expressada en aquest paràgraf: «Tenia la consciència sorprenentment clara i emboirada a la vegada, com si fos dins un somni».

En Una confessió amorosa s’exposen un seguit d’enamoraments a primera vista, la dependència de les imatges de l’estimada o l’estimat, triangles, infidelitats, venjances, desencisos, infelicitat. Sembla ser que Chiyo Uno va aconseguir un gran públic lector, sobretot lectores, per les seves històries de relacions amoroses escandaloses, que els procuraven una sensació d’alliberament en aquella societat tan encotillada. A través de les seves novel·les Chiyo Uno va narrar els canvis que s’estaven produint en una societat en què els papers estaven molt marcats. Ara, amb perspectiva temporal i des d’una cosmovisió feminista com la del nostre entorn, aquesta novel·la escrita amb un estil elegant i subtil, no proporciona cap sensació d’alliberament, si més no per a una lectora occidental sensibilitzada, ja que a desgrat que siguin les protagonistes les que prenen la iniciativa en la relació amorosa, que siguin elles les que adoptin les decisions i s’avancin en la resolució dels fets, són dones terriblement infelices i dependents del que farà o deixarà de fer la seva parella o amant. Per aquestes dones, l’emancipació mental de la parella o de l’amant és encara una utopia, per més que les relacions s’estableixin amb una certa liberalitat. 

     Chiyo Uno, l’autora d’aquest romanç modern, si bé en la seva vida privada va adoptar els costums de les mo-ga (abreviació de modern girl), el seu pòsit japonès poc o molt wabi-sabi, ja li feia comprendre que el camí de l’alliberament o empoderament de debò per part de les dones japoneses anava per llarg, que no és d’avui per demà que es creen situacions en les quals es doni el canvi desitjat. La noció de completesa no hi té lloc, en aquesta mentalitat, de la qual en podem extreure l’ensenyament que dona sentit al moment present, i és que situar-se en el camí ja forma part del canvi. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació