Kosmopolis. Jornada sobre lectura i política cultural

Ahir, 19 de març, vaig tenir la sort d’assistir a una jornada professional dins del festival literari Kosmopolis en què alguns experts van conversar sobre lectura i polítiques culturals.

Herman Montoya, coordinador del Plan de Lectura de Medellín, va mostrar com aquella ciutat és un clar exemple del poder transformador de la cultura i un referent de democràcia cultural, atès que, a Medellín, qui estableix les polítiques culturals és la ciutadania i no la classe política.

En la dècada que va dels 80 als 90 la ciutat de Medellín va patir un gran dèficit d’equipaments culturals i un problema molt més greu, la violència procedent del narcotràfic. En aquest context, la societat va veure en la cultura la millor forma de combatre la violència. S’inicià així un moviment reivindicatiu popular per a la creació d’espais culturals i polítiques culturals a la ciutat. La classe política va decidir donar suport a les peticions ciutadanes i es van construir les dues primeres biblioteques públiques.

A partir d’aquest moment, els gestors culturals que dirigien les biblioteques —que no tenien formació bibliotecària i que van participar en els moviments socials anteriors— van adonar-se de la necessitat d’apropar el servei de biblioteca pública a la ciutadania i que el germen i el manteniment de les polítiques culturals quedés en mans de la ciutadania i no de la classe política. Va ser llavors quan van centrar la seva actuació en la millora de l’accés i la proximitat envers la cultura, i en afavorir la participació ciutadana i el sentiment de pertinença. D’acord amb això, trenta-sis institucions van elaborar el Plan de Lectura de Medellín.

Després d’aquesta necessària contextualització de la situació, destacaria tres actuacions que s’estan duent a terme a Medellín:

Les polítiques culturals provenen de la ciutadania, i els polítics hi donen suport.

Els projectes culturals, incloses les activitats de dinamització cultural i foment de la lectura, estan legislats de manera que la llei obliga a mantenir les actuacions culturals encara que hi hagi canvis de govern.

Les activitats de dinamització cultural, foment de la lectura i l’escriptura, narració oral i altres són producte de la implicació, també econòmica, dels diferents agents del territori i no només de l’Administració o de la biblioteca.

Santiago Gutiérrez, membre de la Corporación Cultural Estanislao Zuleta i conductor i moderador del Club de Lectura Internacional Medellín-Barcelona, va explicar què és i com funciona aquest club de lectura transoceànic que va néixer el 2011, en el qual s’alternen les lectures d’autors catalans i colombians,  i que està integrat per vint membres de cada ciutat que un cop al mes conversen de manera virtual sobre la lectura.

Santiago va parlar dels clubs de lectura com a espais de reflexió sobre el que som, hem estat i serem. També els va definir com a espais democràtics de pensament i de participació, on cada membre aprèn que mai ningú té la darrera paraula en res.

Com a expert en conduir clubs de lectura ha deixat algunes indicacions per als seus col·legues:

El conductor d’un club de lectura mai no ha de sentir-se propietari del club, sinó que té la funció de fer creure als participants que el club depèn del grup.

El tema de debat ha de ser sempre el text que s’ha llegit.

Cal evitar l’erudició de cap membre del club perquè pot crear inseguretat en els altres participants i desanimar-los a intervenir.

Cal promoure el debat escoltant les opinions de tothom, sense centrar la conversa en una única persona i preguntant a tothom.

Alberto Manguel, referent teòric de la lectura, divulgador de la cultura bibliotecària i escriptor de diversos llibres, entre els quals La biblioteca de noche i Una historia de la lectura, va conversar amb Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel (Barcelona) i Jesús Fernández, bibliotecari responsable de la Biblioteca de Turón (Astúries) i fundador i director de la revista Biblioasturias.

La xerrada va començar amb les paraules en asturià de Jesús Fernández. En la seva intervenció, especialment crítica amb la manca de suport econòmic per part de l’Administració, va manifestar la seva admiració per la manera de fer de les biblioteques catalanes i per la naturalitat amb què la societat catalana ha sabut mantenir l’ús del català, cosa que no passa a Astúries.

Del discurs de Manguel, en destacaria alguns comentaris que podrien ser perfectament frases lapidàries i que intentaré transcriure textualment:

En una societat de valors mercantils la biblioteca dóna un cert prestigi. Els polítics es retraten davant de prestatgeries de llibres buscant aquest prestigi, no pas perquè siguin lectors.

La biblioteca mai no ha tingut llibres exclusivament, sempre ha tingut diversitat de formats i suports. En l’actualitat, perquè les biblioteques tinguin llibres en paper i digital han de ser considerades essencials; les biblioteques preserven la història, reflecteixen el que som i construeixen el futur.

La biblioteca no ha de reemplaçar allò que la societat no crea: una biblioteca no ha de ser una llar d’infants ni un casal d’avis; per atendre aquestes necessitats de la població s’han de crear les infraestructures corresponents, perquè sinó s’acaba per distorsionar la funció i la raó d’existència de la biblioteca pública.

Aquells qui no creuen en la lectura acusen els lectors d’allunyar-se de la realitat, i el que succeeix és tot el contrari: la lectura t’introdueix en el món i t’empeny a prendre part en el seu funcionament.

En referència a un article publicat recentment sobre el fet que els metges recomanen crear biblioteques per millorar la salut de la població, l’Alberto Mengual va respondre que està d’acord en què la lectura té efectes farmacològics, ja que ell troba que hi ha certs llibres que l’ajuden a trobar-se millor.

Quan a Manguel se li va demanar l’opinió sobre la convivència entre el llibre en paper i el llibre electrònic va respondre que el que fa que uns suports siguin millors que uns altres és l’ús que se’n faci.

M’agradaria acabar l’article citant unes paraules de Manguel que parlen sobre la seva experiència lectora: “Quan llegeixo, en el meu cap es produeixen converses entre Agatha Christie i Plató”