Junot Díaz, el Pulitzer més proper

L'escriptor dominicà en llengua anglesa Junot Díaz, premi Pulitzer el 2008 per la novel·la 'The Brief Wondrous Life of Oscar Wao' publica ara en català el recull de contes 'I així és com la perds'. Albert Torrescasana, el seu traductor, hi ha parlat a Barcelona i ens fa un retrat del personatge.

El dissabte 4 de maig, l’escriptor dominicà en llengua anglesa Junot Díaz, premi Pulitzer el 2008 per la novel·la The Brief Wondrous Life of Oscar Wao, va cloure la tercera sessió del festival Primera Persona, al CCCB, amb una conversa en la qual el va acompanyar l’intel·lectual cubà resident a Barcelona Iván de la Nuez, impulsor a l’ombra d’aquest festival que, liderat per Kiko Amat i Miqui Otero, ha arribat enguany a la segona edició.   

Dos dies abans, Edicions 62 va publicar I és així com la perds, un recull de relats que Díaz ha escrit durant els últims quinze anys. Aprofitant l’avinentesa, Núvol em va convidar a l’acte ―en qualitat de traductor del llibre― i em va proposar que escrivís aquest article, tant sobre la intervenció de Díaz al Primera Persona com sobre la meva experiència a l’hora de traslladar les seves paraules a la nostra llengua.

La traducció dels nou relats que componen I és així com la perds va ser un encàrrec que podríem qualificar d’urgent però factible: un mes per traduir gairebé dues-centes pàgines i per llegir (ni que fos en diagonal), la lloada traducció que la cubana Achy Obejas va fer de La maravillosa vida breve de Óscar Wao. Conscient de la possibilitat (confirmada a posteriori) que Obejas també traduís els relats al castellà, i encara que d’entrada, com Tito amb Guardiola, un servidor tingués les de perdre, em vaig envalentir i m’hi vaig llançar; o, més ben dit, m’hi vaig capbussar, perquè traduir (i llegir) Junot Díaz equival a submergir-se en un altre món: el microcosmos dels immigrants dominicans (i latinos en general) als Estats Units (i a Nova Jersey en particular).

Díaz pren les relacions de parella com a fil conductor (amor, desamor, ruptura, infidelitat, masclisme) i les aprofita per tocar qüestions més universals (immigració, racisme, marginalitat, capitalisme, càncer, mort) i per continuar espantant els fantasmes que el turmenten des de la infància, sobretot arran de l’ambient de dretes que a hores d’ara encara impera a la seva família, fruit sobretot de la ideologia del pare, militar durant la dictadura de Trujillo.

Tan bon punt vaig començar a traduir els relats, em vaig adonar que el text, que contenia la barreja d’anglès americà i d’espanyol dominicà tan característica de l’obra de Díaz, era fluid i amè, i que a l’hora d’abordar qüestions més sensibles la prosa destil·lava una subtilesa i una clarividència extraordinàries.

Tot i que Díaz té detractors que li recriminen per incongruent el registre tirant a elevat que a vegades fa servir en  Yunior (el narrador i alter ego de l’autor) ―consideren que un adolescent d’origen dominicà que va arribar als Estats Units quan era petit no parlaria com ell―, la veritat és que l’escull principal a l’hora de traduir-lo és l’slang, si bé en la versió catalana la dificultat ha quedat limitada a l’anglès americà. A diferència de la versió castellana, en què, ras i curt, s’opta per traduir a l’anglès el que en l’original s’expressa en espanyol, en català gairebé sempre he pogut deixar en l’original dominicano el que l’autor escriu en la seva llengua materna. Llavors, un cop engegada la traducció i convençut de l’aposta de no tractar el lector com un babau (si algú vol saber el significat de vaina, tiguerito, tutumpote o chupabarrio, té la resposta a quatre clics), vaig tenir un cop de sort tan alleujador com poc habitual: línia directa amb el mateix Junot Díaz.

Mentre em documentava, vagarejant pel lloc web de l’autor, vaig ensopegar una adreça de correu electrònic del MIT, on Díaz exerceix de professor; li vaig escriure i no tan sols em va contestar (cosa gairebé insòlita), sinó que va demostrar una disponibilitat absoluta per la qual ―tal com li vaig reiterar als correus i en persona al CCCB― li estaré eternament agraït. D’ençà d’aquell moment, l’únic dilema va ser el grau d’abús a què podia sotmetre tot un premi Pulitzer.

Gràcies a la dotzena de correus que vam intercanviar, vaig saber, per exemple, que un paso era una ratlla de coca, que cool your granos es podia traduir per «no t’esveris» o que ingenio no tenia res a veure amb la sagacitat, sinó que feia referència als barris més pobres de la República Dominicana, on hi havia les hisendes (o «enginys») on es processava el sucre. A banda d’això, la comunicació directa amb l’autor em va servir per desfer ambigüitats més punyeteres (un you que podia ser singular o plural, librarians que tant podien ser bibliotecaris com bibliotecàries, o peces de roba que podien ser camises o samarretes).

Ara només cal esperar que el text no grinyoli gaire i que el traductor, com els bons àrbitres (si encara en queden), passi desapercebut; i si, de retop, tal com Ferran Ràfols comentava fa gairebé un parell d’anys a La màquina de fer llibres, algun editor s’engresqués a publicar La meravellosa vida breu d’Óscar Wao en català, la jugada hauria sortit rodona.

Pel que fa a la intervenció de Junot Díaz al Primera Persona d’aquest any, em limitaré a reproduir algunes de les frases que va pronunciar durant la conversa amb Iván de la Nuez; frases que, a parer meu, contribueixen a fer-se una idea força clara de la vida i l’obra de l’escriptor dominicà.

La família

«Sóc fill d’un militar feixista i encara n’arrossego el trauma».

«El meu pare era un cuero, tenia moltes nòvies, estava afectat per la febre de la masculinitat».

«Els herois de la meva família són els meus nebots, veterans de guerra que van lluitar a l’Iraq i a l’Afganistan».

«A casa meva un Pulitzer no val res, jo sóc el comunista, el mig marieta, el que escriu».

Els orígens

«Em sento més caribeny que llatinoamericà».

«El Carib és el gimnàs dels gringos».

«A Nova Jersey ja no es parlava de Trujillo».

L’home

«El cul [de les dones] és la solució dels homes que no saben resoldre els seus problemes».

«El tema principal dels meus tres últims llibres són els homes que s’eviten conèixer».

El món

«La supremacia blanca, el capitalisme i la masculinitat són reptes que cal afrontar perquè el món millori».

«Les cremes blanquejadores són pots plens d’autoodi».

Còmics i “nerds”

«Els còmics em van ensenyar uns herois antagònics als que jo coneixia».

«Vet aquí la meva aposta per l’antiheroi, pel nerd, pel personatge oposat al femeller i a l’esportista».

«Ara ser nerd és super cool, abans era tot el contrari».

«L’altre dia vaig sentir que algú es definia com un nerd del futbol americà: com canvien les paraules».

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació