Julià de Jòdar i el seu Frankenstein

Podríem definir Els vulnerables com un llibre delirant que combina la neurosi científica amb els aires de revolta popular

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Com un laboratori clandestí de prosistes franctiradors, la Nau Comanegra fa mesos que treu fum editorial sota els auspicis de la mitologia i l’adveniment del superhome en el seu particular homenatge al Frankenstein de Mary Shelley. L’experiment, “Matar el monstre”, és una novel·la coral construïda per set escriptors que s’han avingut a participar en un embolicat joc literari que s’acabarà aquest Nadal. Un d’ells és Julià de Jòdar, que ha engendrat un relat “tintat d’aquella substància segregada per l’acostumat avorriment de la menestralia”. Es diu Els vulnerables i s’ambienta a la Barcelona de l’obrerisme i l’Exposició Internacional del 1929.

Costa una mica acostumar-se als enginys narratius d’Els vulnerables, escrita amb una sornegueria enjogassada irònicament apocalíptica, espasmòdicament grotesca i ventilada amb canvis de punts de vista que la fan àgil en la forma i complexa en el fons. També hi tenen incidència les interrupcions deliberades que es fa a si mateixa la veu narradora, igual que les esmenes que s’aplica i els diàlegs, sovint exagerats, que té a propòsit de les característiques i les subtileses del text com un Dr. Jekyll i Mr. Hyde, amb la remor clàssica de la lluita de classes de fons.

Podríem definir Els vulnerables com un llibre delirant que combina la neurosi científica amb els aires de revolta popular d’una ciutat que fa la transició cap al xoc de trens entre l’anarquisme i el feixisme i que s’ambienta a cavall del barri xino i les barraques de Can Tunis. I també entre l’aurèola boirosa de Frankenstein i la gosadia fervent de Prometeu. La indústria en ebullició, escenari principal, i les Drassanes del port, escenari secundari, estan unides per un nexe que té molta importància en el retrat social de la història: la immigració.

Els personatges que hi apareixen, estrafolaris i contradictoris, alimenten la pirotècnica narrativa mentre el més obscur de tots, un tal Frank Goldstein –pretesament alemany–, intenta fonamentar una eugenèsia negativa a fi d’establir una jerarquia de races humanes taxonòmicament definides, amb la raça ària al capdamunt. Tant per aquesta pretensió com per l’atmosfera on es desenvolupa la trama, el lector expressionista hi trobarà semblances amb la Metropolis de Fritz Lang.

Les ocurrències i la ironia tenen, efectivament, un pes consolidat al llarg de la narració, però el conjunt de la història resultant es veu arrossegat per les cadenes d’un totum revolutum que s’empassa el ganxo d’una acció dismunuïda. Segurament és la voluntat de l’autor, emparada pel pensament nietzschià sobre la necessitat de fer tolerable el caos, però pel que fa a l’artefacte literari, sembla que aquest excés i la dependència a coexistir amb altres novel·les el condicionen força, com a text autònom.

Els vulnerables, un trencadís literari ben alimentat de sordidesa i amb una celeritat estilística evident, és la tercera novel·la de “Matar el monstre”, que aquest setembre engreixa la llista amb la publicació de Secundaris, de Núria Cadenes, i Vindràs amb mi després del diluvi, de Mar Bosch.

Descarega’t la revista Núvol de La Setmana amb el programa d’activitats aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació