Josep Sebastià Pons, el poeta fronterer de la vida senzilla

Josep Sebastià Pons és un dels grans poetes en llengua catalana. Nascut a Illa, al Rosselló, ha passat a la història literària una mica desapercebut. Com Eusebi Ayensa assenyala al pròleg de l’edició, aquest oblit potser es deu al fet que el poeta va néixer i viure passada la línia, una frontera simbòlica que el va mantenir en la distància amb Catalunya. Aquesta frontera, amb el pas del temps ha esdevingut un obstacle per la seva transmissió i lectura, cobrint la seva poesia d’un vel polsós a l’espera de lectures per arribar. És per això que l’edició de la seva obra completa resulta de gran interès, no només perquè aplega un treball poètic entranyable, sinó per la tasca en contra, precisament, d’aquest oblit, d’aquesta manca de transmissió i circulació de la seva obra.

La producció de Josep Sebastià Pons s’estén al llarg de cinquanta anys, travessant tota la primera meitat del segle XX. Entre les pàgines emergeix un espai de tranquil·litat tèrbola, com un parèntesi. Ja des de les seves primeres poesies, la importància de cultivar el català, sobretot en la poesia, i d’establir un vincle —que amb el temps esdevindrà problemàtic— amb la catalanitat, omple de referents cultes els seus versos. És sobretot en aquest inici quan la seva poesia té un to majestuós, alt, en constant emmirallament amb una tradició que sembla escapar-se-li per la seva condició de rossellonenc. No obstant això, el paisatge particular de la seva terra, a la vegada que la posada en pràctica de les particularitats del català del nord, vertebren i dirigeixen cada poemari: sempre hi ha present alguna cosa, un lloc, un color, una paraula, que evoquen bucòlicament el Rosselló.

La maduresa arribarà per Sebastià Pons de la mà de la Primera Guerra Mundial. La guerra, inevitablement, suposa un trencament. Com explica Eusebi Ayensa, és en aquest moment que s’evidencia més que ell, al capdavall, és ciutadà francès. Un abans i un després pel que fa la seva vida i que deixarà les seves traces en la poesia posterior. Seguint les pàgines de les poesies completes podem intuir aquest pas de la joventut amable i fascinada cap a una maduresa més pensarosa (i de vegades, penosa). Sens dubte, haver sigut pres de guerra dels alemanys durant quatre anys, no només l’allunyarà de casa seva, de la família, del Rosselló estimat, sinó que enfosquirà la seva poesia. A mesura que avancen els anys, els poemes s’aniran despullant de referències, de vegades grandiloqüents i un pèl classicistes, d’aquest llenguatge pres de premisses artificioses, per culminar en un estil més depurat i sobri. Quedarà, doncs, l’esquelet de l’escriptura.

Aquesta edició repassa una producció d’un poeta que va viure escrivint. El llibre no només reuneix els deu llibres que va publicar, sinó també poemes inèdits, d’altres de refusats, i els publicats en diverses revistes. Aquesta feina de recopilació s’acompanya d’una edició crítica molt cuidada, amb pròleg d’Eusebi Ayensa i un epíleg de Pep Vila.