Mor el poeta Josep-Ramon Bach

El creador de Kosambi era un autor discret, que va anar construint una obra sòlida al llarg dels anys sense fer gaire soroll

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El poeta Josep-Ramon Bach ha mort a Barcelona als 74 anys. Autor discret, però prolífic, va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia l’any 2015 amb Caïm. L’any 2018, l’editorial 3 i 4 va recollir la seva obra poètica, des dels primers versos, escrits el 1962, fins als publicats el 1993 al volum L’instint, una panoràmica de trenta anys, que Bach va encapçalar amb una citació de Jean-Paul Sartre: “Els poetes no parlen, tampoc callen. És una altra cosa”. 

Josep-Ramon Bach. |

La frase de Sartre és molt justa a l’hora de definir un autor discret, que va anar construint una obra sòlida al llarg dels anys sense fer gaire soroll, però sempre atent a les noves generacions de poetes. Com deia Teresa Costa-Gramunt a Núvol “la poètica de Josep-Ramon Bach és fruit d’una pulsió interna que pren molts punts de vista a l’hora de dir-se, pulsió, instint que també porta l’escriptor a contradir vells, però també nous cànons, com en el seu temps va fer Josep Palau i Fabre i amb posterioritat Joan Vinyoli, inspirats en pensaments com aquest de Joan Fuster: viure al marge del món acadèmic i al límit del pensament. Sens dubte és arriscat, però l’artista ha de posar al límit les seves facultats”.

“Bach sempre ha viscut a l’obaga del panorama literari català, tot emprenent viaranys variats que el conduïssin cap a la llum dels millors versos”, deia David Madueño a Núvol en ressenyar Caïm. Els darrers anys, madur i desenganyat, Bach havia iniciat un nou cicle en què, sense renunciar a la intuïció i el somni com a eines de composició poètica (i com a principis vitals), havia filtrat el pòsit de la realitat de la qual, en altres ocasions, fugia o que afrontava amb la idealització del passat, d’allò que es podia rescabalar del naufragi del temps.

Àlex Broch, destaca com a gran aportació de Josep-Ramon Bach la creació de la figura de Kosambi, un alter ego de la seva personalitat, que el crític defineix com “un vell savi d’una tribu africana, una veu poètica i humana, la veu pedagògica del saber i l’experiència  que s’adreça a tota la gent que l’escolta, que els explica que és la vida i com s’hauria de viure, amb tota la humanitat possible”, diu Broch. “No oblideu Kosambi perquè Kosambi no pot ni ha de morir”.

L’escriptor Joaquim Carbó també ha expressat el seu dol: “Fa trenta anys que vaig començar a conviure poèticament amb Josep-Ramon Bach. Va ser als inicis de l’edició de les plaquettes que publicava Cafè Central: trobades en algun bar de mala mort, lectures per presentar els nous textos i més d’un sopar, rialles, amistat… El seu llibre L’ocell imperfecte, publicat l’any 1996, és prodigi d’originalitat, precisió i sensibilitat. I no n’hi ha prou amb una sola lectura per fer-se càrrec de la bellesa que s’amaga en l’arrenglerament de les paraules posades al servei d’unes idees que expliquen alguns dels sentiments més profunds de l’home. Ara que ja sé que no tornarem a coincidir per aquests verals, rellegiré els seus poemes i tornaré a la saviesa del mestre Kosambi que em consta que avui també plora la seva desaparició”, diu Carbó.

Josep Lluch, editor de Proa, que li havia publicat la poesia a l’Óssa menor, ens diu que, després de la mort de Francesc Garriga, Josep-Ramon Bach s’havia convertit en l’últim ambaixador de la Colla de Sabadell a l’Eixample barceloní. Murri, tendre, fotet, la seva poesia imaginativa i juganera ens acompanyarà sempre. El trobaré a faltar”.

A Núvol també el trobarem a faltar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació