Josep-Maria Terricabras: “La por és ideològica”

Hobbes va escriure: “El dia que jo vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: jo i la meva por”.

La revista Valors dedica el seu últim número a reflexionar i a debatre sobre la por. Per aquest motiu, Maria Coll entrevista Josep Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona i des de l’any 2014, eurodiputat independent per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Josep Maria Terricabras | Foto: Sergio Ruiz/Valors

Hobbes va escriure: “El dia que jo vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: jo i la meva por”. Ningú s’escapa de la por. Tothom en té una o altra, o moltes. En aquests moments, però, la por, a causa del terrorisme islàmic, l’arribada massiva de nouvinguts a Europa o les conseqüències de la crisi econòmica, entre altres factors, ha arribat a esdevenir notícia. Som una societat poruga? Podem combatre o evitar la propagació de les denominades pors socials?

Intento buscar resposta a aquestes qüestions amb l’ajuda d’una persona que té una particular doble visió del món d’avui: Josep Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona i des de l’any 2014, eurodiputat independent per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Terricabras representa una mirada més profunda i reflexiva de l’actualitat, que segons ell mateix reconeix, alguns dels seus companys del Parlament Europeu de vegades no comprenen.

Només començar l’entrevista, que formarà part del monogràfic de la revista Valors de novembre dedicada a aquesta emoció, Terricabras ja apunta una interessant distinció: “No podem confondre la causa de la por i l’objecte de la por”. “De fet, si fossin les coses les que ens fessin por, arreu del món tothom tindria les mateixes pors”, puntualitza. I com que no es així la conclusió de del filòsof, que acaba d’arribar de Brussel·les, és simple: “La majoria de les nostres pors són fabricades”.

És a dir, segons el filòsof, els ciutadans som manipulats en aquesta emoció. “Que la gent tingui pors segurament és un fenomen relativament natural, però després el poder aprofita això per escollir quines pors hem de tenir”. I encara insisteix: “La por és un sentiment que s’ha cultivat, que es cultiva i que es podria descultivar”. En definitiva, “la por és ideològica”.

Però, qui són aquestes poders que tenen la facultat de controlar les nostres pors? Segons Terricabras són tots aquells que ens eduquen: administracions públiques, família, escola, etc.; perquè “els sentiments i les emocions, com la por, s’aprenen” i, de fet, “de vegades els tenim tan arrelats que els mateixos que els transmeten ni se n’adonen”. I alerta: “Quan a Platja d’Aro la gent surt disparada perquè uns quants fan festa es demostra que estem creant una societat espantada”.

Des del Parlament Europeu

En aquests moments si una cosa comparteix Europa són pors: del terrorisme islàmic, dels refugiats i dels afectes de la crisi econòmica i de la pèrdua del benestar. Respecte a la primera, el diputat assegura que en aquests moments el continent ha optat per posar “la seguretat per davant de les llibertats”; quan no està demostrat que un augment de la seguretat tingui com a conseqüència directa un decreixement de la por. Respecte als refugiats, Terricabras apel·la a la recuperació del valor de la confiança i l’aplicació de lleis europees vigents que poden permetre l’asil a moltes persones.

I, finalment, l’eurodiputat republicà mostra la seva preocupació per com Europa està encarant la pèrdua de benestar econòmic i social i avisa que “aquesta és l’arrel del fet que cada vegada hi hagi més ciutadans a Europa que pensin que s’han de posar en mans de polítics radicals”. Combatre aquestes pors socials que s’estan expandint pel continent no serà tasca fàcil, però com a mínim cal ser conscients del seu origen i de les seves conseqüències: perquè si les pors són “fabricades” vol dir que algú n’espera obtenir algun rèdit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació