Josep Lluís Badal parlant amb plata

Josep Lluís Badal és un autor amb una sòlida obra al darrera, tant en poesia com en narrativa per a adults. Autor amb una injusta fama d'hermètic, Badal sorprèn ara els lectors amb Jan Plata: la crida dels pirates (Premi Folch i Torres), una novel·la que està cridada a convertir-se en un clàssic.

Susana Peix Cruz

Susana Peix Cruz

Bibliotecària especialitzada en Lij i autora de contes infantils

Josep Lluís Badal és un autor amb una sòlida obra al darrera, tant en poesia com en narrativa per a adults. Autor amb una injusta fama d’hermètic, Badal sorprèn ara els lectors amb Jan Plata: la crida dels pirates (Premi Folch i Torres), una novel·la que està cridada a convertir-se en un clàssic de la literatura juvenil, o qui sap si hauríem de dir un clàssic tout court. Susana Peix en fa la ressenya a Núvol.

En Jan Plata és un nen que viu en un món on sembla que gairebé ningú l’entén. És l’antítesi del que seria un gran protagonista: escanyolit, pateix bullying a l’escola, maldestre, gairebé sense amics… Vaja, tot el contrari del que seria un líder. Per acabar-ho d’adobar, la seva vida està envoltada d’incògnites que comencen pràcticament a la primera pàgina. En Jan té mil preguntes per a les quals no troba cap resposta.  N’hi ha dues que el martiritzen especialment: qui és el seu pare i per què tenen una misteriosa campana a la porta de casa que té prohibit tocar.

Amb cada dubte, amb cada pregunta que formula, una única resposta: “aviat ho entendràs”. L’autor aconsegueix sostenir la intriga al llarg de tot el llibre.

En Jan a més és un gran somiador: li agrada molt llegir, sobretot aventures sobre el mar i els vaixells. I és que, sense saber-ho, la seva vida i tota la seva família està lligada al mar. Un tret interessant que aconsegueix l’autor i que a mi m’agrada molt és que el lector va descobrint amb el protagonista els misteris que envolten la família: que tots provenen del mar i el porten a la sang, que algunes de les persones que viuen al seu voltant no són el que semblen, on va la seva mare les nits de lluna plena o que aquella campana tan misteriosa, realment guarda un secret… És el senyal, la crida dels pirates que ens diu el títol del llibre. Una alerta que desencadenarà l’acció tan esperada.

Per posar una nota negativa a un llibre que en general trobo molt interessant, trobo que una vegada ja estàs enganxat a la lectura, hi ha massa descripció i la veritable aventura triga a arribar. Hi ha tot un seguit de capítols que ens parlen de cada un dels tripulants de l’Estrella de mar, el vaixell pirata. Cadascun amb la seva pròpia història, una faula o un fil del que és podria tirar per relatar una nova aventura. Això fa retardar l’inici de l’acció que finalment arriba quan se’ns revela el “quid” de l’aventura ja llegits dos terços del llibre.

Un altre punt fort és que la novel·la està carregada de referències de personatges històrics, cinematogràfiques, literàries, musicals: algunes reals i d’altres inventades que als lectors més àvids de saviesa segur que anima a buscar informació, o si més no a esbrinar alguna cosa més: Theodora Seferia, sabre Kokoro, Casablanca, Monstre Thalos, Atalanta, Moby Dic, Leonardo Da vinci, Bach, Händel, Isop…

En definitiva, un llibre d’aventures amb un Robin Hood en versió pirata molt recomanable. Ja friso per llegir una segona aventura!

Badal, Josep Lluís; Jordi Lafebre (il). Jan Plata: la crida dels pirates. Barcelona: La Galera, 2013. 50è Premi Josep M. Folch i Torres.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació