Jordi Pàmias, el poeta de la contenció

Jordi Pàmias va ser el protagonista del cicle Dilluns de Poesia

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Dilluns, 18 de setembre, el poeta Jordi Pàmias va ser el protagonista del cicle Dilluns de Poesia, que organitza la Institució de les Lletres Catalanes amb la complicitat de l’Arts Santa Mònica. La llarga trajectòria de Pàmias i l’extens reconeixement de la seva poesia van propiciar que la sala s’omplís de gent preparada per escoltar tant al poeta com al crític Lluís Calvo.

La poesia de Pàmias es basa en la contenció: en dir la paraula justa, però dir-la oberta per deixar espai a l’ambigüitat i donar peu a que el lector endevini què han volgut dir realment aquells versos. “Hi ha d’haver una zona de misteri, més o menys velat”, escriu Pàmias en una la poètica que llegim a la petita publicació que es reparteix als assistents de l’acte; “No es tracta de comunicar un missatge, sinó de commoure el lector”.

Lluís Calvo, poeta, crític i bon coneixedor de l’obra del veterà, també destaca l’esforç de Pàmias per equilibrar el missatge del poema sense deixar-se endur per una fulgor sentimental que l’espatllaria: “En la seva poesia el sentiment es mostra com una besllum o bé, altrament, és insinuat –una paraula grata al poeta– amb una delicadesa excepcional”, explica Calvo, que ha escrit onze pàgines definint Pàmias a la breu publicació que comentàvem al paràgraf anterior.

A l’Arts Santa Mònica, Calvo va recalcar també que el poeta homenatjat representa la Segarra, i a través d’aquest indret, també plasma el món global –o com està de moda dir, glocal-: “A través dels seus versos ha aconseguit partir d’un món local i ser, alhora, plenament universal, amb la qual cosa la Segarra ja forma part de l’imaginari creatiu de la nostra literatura”, escrivia el crític a Núvol el 2015.

Un cop acabada la seva introducció, la vetllada va transcórrer plàcidament mentre Jordi Pàmias llegia alguns dels seus poemes i els explicava al públic, ensenyant els trucs que utilitza per canviar el significat del poema a través d’una imatge concreta amagada entre paraules que sembla que simbolitzin el contrari; el poeta ja ho fa això, cercar “efectes inesperats”, com ell mateix afirma. Això sí, sempre a través d’una llengua extremadament rica i d’un coneixement profund de la tradició literària.

Sobre els poetes actuals, Pàmias va afirmar que tenen molta energia i bones intencions, tot i que va recalcar que els falta treballar més el ritme i la musicalitat. “Això s’aprèn amb els anys”, assegurà. Pròximament, el cicle Dilluns de Poesia comptarà amb Carles Camps Mundó (23 d’octubre), Anna Montero (27 de novembre) i Antoni Canu (18 de desembre).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació