Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Jordi Galves o la llibertat d’expressió

Jordi Galves es pensa que m'odia, des de fa molt temps i potser encara més quan acabi de llegir aquest article

Jordi Galves ha estat denunciat de delicte d’odi pel seu article “Cornellà no és com Catalunya”, publicat el mes de novembre a El Nacional. La seva rèplica a les declaracions de campanya d’Inés Arrimadas, que ell considera lerrouxistes, li pot costar fins a tres anys de presó. Assistim a un nou atac a la llibertat d’expressió.

Galves, que al seu perfil de Twitter es defineix com un franctirador, és un articulista que dispara a tort i a dret. Tant pot atacar Òmnium Cultural com la Inés Arrimadas. Més tossut que traçut, a mi m’ha intentat desacreditar en públic un parell de vegades, sempre errant el tret, però cal reconèixer que de tant en tant, no sé si per xamba, pot tenir fins i tot una mica de punteria.

Jordi Galves es pensa que m’odia, des de fa molt temps i potser encara més quan acabi de llegir aquest article, però estic convençut que és incapaç d’odiar de veritat. Ho deia Miquel Bauçà: l’odi té la virtut de ser clarificador, però també demana una intel·ligència superior i en Galves, quan parla de Cornellà, redueix una experiència personal a categoria i es deixa portar per arguments miops i estereotipats. L’odi és per a la gent gran i en Galves encara n’ha d’aprendre.

Però hem de defensar la llibertat de Jordi Galves d’escriure el que li doni la gana, encara que ens ataqui. I el seu article sobre Cornellà, per més desenfocat que sigui, no pot ser tipificat sota cap concepte com un delicte d’odi. Els delictes d’odi hi són per a l’orientació sexual, la religió, el fenotip o ètnia, el sexe, o la nacionalitat. I no crec que els veïns de Cornellà càpiguen en cap d’aquestes categories. Els catalans tampoc: com que no som reconeguts com una nació, qualsevol beneit pot insultar-nos amb total impunitat. Sense anar més lluny, aquesta setmana hem vist com un jutge exonerava el feixista que es va passejar amb un tanc de l’exèrcit proferint amenaces de mort contra Carles Puigdemont. 

El que està en joc, però, no és només la llibertat d’una persona, que podria complir una condemna de tres anys a presidi sinó la llibertat d’expressió, i aquí haurem de defensar en Galves fins allà on calgui, perquè ens hi juguem la nostra llibertat. La imprudència li ha fet escriure un article incendiari en un moment volàtil, un article pel qual probablement no es retractarà ni disculparà. I si ho fa per evitar la presó, haurem perdut tots una altra batalla.

Un enfant terrible necessita que el renyin i el castiguin, però no d’aquesta manera. Antonio Balmón, un senyor que és alcalde des de l’any 2004 i ja sent com li grinyolia la peana, s’apunta a la cacera de bruixes perquè els de Ciutadans no l’avancin per la dreta. Que ara vulgui esgarrapar quatre vots posant un home innocent entre reixes i sacrificant la llibertat d’expressió, és indigne d’algú que es diu socialista.

Aquesta nit he somniat amb en Jordi Galves. Somniava que una plataforma de veïns de Cornellà es rebel·lava i feia una marxa fins a l’ajuntament per defensar la llibertat d’expressió. Proferien crits contra Antonio Balmón, de pura vergonya de tenir el mateix alcalde des de fa catorze anys. Un d’ells s’enfilava sobre un cotxe de la guàrdia urbana i es posava un nas de pallasso. La multitud cridava a favor de la llibertat de consciència, desmentint l’article de Jordi Galves i desautoritzant el seu alcalde.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació