Jordi Cabré. Deixar Déu amb la paraula a la boca

Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha guanyat el premi Sant Jordi amb la novel·la 'Digues un desig' (Enciclopèdia Catalana, 2019), un thriller psicològic d’alta volada.

Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha guanyat el premi Sant Jordi amb la novel·la Digues un desig (Enciclopèdia Catalana, 2019), un thriller psicològic d’alta volada, ple de referències a la literatura, l’art, el cinema, el pensament i la música que investiga la identitat (un tema freqüent en les bones novel·les actuals) i els límits de la ficció a partir d’una història d’amor amb Ella, “malícia d’àngel”, “dama alfa”, “Afrodita uniformada”, Alícia de Carrol que danya la imatge de qui l’ha viscut. Jordi Cabré serà a la Vila del Llibre diumenge 24 de febrer, a les 18.00h a la Sala d’actes de l’Alfolí de la Sal.

L’alumna insurrecta del narrador, escriptor quarantí casat amb l’Agnès, de vida quotidiana senzilla sense estridències, dos fills i un rellotge aturat al canell des dels deu anys. Ella és la dona que no deixa que l’ensenyin a mentir, la que li redueix l’ego d’escriptor a una existència en minúscules. Digues un desig és, també, un homenatge pregon i meticulós a la bellesa i a la dignitat dels objectes, a la dona i a la feminitat. Com se n’han escrit pocs en els temps que corren. La dona com un oracle omniscient, com a força de la natura. El sexe com a poema còsmic. Just Like Heaven de The Cure.

Escrita en primera persona i a cop de fragment, vivim la història d’un escriptor d’èxit que, un Sant Jordi ple de “gent enamorada per un dia” entra en una llibreria i descobreix, a la secció de no-ficció, que el títol més venut (trending topic a les xarxes) és la seva pròpia autobiografia, amb la seva foto i tot a la coberta, com un mirall desafiant. Només hi ha dos petits obstacles: aquest “relat diabòlic” no és autoritzat, és a dir, ell no l’ha escrit, no en coneix ni l’editorial i, per si això fos poc, el llibre ―tot i que està escrit amb el seu mateix estil― el deixa com un assassí. A partir del mecanisme del manuscrit trobat i submergint-nos amb destresa en una atmosfera d’angoixa com si fóssim l’Anna, la seva agent literària i primera receptora del galimaties, Cabré enfila una creació metaliterària basada en la novel·la dins la novel·la, el joc de relats, l’alteritat i l’efecte mirall propis de la postmodernitat literària: Ego sum lux mundi. De la Gènesi al Pigmalió i a la Metamorfosi, les tres parts del llibre. Tots, narrador i lectors, llegim i avancem alhora, ens bocabadem junts i anem sumant capes a la ceba.

L’objectiu artístic del projecte és reivindicar la ficció des de la sinceritat i la versemblança (com a la Bíblia), destapar les mentides per amagar la veritable identitat feta de capes d’engany i màscares insospitades, i explorar els límits que som capaços de creuar per seduir a qui sigui, ni que sigui perdent el propi jo: “No he estat mai ni de bon tros un home honest, més aviat un impostor sense suc ni bruc enganxat a l’esquema argumental de la meva vida”. S’agraeix trobar un narrador que es conegui a ell mateix i que, alhora, se senti manipulat com un titella. El lector no pot deixar de llegir, s’encomana de la psicosi des de la psicosi. Cabré frega l’excel·lència amb aquest narrador que prova de viure entre línies. Tactactactac. Claustrofòbia i mania persecutòria a tot drap.

En una primera escena brillant, el narrador informa el lector, des de la primera persona en qualitat de protagonista, que escriurà la història a l’habitació 215 d’un hotel de Cadaqués (l’olor de pinassa, la brisa empordanesa, la blancor, Gala i Dalí, les pedres extraplanes, Duchamp, el Casino, Pitxot, Bombelli, el Marítim), amb una Bíblia de lloguer i un ram de semprevives tan sempremortes penjat del sostre. El protagonista és un estufat catastròfic, però gràcies a la ironia de l’autor, fa gràcia i tot: “Soc tot un personatge. Soc un imprescindible, un must, tot un home. Un home que, si no existís, s’hauria d’inventar”. I se l’inventen. I de quina manera! A partir d’aquí, Cabré dispara el flashback i intercalarà escenes amb l’acció que transcorre el dia de Sant Jordi, a Barcelona, creuant el llindar de la porta de la llibreria que li canviaria la vida. En paral·lel als dos plans geogràfics, també gravitem entre dos plans temporals: el present de 2023, quan coneix a Ella en una signatura de llibres per Sant Jordi, i l’any 2026, en una Barcelona postheteropatriarcal i feminista (la ironia lingüística és, en aquest sentit, magistral: “collons, cony”) que ja ha acabat la Sagrada Família i que encara celebra el Sant Jordi però sense importar qui va mossegar la poma: “Molta tecnologia i molta realitat virtual, però els dependents de les botigues encara són carn i ossos, fins i tot davant d’un autor de ficció”. Vet aquí un llibre surrealista i psicoanalític. Hiperbòlic i geològic i antropomòrfic, també.
Digues un desig: abandonar l’estúpida frase “Jo sé perfectament qui soc”. Tothom es fa la seva ficció a mida, oi que sí? Que li preguntin a Salvador Dalí.

Jordi Cabré participa a la Vila del Llibre de l’Escala, que se celebra entre el 22 i el 24 de febrer. us ho expliquem aquí. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació