Joan-Lluís Lluís, l’escriptor que venia del futur

“Soc el descendent humil de la gent que explicava rondalles a la vora del foc”, deia ahir Joan-Lluís Lluís en una conversa amb Anna Guitart, una estona abans de saber que guanyaria el premi. Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor) ens trasllada a l’antiga Roma i és un intent de “fer encaixar el món de la rondalla i la gran poesia a través de la figura d’Ovidi, que va patir l’exili els darrers anys de la seva vida”. La protagonista de la novel·la és Junil, una noia orfe de mare i sense germans, que es desentén d’un pare tirànic que li fa la vida impossible i fuig amb tres esclaus. Pel camí aniran arreplegant gent, que tot i parlar llengües diferents acabaran creant una nova llengua per entendre’s.

Jordi Cuixart ha lliurat el premi Òmnium a Joan-lLuís Lluís en un acte celebrat a la llibreria Ona

És significatiu que les tres novel·les que optaven al premi Òmnium ens situen en escenaris molt allunyats de la Catalunya actual. Terres mortes (Anagrama), de Núria Bendicho, ens parla d’una família primària que viu en una zona rural indeterminada, i en un temps reculat que per la seva indefinició també ens remunta a un temps mític. “Cadascú viu dins seu i és presoner de si mateix. Un aire de tragèdia grega travessa una història marcada per una maledicció que passa d’avis a néts”, ha dit Bendicho. “La meva literatura està marcada per la bestialitat i la necessitat de llibertat. La civilització i les lleis humanes t’empresonen”. Bendicho s’ha proposat exposar al lector la violència exterior del patriarcat però també la renúncia interior de les dones, que s’han autoenganyat per poder suportar l’esclavitud.

L’editor de Comanegra, Jordi Puig, ha parlat en nom de Jordi Cussà, que va morir l’estiu passat, pocs mesos després de publicar El primer emperador i la reina Lluna, una novel·la monumental que ens trasllada a l’època del primer emperador xinès. Novel·la d’aventures clàssica que es remunta a fa més de 2.200 anys, en l’època de l’emperador Qin Shi Huangdi, qui va estandarditzar els caràcters emprats en l’escriptura i va unificar els set grans reialmes de la Xina. Impulsor de la muralla, de l’exèrcit de Xi’an i de la fi del feudalisme, l’emperador xinès va ser responsable també de centenars d’atrocitats. Cussà va introduir en la historia de l’emperador un personatge inventat, la reina Lluna, que no apareix a les cròniques oficials, però que permet a l’autor portar la historia més enllà de les batalles d’uns senyors guerrers enrabiats. Jordi Puig ha assenyalat que els fets més inversemblants de la novel·la són justament els que estan històricament documentats.

En anunciar el premi, Jordi Cuixart ha tingut paraules de record per Jordi Cussà, i ha recordat que “com a societat civil hem de seguir prestigiant les lletres catalanes, en un moment en què molts les volen silenciades”, recordant l’atac que pateix el català en diversos àmbits de la vida pública, com ara l’escola. Segons ha fet saber Òmnium, es tracta de la primera vegada en la història del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any que el jurat entrega el premi per unanimitat, però en recollir el premi, Joan-Lluís Lluís ha actuat amb un gran fair play i ha dit que “la noció de primer, de guanyador, de medalla d’or no té cap sentit quan parlem de literatura i és bo repetir-ho perquè sovint veiem que es posa un gran èmfasi en la llista dels més venuts i no té sentit. Caldrà esperar anys per saber quina es la millor novel.la del 2021 i potser no ho sabrem mai”. Joan-Lluís Lluís ha acabat el seu discurs amb una llegenda australiana, que explica com els déus ens van concedir el do de la parla als humans, en una llengua aborígena que avui ja s’ha extingit per culpa de les dinàmiques colonials. Joan-Lluís Lluís ha conclòs el discurs amb una admonició: una llengua no pot sobreviure sense un estat propi. Us ho diu un català de la Catalunya Nord, un escriptor que ve del futur.