Joan Estruch recorda

Amb Crec recordar (Fragmenta), Joan Estruch (Barcelona, 1943), figura senyera en el nostre àmbit cultural per la seva trajectòria en el camp de la sociologia de la religió, ens ofereix les seves memòries, o el seu «retrat intel·lectual», que transita per una fèrtil vida universitària en el doble vessant de la docència i la investigació al costat de la seva vivència de jove educat en una família protestant i la posterior incorporació a la fe catòlica.

A través de la lectura d’aquestes memòries el lector o la lectora poden deduir dues vocacions en l’ànim de Joan Estruch que acaben confluint: l’ecumenisme que de noi el va dur a conèixer i a conviure amb diverses formes de cristianisme sota el paraigua de Taizé, i la seva formació com a sociòleg a la Universitat catòlica de Lovaina, ja que aquests estudis no existien a la Universitat de Barcelona. A Lovaina es va amarar dels coneixements de mestres de la sociologia com ara Peter Berger, del qual Joan Estruch, sentint-se’n deixeble, va traduir el seu llibre de referència: Invitació a la sociologia. Fins a la seva jubilació l’any 2013 a la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Estruch no es va cansar de recomanar aquest llibre als seus alumnes entre els quals el també reconegut sociòleg Salvador Cardús, nebot d’un dels seus grans amics ja des dels anys joves: mossèn Josep Cardús. L’any 2015 el professor Estruch oferia al públic un llibre d’alçada en el seu camp de coneixement: Entendre les religions. Una perspectiva sociològica.

A part dels llibres escrits per Estruch, una de les creacions intel·lectuals d’aquest sociòleg com a investigador en el terreny de la sociologia de la religió és l’ISOR (Investigacions en sociologia de la religió), un organisme vinculat a la UAB que havent passat per diverses etapes roman actiu.

Fan de bon llegir en aquests records del professor Estruch els episodis de la seva experiència com a docent a la universitat, que li ha permès ser crític des de dins de la institució tot assenyalant les seves misèries: la degradació del nivell acadèmic juntament a l’observació de pràctiques poc honestes, així com l’ofegament de l’esperit de recerca per causa d’una excessiva burocratització. Com a sociòleg experimentat, tampoc no s’està de qüestionar el mal ús i a vegades inoperància de les enquestes d’opinió. Com a investigador li han interessat temes com el suïcidi, o la diversitat religiosa (creant amb els seus col·laboradors de l’ISOR un mapa de la diversitat religiosa a Catalunya), o el monacat femení i el seu valor espiritual en l’àrid món contemporani.

Tot i la discreció si es vol dir nostrada tant com sòbriament protestant amb què Joan Estruch parla de la vida familiar, cal visualitzar capítol rere capítol la importància que l’esposa Heide Axmacher, d’origen alemany, ha tingut i té en la vida personal i com a creient de Joan Estruch, així com el valor del suport cooperatiu en la seva trajectòria intel·lectual. Trajectòria que desplegada en els tretze capítols de què es compon Crec recordar ofereix també una panoràmica d’un temps en què, religiosament parlant, va des de l’entusiasme desbordant que va causar el Concili Vaticà II fins al progressiu neuliment d’una manera d’entendre i de viure la fe que pretenia ser un aggiornamento de l’Església catòlica. En el relat sempre ponderat d’aquest camí decreixent s’hi endevina una tristor de fons que, no obstant això, es tenyeix de l’admiració que a Estruch li produeix l’actitud serena de les monges de les comunitats femenines envellides i amb unes taxes de renovació insuficients per a la seva continuïtat a curt termini.

Ni el professor ni el creient Joan Estruch no es pronuncia sobre el paper de la dona a l’Església, tan desassenyat al meu parer, i que potser explica en part la deserció de les dones al si de l’Església catòlica. Com es pot menystenir la meitat de la comunitat de cristians catòlics negant-li el seu paper protagonista sense ser injust? Aquest és un tema per a una reflexió de gran calat que resulta incòmoda i que sens dubte surt del marc d’aquestes memòries de Joan Estruch, però que preocupa aquesta lectora.