Joan Brossa: l’herència del poeta que abominava Venècia

Brossa era més modern que alguns poetes d’avui que pequen de sentimentals

Alicia Kopf fa tard. El públic, poc nombrós i coneixedor d’en Joan Brossa i la seva obra, s’inquieta. Ha de conversar amb Victòria Combalia, historiadora de l’art, comissària d’exposicions i antiga veïna d’en Brossa al carrer Gènova. Som a la seu de la Fundació Joan Brossa a l’espai La Seca, l’antiga fàbrica de moneda, que ocupa tota una illa però té dues entrades: una dona al teatre i l’altra a l’espai de la Fundació Brossa. És la tercera sessió del cicle ‘Ens va fer Joan Brossa’, que durarà tot l’any i és comissariat per Manel Guerrero. El cicle posa cara a cara erudits i amics de Brossa amb joves creadors influïts de manera directa o indirecta per l’artista. “És un acte de transmissió, de relleu generacional”, diu Guerrero.

Obiols, psiquiatre i amic d’en Brossa durant el primer franquisme

Joan Obiols és a tot arreu, a la sala de la fundació. A les fotografies de les parets, a les pintures de les altres parets. Metge humanista, al despatx que Obiols tenia al passeig de Sant Joan s’hi interpretaven obres de Sartre, d’Eugene O’Neill i de Joan Brossa. El poeta acabava d’escoltar Brahms quan li van anunciar la mort sobtada d’Obiols, que era a Port-Lligat després d’haver visitat en Dalí. De la sala estant veig les fotografies que Obiols va fer als seus pacients, tots ells i elles internats en manicomis. A tocar dels retrats hi ha els dibuixos que els mateixos pacients feien i que per la seva estranyesa temàtica semblen obra d’artistes professionals. Obiols era amant de l’art brut, mecenes, psiquiatra incansable. Brossa li va dedicar un poema que reposa damunt dels caps de Victòria Combalia i Alicia Kopf a la sala.

Joan Brossa, el maniàtic del carrer Gènova

“En Brossa venia a casa perquè jo tenia telèfon. Em deia: Victòria, a partir de les 12h”. Combalia va conèixer Brossa quan ella tenia 22 anys i el recorda amb la bata d’estar per casa embrutida. Un dia que el va convidar a menjar coq au vin, ell va respondre “què és això, un plat impressionista? Fes-me un truita!”. Joan Brossa i la Pepa eren veïns d’ella, i la convidaven al seu pis, com convidaven a d’altres personatges, entre ells el fundador de la sala Zeleste, Víctor Jou. Temps després del rebuig al coq au vin, Joan Brossa va poder fer ús d’un pis cedit per l’ajuntament al mateix carrer Gènova, al mateix edifici on vivia Combalia. “El pis era nou, però passada una setmana de ser-hi ell, l’estudi ja s’havia convertit en un caos”. La mudança va coincidir amb una exposició que Victòria Combalia feia sobre en Brossa al Reina Sofía, i corrien veus que a l’acte hi hauria el rei. Ella explica que li va pregar que es comprés una camisa nova per a l’ocasió, o que, “si més no, se’n posés una de neta”. Combalia també es va endur en Brossa de viatge a Venècia, pel pavelló. Preguntat per la impressió que li havia fet la ciutat, el poeta va sentenciar que “no m’agrada, Venècia, massa aigua. I l’aigua mira si és dolenta que l’han de beneir!”.

Joan Brossa en Alicia Kopf

El primer contacte d’Alicia Kopf amb Brossa li va venir d’un llibre del Círculo de Lectores. Balzac il·lustrat per Picasso i altres meravelles per l’estil. Alguns d’aquests llibres incloïa Brossa, i Kopf diu que una de les coses que li va ensenyar Brossa va ser que es pot ser poeta i artista i fer performances en pilotes tot alhora, sense haver de triar. A partir del silenci d’en Brossa li va caure a les mans quan tenia vint anys justos i li va fer descobrir un tipus de poesia més conceptual. Ha passejat el llibre en molts trasllats, i recorda en especial un text, “La poesia en present”, que aprofita per llegir-nos. “Jugava amb la imatge i la paraula i amb això obria la porta de la metàfora, cosa que sempre renova el llenguatge. A més, ho feia des de l’humor i amb voluntat reflexiva i crítica”. “Com ha marcat Brossa la teva generació?”. Es fa un silenci curt però clar, poca gent de la quinta d’Alicia Kopf s’ha il·luminat amb Brossa. No de forma directa, almenys. Com a estudiant de Belles Arts, Kopf apunta que alguns dels seus companys estaven massa preocupats per fumar flors al pati de l’Autònoma com per fer cas a la poesia d’en Brossa. L’escriptora, formada en Belles Arts, aprofita per comentar que al món de les arts no hi ha aquest respecte cap a la literatura pel passat: “Et col·loquen molt al present immediat, al que es feia als anys noranta; això fa que les influències t’arribin de biaix”.

“En Brossa era coherent. Renegava de la retòrica, la cosmètica i el sentimentalisme, i per això mateix renegava de Venècia i era partidari de menjar ous ferrats”. El poeta deia que tenia la desgràcia d’haver nascut en un país pobre i miserable que no el sabia reconèixer, i Kopf hi està d’acord: “Brossa era més modern que alguns poetes d’avui que pequen de sentimentals”. L’escriptora insisteix en la importància que per ella ha tingut la tesi brossiana de com el llenguatge poètic s’embruteix passat pel sedàs de la retòrica, “l’art poètic corre el risc d’engalanar el silenci i d’obviar el punt de meravella que cal per jugar-se el tot pel tot”. Tot i així, Kopf matisa que la metàfora ‘retòrica o cosmètica’ sol néixer d’un vers repetit fins a perdre la seva funció poètica: “El primer que va comparar uns ulls blaus amb el mar va tenir una bona idea”. Brossa es carregava la poesia amb ‘tuf de naftalina’ i proposava poesia al carrer i poesia cinètica, en moviment. Un home del públic també versat en Brossa i la seva obra parla de Foix i del gust del poeta pel vers clus medieval. Combalia confessa que d’entrada no entenia que Brossa fos tan antisentimental i escoltés Wagner. Després ho va entendre, en part gràcies a la lectura de les cartes que ell enviava a una amant estrangera brillant (més brillant que la Pepa, imagino, motiu pel qual aspirava a ser alguna cosa més que la secretària d’un geni).

“Va escriure odes sàfiques fins que se’n va cansar i després es va passar a la sextines. Seguia la lliçó de Foix: si no saps fer un bon sonet no sabràs fer poesia”, apunta una de les assistents. Brossa apostava per l’antiretòrica des de les formes clàssiques, i tot i que als anys cinquanta va flirtejar amb el realisme social, en la seva obra costa traçar-hi fases. Ho explica així mateix una assistent que va fer la tesi sobre Brossa: “Les persones evolucionem però una part de nosaltres sempre és d’una determinada manera, i mentre feia la tesi sobre Brossa vaig buscar fases de la seva carrera artística en va”. A més de poeta, Brossa era molt cinèfil i anava a la Filmoteca a peu. Li agradaven molt les pel·lícules expressionistes, era crític amb els intel·lectuals francesos (Com no ser-ho? Segur que cremen a l’infern per defensar l’estalinisme des dels seus sofàs) i amb els crítics d’art del seu temps, engalanadors de la prosa per defecte. A més de tot això, a Brossa se’l pot veure immortalitzat en vídeo fent un striptease “en tota la seva lletjor”, per posar-ho amb les paraules de Victòria Combalia. L’antiga veïna de Brossa i comissària d’art reivindica la modernitat del poeta, que “feia el que feia Pina Bausch molt abans que ella, a l’any 47!”. Combalia afegeix que els seus objectes-acudit són un post-dada o un Man Ray, referents seus claríssims.

“Ell feia màgia, amb els objectes”, i de fet aquests objectes-acudit van ser l’únic que el va treure de la pobresa, i Combalia rememora com abans de vendre els objectes en galeries,  la Pepa passava a màquina els poemes a cinc pessetes la peça. A banda de fer poemes, durant un temps els títols de Tàpies els havia posat en Brossa. Enveges i misèria econòmica van portar-li discussions i desencontres amb Tàpies, l’obra del qual havia adquirit unes quotes altes de reconeixement i valor econòmic. Però l’amistat de Brossa amb artistes del país no es limitava a en Tàpies. El poeta tenia una relació molt propera amb el guionista i productor Pere Portabella i va descobrir en Perejaume quan encara era un marrec, i ja va avisar la Victòria que el noi apuntava maneres. Brossa no es va preocupar mai per ser pobre, però si va ser-ho bona part de la seva vida va ser perquè, com apunta algú del públic, “no hi ha cap metàfora que es pagui al preu d’un quadre d’en Tàpies”. Cap metàfora decora un menjador de mobles massissos.

El relleu generacional, com han apuntat altres redactors de la casa que han escrit sobre el cicle, es nota. Alicia Kopf s’ha referit a les moltes vegades que ha hagut de fer mudances (it’s the gentrification, stupid) mentre que la Victoria Combalia va anar del carrer Gènova a dos números més del carrer Gènova i poques mudances més ha fet. Kopf tampoc no s’ha estat de subratllar el rol d’esposa implicada de la Pepa, la companya de Brossa durant la segona llarga meitat de la seva vida. Les cartes entre un Brossa molt jove i una intel·lectual estrangera demostren una cara passional del poeta, una passió que destinava en molt menor mesura a la Pepa, la ‘gran dona’ –o ‘gran burra’— que anava darrere d’ell perquè l’home avancés en la seva carrera i es convertís en el que és avui, algú a qui es destina un cicle de tot un any quan es compleix un segle del seu naixement. La Pepa treballava de matinada a tarda com a auxiliar d’infermeria, sou que permetia que son marit no s’aixequés fins al migdia, i quan tornava a casa a les sis s’asseia per passar a màquina els poemes que el senyor havia escrit en les inspirades hores que van del migdia a les 6. Per si fos poc, l’home brutejava i rarament es canviava la camisa. Hi ha hagut marits que han mantingut la dona i que, amb cert recel, han tolerat que l’esposa escrivís sense prestar mai gaire atenció al que escrivia, però ni Kopf ni (ja no diguem) cap dona de generacions anteriors ha tingut un marit que a més de mantenir-la li piqués a ordinador les creacions inspirades. Res d’això no treu que en Brossa fos un geni digne de menció, de revisió i de memòria, és clar, i l’1 d’abril a la tarda el cicle de converses ‘Ens va fer Joan Brossa’ oferirà una cinquena sessió entre gent propera al poeta i deixebles seus, aquesta vegada amb la filòsofa Íngrid Guardiola i el cineasta Pere Portabella. La conversa entre generacions Brossa continua.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació