Jaume Copons: “Els nens d’avui llegeixen d’una altra manera”

Jaume Copons és un dels autors més prolífics i llegits de la literatura infantil i juvenil del nostre país. La seva sèrie d’èxit, Agus i els monstres (Combel) que signa amb la il·lustradora Liliana Fortuny, s’ha traduït a 19 llengües, inclòs el xinès. Ara enceta una nova sèrie, Aventura total (Beascoa), amb il·lustracions de Julve. L’hem entrevistat per a la revista de literatura infantil Fas 6 anys. Tria un llibre, que us podeu descarregar aquí.

Un lector de 6 anys pot seguir bé els llibres de l’Agus i Aventura total?

La novel·la gràfica permet abraçar una franja de lectors prou ample. Els nens de sis anys ho poden llegir amb els pares. A partir dels set, un cop s’avança en la lectoescriptura, els nanos ja ho poden llegir sols. I com que la novel·la gràfica toca amb el còmic, per dalt també pots recollir molts lectors.

La manera d’explicar històries als nens ha canviat des que vas començar als anys noranta?

Sí, els nens d’avui llegeixen d’una altra manera. I la manera de narrar es va adequant als canvis que vivim. I des dels anys 90 han canviat moltes coses, com ara la manera com mirem la tele, el nostre accés a les pantalles. El tractament de les històries és més el·líptic, els lectors d’ara tenen una capacitat més gran per saltar d’una cosa a l’altra, tot és més sintètic i més en contacte amb l’àmbit musical o audiovisual.

Els teus relats són molt àgils i directes.

Per bé o per mal vaig començar a escriure professionalment com a guionista. Vaig col·laborar al Barri Sèsam i després als Lunnies. En un guió sempre acabes retallant per qüestions de minutatge i l’economia narrativa és clau. Hi ha vegades que em costa desenvolupar històries llargues, perquè tendeixo a la síntesi. Ara fa vuit anys que no escric guions de tele, em sento més còmode escrivint llibres a casa.

Com treballes amb els il·lustradors? 

Doncs col·laborem molt. Amb el cas del Julve, amb qui he fet Aventura total. Fem la sinopsi plegats. A partir d’aquí, hi ha vegades que ell dibuixa i li surten canvis que cal que resoldre cap a una banda o l’altra. Parlem un llenguatge comú i ens donem uns marges de llibertat molt amplis. El bosc d’Etèrnia que surt a Aventura total al principi jo me l’havia imaginat blau, però a ell li va sortir taronja. És una relació que va enriquint el relat.

Com va la sèrie de l’Agus?

Va molt bé i ho notem perquè quan anem a les escoles els nanos em demanen sempre quan sortirà el proper llibre de l’Agus. En fem tres cada any, que ja és una feinada, però ells es deuen pensar que és bufar i fer ampolles. Tenim nens de 4 i 5 anys que segueixen l’Agus perquè els seus pares els ho llegeixen.

Què esperes donar als teus lectors quan et poses a escriure?

Jo concebo la lectura com a entreteniment, però també com un moment propici per aprendre. Casablanca no es va filmar per ensenyar-nos res, però hi podem aprendre una muntanya de coses.