Jaume Cabré, premi Trajectòria: “Lector, explica’m la meva novel·la”

Després d'una llarga vida literària, li ha estat concedit el 21è Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en català.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

“Jo, les meves novel·les, només les he escrites, no les he pogut llegir. Per tant, i no és una boutade, vull que els meus lectors me les expliquin, perquè ells em regalen la seva lectura dels meus llibres”, diu l’escriptor Jaume Cabré.“El lector té una mirada verge, neta; jo, en canvi, no he pogut tenir mai una mirada neta. El contacte amb els lectors m’enriqueix”, rebla. Després d’una llarga vida literària, enguany li ha estat concedit el 21è Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en català, que avui rebrà oficialment en un acte obert al públic a les 19h a l’Avinguda de la Catedral.

Nascut a l’Eixample barceloní l’any 1947 i llicenciat en Filologia Catalana, Cabré ha estat durant molts anys professor a secundària, feina que va compaginar amb l’escriptura literària i també amb l’elaboració de guions televisius i cinematogràfics —amb Joaquim Maria Puyal, per exemple, va ser creador i guionista de sèries com La granja, Estació d’enllaç o Crims.

En l’àmbit literari ben aviat es va donar a conèixer amb el llibre de narracions Faules del mal desar (1974), a les quals van seguir obres com La teranyina, Fra Junoy o l’agonia dels sons, L’ombra de l’eunuc o Les veus del Pamano. Jo confesso (2011) va suposar la seva consolidació literària. Aquesta primavera ha publicat el recull de narracions Quan arriba la penombra, una obra en què explora l’experiència del mal com una experiència íntima. Com diu ell mateix, “que m’hagin donat aquest premi vol dir que cada vegada em faig més vell, ja que si te’l donen és perquè no ets un autor novell”. A continuació, repassem alguns punts clau de la seva trajectòria literària.

El detonant de la seva carrera literària

Al primer text que va escriure amb consciència d’estil i que va suposar els seus començaments com a escriptor volia abordar el naixement del dia en un poble. “Cada paraula que utilitzava no era neutra, volia experimentar què em podien dir les paraules”, explica. I assegura que no es penedeix de res del que ha escrit: “El que està escrit, ja ho està, i no he pensat mai a refer-ho”.

“Si soc aquí vol dir que no estic escrivint o treballant, o deixant la pàgina en blanc. Per a mi sempre ha estat així, però és cert que com més gran em faig més lent em torno. Cada cop noto que em costa més escriure, però vaig fent”.

La Fira del Llibre de Frankfurt

La Fira del Llibre de Frankfurt, que va tenir lloc el 2007, va ser fonamental per donar a conèixer una realitat que havia quedat amagada en l’estat espanyol i que va suposar un gran augment de les traduccions d’obres catalanes. “Els europeus es van quedar sorpresos per una vitalitat que amb prou feines es coneixia”, assenyala Cabré. “Des del punt de vista literari, ja se sap que hi ha Rodoredes o Llulls que obren camí, però per a mi el punt de ruptura va ser Frankfurt 2007, ja que va suposar un canvi en la projecció internacional de les lletres catalanes”.

El contacte amb els lectors

Segons Cabré, les trobades amb els lectors són un dels esports més gratificants dels escriptors. “Flaubert ho podia fer amb petites dosis; ara no té cap mèrit, però és gratificant assistir als clubs de lectura i saber les lectures que cada lector fa del teu llibre. En aquest sentit, els clubs de lectura són eines molt eficaces”, sosté. Però l’escriptor també ha volgut destacar que l’interès dels lectors és el mateix a Torrelles de Llobregat com a Tessalònica: “Tinc la seguretat que els traductors fan la feina molt ben feta, i que mantenen tots els matisos perquè les preguntes que em fan els lectors tant d’una punta de món com de l’altra no són tan diferents”.

Cada llibre és deutor dels altres

“Cada llibre m’ha costat de fer, però hi he après alguna cosa, ja sigui per bé, ja sigui per mal”. Segons Cabré, si la seva vida literària és una escala, cada graó és un llibre. Cada llibre és una conquesta: “No hauria pogut fer Veus de Pamano sense L’ombra de l’eunuc, i sense haver escrit tot el que he escrit no hauria arribat mai a Jo confesso. Sempre aprofites el que has fet, les voltes que has donat, els processos estilístics, tot plegat té un sentit que per a mi és clar i lligat. Per això no puc valorar-ne el resultat final: ho ha de fer el lector o el crític”.

No rellegir, llegir

Cabré no té voluntat per rellegir les seves novel·les, perquè assegura que encara ha de llegir molt. “I a més, la meva mirada no és neta, com la del lector. El temps de lectura, m’agrada dedicar-lo a altres obres, com el poemari d’Antoni Clapés que acabo de comprar-me ara mateix”. I afegeix: “Mai no acabaré de llegir tot el que m’interessa llegir, però com deia Vidal-Alcover la lectura és com nedar, la ratlla de l’horitzó sempre és allà dalt. Encara em queda tot per fer, en la lectura, tingui 25 o 70 anys”.

Els nous projectes

Cabré assegura que encara li queden coses per dir, que encara no ha buidat tot el pap. “A Jo confesso, el protagonista fa una reflexió sobre el mal, però no se’n surt i no arriba a cap conclusió”. Una mica com va fer Umberto Eco, que va decidir passar de l’assaig a la narració, o Adorno, que va afirmar que després de la xoà la poesia és impossible.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació