Jan van Mersbergen: “M’agraden els finals oberts”

Jan van Mersbergen ha passat per La Setmana del Llibre en Català. Dissabte va ser a la Plaça de la Paraula i divendres a la llibreria La Impossible, per parlar de la seva darrera novel·la ‘A l’altra banda de la nit’ (Raig verd) al costat de l’editora Laura Huerga i la traductora Maria Rosich.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

Jan van Mersbergen (1971, Països Baixos) ha passat per La Setmana del Llibre en Català, sent un dels autors internacionals convidats. Dissabte va ser a la Plaça de la Paraula i divendres a la llibreria La Impossible, per parlar de la seva darrera novel·la ‘A l’altra banda de la nit’ (Raig verd) al costat de l’editora Laura Huerga i la traductora Maria Rosich.

Jan van Mersbergen descriu en aquesta novel·la les vicissituds d’un personatge “que necessita fugir per redescobir-se, que fa un viatge que amaga solitud, però també disbauxa, contacte físic i el record permanent de la dona que estima”, diu l’autor. Una història plagada de salts temporals, de viatges interiors i examens de consciència, amb la música carnavalesca de fons i tot de personatges pintorescos que llancen missatges de resistència i coratge al protagonista. La novel·la, que va ser guardonada amb el Premi BNG de Literatura 2011 i va quedar finalista del Premi Literari AKO 2012, situa l’acció principal en una nit de Carnaval a Venlo, on la festivitat es celebra durant cinc dies seguits. El Carnaval es transforma, llavors, en una carrera de resistència noctàmbula on per poder continuar cal “mantenir-se en cos i ànima a la festa”, absorbir l’energia festiva i tornar-la a la festa. Hi ha moments de cansament, instants en què les cames flaquegen, però el grup continuarà ballant fins al final. És aquí on el Carnaval s’assembla més a la vida en el seu conjunt, “la idea que l’alegria amaga instants de solitud i moments d’extenuació, però que cal tirar endavant”, diu Huerga. Hi ha solidaritat, amistats passatgeres, sexe ràpid i la història d’un home enamorat.

Laura Huerga li pregunta a l’autor pel títol del llibre, poètic i bell, i Van Mersbergen reconeix que va intentar fer un títol d’onze paraules per homenatjar el Carnaval- ja que el número 11, a Venlo, es relaciona amb aquesta festivitat; com que no se’n va sortir, va optar per reflectir la idea de “dos viatges: un, fet amb ferri; i l’altre a través de la psicologia del protagonista”, que reflexiona a mesura que passen les hores i alimenta el seu cos amb l’esperit incandescent de l’alcohol. Durant el viatge que fa el protagonista, el lector anirà escoltant i cantant les cançons de Carnaval a mesura que s’impregna de l’estat etílic. “Una de les coses més difícils va ser reflectir l’estat d’eufòria, tristor i les emocions que afloren del cervell alcoholitzat de Ralf, el protagonista”.

Maria Rosich, que ja s’havia enamorat de la història d’A l’altra banda de la nit abans que li proposessin la traducció, va assistir al Carnaval de Venlo mentre traduïa l’obra. “El Carnaval és una de les festes que es viuen més a Venlo i volia aprofundir en com enlloc de deixar de ser tu mateix, un Carnaval tan llarg fa que siguis més tu que mai”, diu Van Mersbergen. El final de la novel·la és obert. “M’agraden aquesta mena de finals”, reconeix Van Mersbergen, “generen un munt de possibilitats i el lector és més lliure”.

Els remolins del cervell

El protagonista d’A l’altra banda de la nit canvia molt de registre i l’estil és proper, sincopat i molt visual: passa de la tendresa i suavitat dels records d’un amor que és recordat constantment, a l’eufòria, abatiment i desorientació relacionats amb la festa i l’alcohol. “Els canvis de registre, causats per la borratxera que porta a sobre el personatge principal, van ser un dels reptes de la traducció, juntament amb les paraules del dialecte de Venlo que utilitza el protagonista”, explica Rosich. I l’autor afegeix que per a ell el repte va ser narrar tota la història en primera persona. “La trama -lineal i aparentment fàcil-es va anar complicant més, en el procés creatiu, a mesura que afegia records, entrecreuava històries i volia fer seguir al protagonista el circuit habitual en la festivitat de Carnaval a Venlo, centrant-me en les olors, els colors i les sensacions: la fisicitat del moment present”, descriu Van Mersbergen. “El cervell del Ralf viu un remolí d’emocions i records, navega d’un cantó cap a l’altre i tot i això el lector no es perd mai, sempre hi ha les cançons que el guien, el pas de la nit que avança”, apunta Rosich.

“El personatge té una forta dependència emocional envers la seva família i en un moment donat necessita agafar aire i aquí és on comença la història”, diu Van Mersbergen. Quan Huerga pregunta a l’autor per les fonts d’inspiració, ell explica que volia endinsar-se, d’una banda, en una festa folklòrica i viscuda, i de l’altra, reflexionar sobre el pes de ser pare, els lligams familiars i la idea que cal rebre per donar, i donar per rebre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació