Isabel Olesti esquartera l’amor romàntic

I Premi de Narrativa Ciutat de Reus “Diré el que em fuig”, l’Àlbum d’amors complicats de la periodista, escriptora i professora de dansa Isabel Olesti (Reus, 1957) és un compendi d’històries d’amors estranys, impossibles, tristos, pornogràfics, literaris, apassionats, d’iniciació, desesperats, furtius… En els divuit contes d’aquest llibre, Olesti rebutja els finals feliços i el sentimentalisme naïf. Erotisme, llengua i literatura en un àlbum que, com avisa la narradora al pròleg, no tracta de grans històries d’amor sinó d’amors d’aquells que, sovint, o bé passen d’esquitllentes o bé ofeguen de manera extremadament possessiva. Un pròleg que, de fet, és un primer conte on Olesti fa mà del propi passat en un entorn de col·leccionista de llagostes i escorpins dels seus estius a Prades. Però la narradora amb qui es desdobla defuig els insectes perquè el que vol és col·leccionar amors. Decideix no parlar-ne en termes de serotonina o de papallones a l’estómac o de prínceps blaus, sinó amb l’objectiu de presentar històries reals, versemblants, universals i properes al lector. Per això la protagonista decideix sortir amb una gravadora a enregistrar i transcriure tot allò que veïns, amics, familiars i gent anònima li confessaran. Naturalment, som en el terreny de la ficció. Que ningú s’imagini la guanyadora del Premi Josep Pla 1995 càmera en mà pels carrers, sisplau. 

Es tracta de literaturitzar l’amor sense grandiloqüència ni faramalla. La concentració de paraules pròpia del gènere ajuda l’autora (que ha treballat en premsa i coneix la importància de la condensació) a treure palla innecessària i a quedar-se amb l’essència del que vol explicar. I ho fa amb un llenguatge intimista, emotiu, on el fil conductor de l’amor i l’educació sentimental i sexual dels personatges passa per tots els registres lingüístics de la zona del Baix Camp. Aquest realisme tant temàtic com idiomàtic de les històries de l’Àlbum d’amors complicats serveix per a enterrar enamoraments —en paraules de la cita de Mercè Rodoreda amb què Olesti obre el seu llibre— i per a plantejar uns relats íntims —amb una cita magnífica d’uns versos de Gabriel Ferrater en el centenari del seu naixement— en un llibre que deixa clar que l’amor, d’entrada, és un assumpte francament complicat. 

L’amor sovint genera sensacions negatives. «La paret no es va esfondrar, aquell dia, i sempre que hi passa la toca amb el puny tancat, com si la volgués foradar», diu el conte “El segon replà”, assenyalant la ràbia que provoca ser el segon plat d’un triangle amorós. «D’ell no en vaig saber res més, però durant molt de temps em semblava veure’l pel carrer. I arrencava a córrer per atrapar-lo, fins que era al costat d’algú que em mirava sorprès, i jo retrocedia decebuda», surt al conte “La vella ànima de l’ós”, on Olesti reflexiona sobre l’obsessió amorosa. En definitiva, Àlbum d’amors complicats és una enciclopèdia literària sobre totes les cares i les possibles combinatòries que ens ofereix aquest vell i desconegut poliedre anomenat amor.