Iolanda Batallé: “El Llull pot ser un referent del treball en xarxa”

Encara no fa un any que Iolanda Batallé va assumir la direcció de l'Institut Ramon Llull, on va substituir Manuel Forcano.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Encara no fa un any que Iolanda Batallé va assumir la direcció de l’Institut Ramon Llull, on va substituir Manuel Forcano, però en aquests darrers mesos ja ha viscut com a directora esdeveniments com la seva primera Biennal de Venècia o la Feria del Libro de Buenos Aires, una fita important en la història d’aquesta institució. Per fer balanç de tot plegat i parlar del futur immediat de l’Institut, Batallé em rep al seu despatx, un espai ampli sota teulada, a les golfes del Palau Baró de Quadras. Batallé parla apassionadament de la seva feina i encomana entusiasme.

 Quina valoració fas de la Feria del Libro?

La valoració de la Feria del Libro és positiva. L’acollida de la proposta als mitjans argentins va ser excepcional. I el programa, amb 120 activitats, va tenir una mitjana de 70 persones de públic. La de Buenos Aires és una fira viva, de la gent, on els autors poden tenir contacte directe amb els editors o els lectors.

I de què servirà?

Hem plantat la llavor perquè a partir d’ara la relació editorial entre Barcelona i Buenos Aires sigui més directa i fluida. Que els editors catalans hi vagin més sovint. Els efectes d’aquestes noves relacions es veuran amb el temps.

Hi ha hagut qui ha criticat la llista d’autors convidats. Amb quin criteri s’ha fet la tria dels escriptors que han representat Barcelona a l’Argentina?

Fer una llista sempre és molt complex. Ha estat una tria conjunta entre l’Institut Ramon Llull i l’Institut de Cultura de Barcelona, amb qui ens hem entès bé. Hem triat amb diversos criteris, com poden ser la paritat, l’edat, els gèneres literaris (hem primat aquells autors que podien cobrir gèneres diferents). També hem tingut en compte el criteri geogràfic, ja que el Llull està representat per diferents administracions dels Països Catalans, des d’Andorra fins a les Illes. També s’ha tingut en consideració si algun autor ja havia participat en altres fires o festivals, per donar entrada a gent nova.

Hi ha qui ha dit que hi faltaven primeres figures, com Eduardo Mendoza o Jaume Cabré.

Hi ha escriptors que, per motius personals, van declinar la invitació. La llista de convidats no pretenia ser una antologia ni un cànon. Sebastià Alzamora, que era un dels convidats, ho va dir molt bé: “M’ha tocat ser part del mostrari”.

De Buenos Aires vas anar a la Biennal de Venècia, però entremig vas passar cinc dies a Nova York. Què hi tenies?

Vaig anar a treballar amb la nostra delegada a Nova York, la Jadranka Vrsalovic Carevic. L’Institut Ramon Llull ara mateix té quatre delegacions: Berlín, París, Londres i Nova York. Una de les coses que m’agrada més és connectar gent que no es coneix i que hauria de fer coses juntes. Per exemple, vam parlar amb el Casal Català de Nova York, que ofereix una classe de català des del Catalan Institute of America… però no disposen de cap aula i nosaltres els hem pogut trobar un espai per fer classe a la CUNY.

Cinc dies a Nova York donen per molt.

Vam visitar deu llibreries de Manhattan on no hem fet mai res… llibreries amb una certa especialització, que podrien ajudar a connectar autors catalans amb el públic americà. Vam fer una trobada amb editors i traductors que tradueixen del català a l’anglès. Vam començar a establir sinergies amb la delegada del govern a Nova York, la Victòria Alsina. Ens vam reunir amb especialistes de comunicació digital de museus, tant del Metropolitan com del MoMA, on ara mateix fan una exposició dedicada a Joan Miró. Ens vam reunir amb responsables del Joyce Theater, un centre especialitzat en dansa, on podem enviar ballarins d’aquí. També vam visitar la Juilliard School of Music, on tenim un compositor català molt jove, en Marc Migó, que ha obtingut una beca per fer el doctorat. El Marc Migó ha compost una sonata que es titula Cerdanyenca, que per cert s’estrena dijous 27 de juny a l’Ateneu Barcelonès.

 

La música (amb les arts visuals i la dansa) són els llenguatges més fàcil d’exportar a fora. La connexió és immediata.

Sí, amb la música la connexió és immediata. De cara al 2020 estem organitzant un cicle de jazz a Nova York identificant els músics catalans que tenim allà actualment, com ja hem fet a les capitals on tenim delegació, París, Londres i Berlín. La Maria Lladó, coordinadora de l’àrea de música, fa molt bona feina multiplicant la circulació de talent emergent en l’escena indie a través de la xarxa LiveEurope! D’aquí a dues setmanes s’inaugura el Festival FeMAP, que ha coproduït amb el centre AMUZ de Flandes, el concert de l’Ensemble Flandriae-Pyrenaie amb obres de compositors flamencs i catalans.

 Tornant a Nova York, es pot aprendre català en alguna universitat de Manhattan?

Sí, treballem amb la Columbia University i també amb el Graduate Center CUNY, on tenim la càtedra Mercè Rodoreda. Ara bé, amb l’Ariadna Puiggené, que és la nova directora de l’àrea de Llengua i Universitats, però que fa anys que treballa al Llull i coneix molt bé els 150 lectorats de català que hi ha al món, creiem que no n’hi ha prou amb oferir els cursos bàsics de català 1 i 2.

Fa molts anys, quan era a Yale University, no gaire lluny de Nova York, vaig proposar de fer un curs de català als estudiants graduats. Quan em vaig oferir a la responsable del departament d’espanyol em va alertar que si es creava un curs de català hi anirien els indígenes a exigir també classes de quetxua i guaraní… I això que el departament d’espanyol es troba al mateix edifici de les altres llengües romàniques.

Cada vegada hi ha menys alumnes interessats en les llengües romànques i potser hem de buscar complicitats en estudis més transversals, com la literatura comparada. Hauríem d’aconseguir implicar a les universitats perquè ofereixin als seus alumnes la possibilitat de cursar minors o majors i llicenciar-se en un grau de català. Actualment el Llull col·labora amb 90 d’aquests 150 lectorats, però per fer aquest pas més enllà caldria també aconseguir la creació de càtedres que permetessin que la filologia catalana es veiés com una disciplina més, capaç d’obrir-te portes en la vida professional.

I què fem amb tota aquella gent que aprèn llengües per necessitat o per curiositat, no pas per obtenir una titulació universitària?

És evident que no n’hi ha prou amb obrir lectorats i oferir classes presencials arreu del món si simultàniament no aprofitem les eines que ens brinda la revolució digital. I aquí el Llull ha de ser present a les plataformes digitals, com Duolingo per exemple, una app de referència mundial per aprendre idiomes. En aquesta app abans de triar quina llengua vols aprendre, has d’indicar al teu perfil quina és la teva llengua habitual. Ara mateix només et dona l’opció d’aprendre el català si la teva llengua materna és el castellà, però no t’apareix com una opció al menú principal si parteixes de l’anglès o del francès. Per tant, el català és una llengua invisibilitzada en aquesta app. Ara hem incorporat a l’equip del Llull l’activista digital Àlex Hinojo, un dels artífexs de la Wikipedia en català, que s’encarregarà de portar a terme tota la transformació digital perquè el català sigui present per defecte en el màxim de plataformes.

A banda de ser presents a les plataformes mòbils, calen també en l’àmbit cultural persones com la Mary Ann Newmann, una autèntica ambaixadora cultural, que ha convertit casa seva a Manhattan en un centre de complicitats. Molts dels que hem passat per Nova York hem dormit al seu pis de Chelsea. Són figures que no s’improvisen d’un dia per l’altre.

Sí. Hem de trobar les noves Mary Ann Newmann del futur i tenir cura de persones com ella, que tant fan per la cultura catalana. Hem de fer un mapa de tots els estudiants amb talent que han passat pels nostres lectorats i que poden ser ambaixadors de la nostra cultura als seus països. Una de les meves obsessions és detectar els talents emergents i fer de llevadores, fer-los créixer. Amb aquesta finalitat hem incorporat a la dinàmica del Llull la residència Faber, que van impulsar des d’Olot en Pep Berga i l’escriptor Francesc Serés, que ara forma part de l’equip directiu de l’Institut. Ens plantegem de crear una xarxa de residències, que ens permeti incidir en l’àmbit del pensament o el coneixement científic, com ja s’ha fet a Faber. El sentit de les residències és convidar professionals d’arreu del món a Olot, però per què no també a Andorra, Vic, Palma o València, perquè ells també estan exportant la llengua, la cultura i el paisatge, i aquesta també és la missió del Llull. Exportar no consisteix únicament a enviar persones fora, sinó a acollir professionals de totes les disciplines perquè s’emportin alguna cosa d’aquí. Així, quan es dedica una residència Faber a la robòtica o els nous feminismes, es tracta d’anar més enllà de la creació…

Ara que parles de creació, després de Nova York vas assistir a la inauguració de la Biennal d’Art de Venècia, on Catalunya hi és present per desè any consecutiu amb un pavelló gestionat pel Llull.

Sí, el pavelló català forma part de la secció Eventi Colateralli i enguany hi presentem la mostra Catalonia in Venice To lose your head (Idols), una exposició comissariada per Pedro Azara que reflexiona sobre la particular i intensa relació dels éssers humans amb les estàtues: des de la veneració que demostrem per algunes fins a l’odi que ens porta a maltractar-les. A més a més, cal afegir que enguany el pavelló de l’Uruguai s’hi presenta una obra de l’artista catalano-uruguaià Yamandú Canosa, nascut a Montevideo l’any 1954 però resident a Barcelona des dels 20 anys. A més, un dels comissaris del pavelló uruguaià és David Armengol. Ha estat la meva primera Biennale. Em guiava l’Eva Sòria, que treballa a l’àrea de Creació del Llull i és la senyora Biennale, perquè fa anys que s’hi dedica. A la inauguració del nostre pavelló hi va haver més assistents de tot el món que mai. La Biennale es pot visitar fins al novembre.

Fa pocs dies heu participat amb èxit a la Quadriennal d’Escenografia de Praga, on s’ha premiat la instal·lació que hi havíeu presentat amb l’Institut del Teatre…

Les col·laboracions amb l’Institut del Teatre són fluides i precioses, estem molt contents d’haver donat suport a un projecte com Prospective Actions, que ha estat guardonat amb el premi a la millor instal·lació en la secció Països i Regions. La Teresa Carranza, que coordina arts escèniques dins el Llull, la Susanna Millet, que porta cinema i dansa, i el mateix Francesc Serés, director de l’àrea de Creació, han fet molt bona feina.

Has dit que el Llull ara mateix té quatre delegacions. Teniu previsió d’obrir-ne alguna més?

S’està treballant amb la conselleria d’Exteriors per obrir-ne una a Roma. I no descartem d’obrir noves places quan una delegació del govern a l’estranger necessiti un espai de cultura. En casos d’aquests, estaria bé que hi hagués un delegat del Llull. Ara estem definint les línies estratègiques perquè des d’ara i fins al 2022, any en què celebrarem el 20è aniversari del Llull, puguem establir un nou pla de treball. Serà un document viu, que recollirà les propostes de tots els equips, des de baix, perquè els càrrec tècnics de la casa hi tenen molt a dir.

I on creus que hauria de ser el Llull l’any 22?

Una de les preguntes que ens fem és quin és el mapa del català al món? Ja no parlem d’un mapa únicament geogràfic, sinó també digital. Un mapa digital on puguem ubicar tots aquells protocatalans amb qui podem teixir complicitats. L’objectiu seria disposar l’any 2022 d’una xarxa digital més àmplia.

Preveus canvis en l’organització interna del Llull d’aquí al 2022?

El Llull té ara mateix tres grans àrees. La de Llengua i Universitats, la de Literatura i la de Creació, que té tres subàrees, arts escèniques, música i arts visuals. És important mantenir la interacció entre les àrees, buscant sempre l’eficiència i la transversalitat. Si uns escenògrafs van a la Quadriennal de Praga, és important que també vagin a parlar amb els alumnes del lectorat.

La reelecció de Francina Armengol a les Illes i de Ximo Puig al País Valencià auguren quatre anys més de continuïtat d’aquesta etapa del Llull que per primera vegada suma complicitats a tots els Països Catalans.

La Generalitat Valenciana encara no forma part formalment del consorci del Llull. Participa a la fundació i col·labora des de les universitats, però ja ens agradaria que entrés a formar part del consorci. En qualsevol cas, aquesta pluralitat de governança de Països catalans comporta una complexitat però també et fa més ric i més lliure. A diferència d’altres instituts, com el Cervantes o el Goethe, que tenen una estructura estatal al darrere, el Llull es pot convertir en un referent d’una institució cultural basada en la xarxa. Aquesta ductilitat també passa per aconseguir que l’equip del Llull sigui intergeneracional. És clau incorporar gent jove de vint-i-pocs anys que aportin una nova visió de la cultura i que permetin rejovenir la institució.

Creus que el Llull està ben dotat pressupostàriament per fer front a aquest projecte tan ambiciós?

El suport institucional és molt sòlid, però cal adaptar el Llull als nous canvis. Per què no explorar noves vies de finançament? L’Institut ha de poder col·laborar amb mecenes i amb l’empresa privada. Si una persona vol apadrinar una càtedra a Berkeley, hauria de ser possible. I si el Barça, amb qui col·laborem, vol becar o apadrinar artistes, per què no? S’ha d’explorar i ser-hi.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació