I visqueren felices

Pol·len edicions publica I visqueren felices, un projecte col·lectiu que té per resultat un recull de relats escrits i dibuixats per més de vint dones. El llibre reivindica que ser lesbiana no vol dir haver d’acabar com el rosari de l’Aurora. El llibre s’ha presentat coincidint amb el Dia Internacional LGTB.

L’equip del projecte va convidar lesbianes, trans i dones en general, de totes les edats, a escriure contes, fotonovel·les, contes il·lustrats o còmics amb tres condicions bàsiques: que hi apareguessin personatges lèsbics, que tinguessin un final feliç i que estiguessin escrits en català. S’hi van presentar més de quaranta relats i una vintena van ser els seleccionats pel jurat, format per Isabel Franc, Mercè Otero i Vidal, Elina Norandi, Marta Machimbarrena Cuerda i l’equip d’IVF (Mercè Nebot, Sònia Moll, Sílvia Merino Avalón i Heura Marçal.

El llibre s’ha presentat avui 28 de juny i ja i es pot comprar al web de Pol·len Edicions i a les llibreries. Heura Marçal, impulsora d’aquest projecte, puntualitza que: “No pretenem negar que el fet de ser lesbiana avui impliqui enfrontar-se a una sèrie de conflictes interns i externs. Però el conflicte no és necessàriament negatiu, pot ser una oportunitat per girar la truita, per riure’t de la situació i rebel·lar-t’hi. En la literatura i el cinema ens semblava que en general els personatges lèsbics tenien una manera tràgica de viure una realitat que ho era només en part. I no vèiem que les nostres vides estiguessin representades en aquell imaginari.”

Tal com comenta ella mateixa “El camí que hem recorregut fins a poder tenir a les mans aquest llibre ha estat llarg i ens hi hem trobat entrebancs. Per exemple, arribar a les adolescents va ser molt complicat. Algunes professores amb qui ens vam posar en contacte tenien por que el fet de plantejar el projecte a l’aula suposés un qüestionament de la seva opció sexual. El resultat va ser, doncs, que hi va haver poca participació en la categoria de menors de 18 anys. Tot plegat ens ha fet adonar que hauríem hagut de plantejar la difusió als instituts d’una altra manera. No esperàvem trobar-nos una lesbofòbia tan evident en l’àmbit de l’educació pública. Hem après, per tant, que posar l’accent en el lesbianisme als instituts ha d’anar acompanyat d’un enfocament didàctic basat en tallers i materials complementaris”

Pel que fa a la selecció, ha comentat que “També va ser complicat seleccionar els contes entre els més de quaranta que vam rebre. Ens va sorprendre la gran varietat de temes i d’estils. Vam prioritzar els contes que contribuïen a crear un imaginari positiu del món lèsbic.”

Estereotips

Ja sabeu de què va això dels estereotips. És vincular un rumor a un col·lectiu per tal de menystenir-lo. I només es combat amb informació fidedigna per tal de veure que el que es diu no s’adequa a la realitat.

Els estereotips es formen de moltes maneres. Un exemple de rabiosa –i feixuga- actualitat és que una reina s’ha de jutjar pel seu vestit i que el seu paper és, bàsicament, consolar víctimes i visitar escoles, hospitals i orfenats, somriure molt, oferir una imatge de bona mare i promocionar dissenyadors de roba. Aprenem, amb l’abusiu exemple reial, el paper subsidiari de les dones, i sempre ens faran recordar que va dir “deixa’m acabar” quan van anunciar el seu compromís, en comptes de veure-ho com un acte igualitari.

Un altre estereotip és el de la lesbiana perversa, obsessiva, assetjadora i assassina. D’aquest tema en sap molt Beatriz Gimeno, autora de La construcción de la lesbiana perversa (Gedisa, 2008)

Ser lesbiana i dona de bé no pot ser? “Òbviament que pot ser, però els estereotips negatius segueixen funcionant en els mitjans de comunicació”, diu Heura Marçal. “És a dir, tot va bé excepte si apareix una notícia negativa vinculada a una lesbiana, aleshores es disparen tots els prejudicis latents, com el cas de Dolors Vázquez”.

I quins són aquests prejudicis? “La lesbiana com a dona perversa, calculadora, dominant. La dona vampir que va amb jovenetes i les torna lesbianes. La dona masculinitzada lluny de totes les suposades qualitats que ha de tenir una dona, és a dir: femenina, ingènua, dolça…Com la majordoma de Rebeca de Hitchcock? Si, que s’obsessiona per la senyora de la casa i és freda i calculadora”, diu Marçal.

El projecte I visqueren felices és doncs un projecte necessari i una bona contribució per canviar models de comportament. Ja s’aprecien canvis, per exemple a les sèries de televisió que incorporen lesbianes, però els mitjans de comunicació activen els estereotips quan hi ha una notícia associada a un acte delictiu.