Montse Barderi

Montse Barderi

Montse Barderi és escriptora i periodista. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

I tu, com entens la crítica cultural?

M’agradaria moltíssim saber quina idea de crítica cultural hi ha darrere de cada persona que decideix donar la seva opinió sobre una manifestació cultural, em sembla la pedra angular per començar a parlar i entendre’ns.

Vivim en un món de relativisme absolut i la veritat és allò que tu vols que sigui, i la veritat, la realitat i tots aquests grans conceptes ja no es poden escriure si no és entre cometes. Tenint en compte tants interessos actuals vers la cultura —un bé de canvi i de consum constant en les nostres societats actuals— és molt fàcil aconseguir que una obra sigui allò que vols. Només es tracta de desplegar-la en parts. Qualsevol obra de teatre, de cinema, concert, exposició, dansa i “espectacle emergent” , es pot partir en tants trossos com vulguis. És el descompositivisme en parts que pugui destacar o eludir. Que vols deixar una obra de teatre bé? Sempre pots parlar de l’escenografia, la llum i l’esforç dels actors, per tal de no parlar del text pobre o la mala qualitat interpretativa. És com si d’un poema parlessis de la rima, l’al·literació, els símils i la metonímia. Tota obra artística es pot desintegrar en parts i de cada part se’n pot fer una lectura. Així, finalment, l’obra sempre dirà allò que vols que digui.

Uns llibres | Foto: Pixabay

La meva és una visió humanista, una visió global, sencera, com a conjunt d’allò que ens està oferint. Potser serà més simplista i menys tècnica però tindrà la perspectiva adequada per a veure-li el rostre sense mesurar amb microscopis la dimensió dels porus de la pell. L’art, qualsevol manifestació artística, és, sobretot, un camí per entendre millor l’ésser humà i el món, l’oportunitat d’enriquir la nostra existència, té una relació directa amb la realització personal de cadascú. Si no té això, aleshores per mi és la buidor de l’espectacle de les ombres.

I el que aquí dic sobre la crítica cultural també es pot aplicar a l’educació, no podem fer llegir lectures obligatòries i analitzar-les si no expliquem abans quin sentit té llegir. Quin interès té saber que la paraula “foll” surt 173 vegades al Rei Lear o que hi ha 5 concepcions diferents de Natura en aquesta obra si no ens ajuda a comprendre alguna cosa sobre l’ànima humana?

Si perdem aquesta visió humanista, filosòfica —d’amor a la veritat des de la perspectiva humana—, matarem el veritable sentit del què mirem, escoltem i llegim. No comprendrem el món —comprendre vol dir també abraçar— i només ens quedarem amb mercaderies de producció fabril en què la cultura és tan sols un bé de canvi al servei d’interessos que res o poc tenen a veure amb el nostre destí de ser persones.

M’agradaria moltíssim saber quina idea de crítica cultural hi ha darrere de cada persona que decideix donar la seva opinió sobre una manifestació cultural, em sembla la pedra angular per començar a parlar i entendre’ns.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació