Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Hotel Indira: passió, conflicte i mort

La novel·la està escrita amb un ritme vibrant, a voltes poètic i a voltes violent, que combina la frescor dels diàlegs amb l’ocurrència de les reflexions del protagonista.

Melcior Comes torna a irrompre en l’escena literària amb un nou guardó sota el braç. El cinquè, després de sis novel·les publicades. El seu darrer títol, Hotel Indira, ha obtingut el premi BBVA Sant Joan 2014 i s’afegeix a la llista d’obres de l’escriptor mallorquí: L’aire i el món (2003), L’estupor que us espera (2005), El llibre dels plaers immensos (2007), La batalla de Walter Stamm (2008) i Viatge al centre de la terra (2010). Comes, que col·labora en mitjans com El Punt/Avui i Catalunya Ràdio, també ha rebut els premis Ciutat d’Elx, Documenta, Ciutat de Palma i Josep Pla. Avui li dediquem un speaker’s corner amb aquest article i dos més de Biel Mesquida i Muntsa Viladomat

Melcior Comes | Foto: BiBi Oye

Hotel Indira relata la història del jove escriptor Nicolau Comagran, que torna a Mallorca per començar una nova vida després d’un èxit literari molt prometedor i traumàticament fugaç. En Nicolau s’instal·la a l’Hotel Indira, un establiment familiar regentat pel seu tiet, i s’hi posa a treballar amb l’objectiu d’aconseguir un clima adient per tornar a escriure. L’hotel, que havia gaudit de prestigi i esplendor anys enrere, perviu en un ambient de sordidesa i malenconia que s’enjogassa lànguidament entre secrets, mentides i il·lusions marcades per un passat voluble i un present fràgil i tortuós on la passió i la fatalitat s’uneixen en una quimèrica aliança.

En Nicolau és un tipus càustic i seductor, una mica canalla, que intenta reconduir la seva vida a través de la voluptuositat de la creació i la força de l’amor (o al revés). Però la realitat el vexa, i ell mateix es deixa absorbir per una negativitat punyent que l’impulsa a prendre decisions equivocades i a cometre accions del tot inoportunes. És impulsiu, impetuós, obstinat. Masoquista. Enmig d’aquesta espiral d’agitació coneix la Natàlia, una dona encisadora que –capritxos de l’atzar– està casada amb el seu pitjor enemic: una dona que l’arrossegarà per un camí ple de dubtes i desenganys; de desig i de felicitat; de dependència i de patiment. De contradiccions inequívoques (humans, tanmateix). En Nicolau es lliurarà a l’efervescència d’una relació malsana i extraordinària amb un destí inesperat.

La novel·la està escrita amb un ritme vibrant, a voltes poètic i a voltes violent, que combina la frescor dels diàlegs (alguns de gran tendresa, d’altres de cruixidora brutalitat) amb l’ocurrència de les reflexions del protagonista, que es flagel·la i es retrata amb humor amarg i un enginy retorçat i no menys honest: “Allà hi respirava una calma al·lucinada, el goig quiet d’aquelles cases geloses, grosses i resplendents en la foscor. Hi continuava veient tots els símbols feliços d’una vida plena que semblava surar en una altra realitat […]: una vida molt llunyana de la bruta i malaltissa quotidianitat del meu món de diari”. Comes ens presenta un personatge angoixat i confús, un infeliç i un geni que xoca contínuament contra el mur existencial que el pertorba i que carrega incessant, encarnant l’etern retorn, com si fos la pedra de Sísif.

Amb Hotel Indira, el lector podrà gaudir d’una prosa rica i fluïda que dona forma a una història en què el drama i el desassossec hi brillen més que mai, ocultant un fons de sensibilitat, de reflexió i de valentia que resta latent sota la profunditat d’una superfície passatgera i apassionant. Hotel Indira és una novel·la compulsiva, gasosa i voraç, d’essència amarga i d’al·licients sensuals, que retrata les pors i els vicis de l’home contemporani que lluita per adaptar-se a les circumstàncies d’una vida penalitzada per una rutina vàcua i deficient. Un relat trepidant sobre la difícil acceptació d’un mateix i del devenir que l’empara, acompanyat de tota la càrrega de vivacitat i de follia –imprescindibles– que comporten les turbulències de la passió. Ortega y Gasset deia que ens emborratxéssim (de passió, de vi o de virtut); Hotel Indira ens indueix a fer-ho de qualsevol de les maneres amb la seva lectura. Al capdavall, quin vici més saludable podem tenir, si no llegir?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació