Històries de la vall del Mulde

En la traducció de Maria Bosom, Més Llibres publica La vall del Mulde, de Daniela Krien (Mecklenburg-Pomerània Occidental, 1975). Premiada amb el Junger Literaturpreis per la seva novel·la sobre la reunificació alemanya Algun dia ens ho explicarem tot, l’any 2015 va rebre el prestigiós Premi Nicolas Born pel recull de relats La vall del Mulde, que l’autora va començar a escriure l’any 2012, primer només amb petites anotacions en una llibreta com ara: «Cònjuge resulta ser espia de la Stasi» o «Destí o culpa». I sí, trobem aquests drames vitals a La vall del Mulde.  

El riu Mulde és un afluent del riu Elba que té 124 quilòmetres de recorregut i que en l’època de la divisió alemanya es trobava a la zona oriental, és a dir: a la República Democràtica Alemanya (RDA). La reunificació d’Alemanya va provocar moviments sísmics en la vida de la gent d’aquella zona, i dins de Berlín mateix, on del mur vergonyós van caure les pedres, però no van caure tan de pressa els prejudicis envers la gent de la RDA. Ja fossin integrats o dissidents, tots van ser posats en el mateix sac, deixant en evidència el contrast de visions del món que tan bé es perceben només passejant per la zona oriental de Berlín, amb avingudes sense àngel i edificacions adotzenades imitant l’estil arquitectònic soviètic.

Amb una extraordinària habilitat narrativa, a La vall del Mulde l’autora mostra una galeria de personatges que sorgeixen d’una massa anònima, la majoria víctimes d’una situació encara inestable, ja que el procés de reunificació ha tingut molts costos humans. I si el valor literari de La vall del Mulde es manifesta en els retrats d’uns protagonistes que sembla que s’hagin de trobar pel carrer o comprant en una botiga, el valor augmenta pel que representen de testimoni viu d’una època que ha fet història i de la qual ho ignorem gairebé tot, llevat dels titulars de l’època.

En un canvi polític radical, en una revolució, fins i tot si és pacífica com va ser el cas, hi ha qui guanya i hi ha qui perd. Daniela Krien explica històries que en la seva simplicitat posen els cabells de punta. En aquestes històries hi apareixen xocs entre els dos mons polítics ara en contacte, tensions en el camp laboral amb les seves discriminacions, moments de desesperació o frustració davant la manca de perspectives, morts violentes i suïcidis. En aquesta galeria de personatges gravats amb tanta veracitat pel destre burí de Daniela Krien, també hi veiem l’esforç per refer la vida a desgrat dels daltabaixos, per sobreviure amb la major dignitat possible, fins i tot quan el passat ha estat fosc i ha creat sentiments de culpa. 

No hi ha res intranscendent, en cap vida humana, i més quan es coneixen tant de prop. No hi ha cap vida que no pugui ser objecte de gran literatura si l’autor o l’autora té el talent per narrar, com és el cas de Daniela Krien, que escriu al pròleg amb què encapçala La vall del Mulde: «Els meus herois no són guanyadors. Així i tot, alguns troben la felicitat. Però els que s’acaben vinclant davant del seu destí també tenen veu en l’immens cant de la humanitat. I també mereixen un lloc a la literatura». Un lloc ben destacat en aquestes històries de La Vall del Mulde.