Hay equipo pero no hay plata

La presència de la ciutat de Barcelona a la Feria del Libro ha estat una bona manera de conèixer-nos i establir ponts.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

A Buenos Aires m’he hagut de comprar unes sabates noves. Les que portava es van obrir com la boca d’un peix. La fira és gran, la ciutat immensa. Em passejo per editorials independents que exposen el seu catàleg als pavellons de La Rural, l’espai on se celebra La Feria.

El primer que constato és que el sector editorial argentí més indie és autosuficient i viu en un món paral·lel a l’espanyol. Per què? Perquè els llibres arriben d’Espanya a uns preus prohibitius i els argentins tenen dificutats per col·locar els seus catàlegs en llibreries de l’estat espanyol, fora d’algunes llibreries de Madrid o Barcelona. L’editor de Mansalva, Roberto Papateodosio, m’explica que no tenen un distribuidor a Espanya. Ara acaba de publicar El presidente, l’últim títol de César Aira, un autor de culte a les dues bandes de l’Atlàntic que a Espanya publica Random House Mondadori. Papateodosio em diu però que ara mateix la seva edició d’El presidente a l’estat espanyol només es troba en exclusiva a la llibreria Lata peinada, que ha obert el mes d’abril passat al cor del Raval del Barcelona, al carer de la Verge núm. 10, molt a prop del MACBA. La fundadora d’aquesta llibreria es Paula Vázquez, que va i ve de l’Argentina i importa literatura llatinoamericana. Papateodosio m’explica que Lata peinada es també el títol d’un llibre de culte de l’escriptor argentí de Ricardo Zelarrayán. Que Paula Vázquez tingui l’exclusiva d’El presidente a la seva llibreria significa que fixa el preu d’aquest llibre a l’estat espanyol. La llei del preu fix obligarà a tots els altres llibreters que el vulguin vendre a oferir-lo pel mateix preu. Això implica que les editorials indies argentines sense múscul financer no tenen control sobre el preu a què es venen els seus llibres a Espanya i tampoc està a les seves mans construir una estratègia comercial fora del seu país. Papateodosio em diu que per a ell editar llibres no és cap gran negoci. “És una forma de vida, de relacionar-se amb els amics”. Em confessa que no pot viure exclusivament de les vendes de l’editorial, molt literària, però tampoc es dedica a cap altra cosa que no sigui el món del llibre.

Hi ha editors que no han aconseguit encara establir complicitats amb distribuidors o llibreries espanyoles i se circumscriuen al mercat argentí. És el cas de L’editorial Mil Botellas, fundada l’any 2007 a La Plata per Ramon Tarruella, que ha publicat una sèrie policíaca de l’autor argentí Martín Malharro, creador del detectiu independent Mariani, un antiheroi d’accent porteño especialitzat en buscar persones extraviades però que en els seus casos sempre acaba destapant algun afer molt més greu i sistèmic. També ha publicat una novel·la inquietant de Gabriel Báñez, Hacer el odio, que ens explica la història de Damián Daussen, un bidell de la facultat de La Plata que durant les nits pinta esvàstiques a les parets i alhora té una nòvia jueva, que viu turmentada. Ambientat durant la dictadura argentina, Hacer el odio retrata com el poder repressiu s’internalitza i s’encarna en personatges anònims que el reprodueixen en la seva vida quotidiana. “Báñez ens explica com el terrorisme d’Estat s’obre via sense cap necessitat de coerció i amenaces”, em diu Tarruella, que també és escriptor.

Fer el salt al digital

Martín Maigua és l’editor de Nudista, un segell de Córdoba que publica literatura argentina contemporània (novel·la, conte i poesia) des del 2010. Ha editat autors com Luciano Lamberti, Francsico Bitar o un autor consagrat com Leopoldo Castilla, un poeta viatger obsessionat per documentar tot allò que està amenaçat d’extinció al nostre planeta. De Maigua em sorprèn la seva perícia amb la tecnologia. Precisament perquè no té la seu a Buenos Aires, s’ha hagut d’espavilar per connectar amb els lectors mitjançant una plataforma digital, on ja ha publicat 47 títols del seu catàleg.

Els preus del seu catàleg a llibreries oscil·len entre els 400 i els 700 pesos, però el lector digital es pot subscriure a la seva plataforma per 39 pesos al mes i llegir online tots els seus llibres. Els seus autors, provinents de diferents punts de l’Argentina, no posen traves a l’hora de cedir els drets per a aquesta modalitat de lectura, perquè volen la màxima difusió. Maigua m’explica que la via digital li obre unes portes que la distribució tradicional en paper no li ofereix. Està en contacte amb Javier Celaya, que aviat li permetrà distribuir els seus ebooks i en un futur pròxim també els seus audiobooks a través de les plataformes Bookwire i Storytel, respectivament.

Todo libro es político

Agrupades en un mateix estand es presenten a la fira un grup d’editorials independents amb el lema “Todo libro és político”. Són segells comabtius i compromesos com Cactus, Milena Caserola o Hekht libros, amb complicitats que venen de lluny i van néixer fora de la Feria, a la FLIA (la Feria del Libro Independente Alternativo), per bé que la A d’alternativo també es pot bescanviar per la A de autónoma, amiga, animal, argentina, abierta i tots els adjectius començats en A que hi encaixin ideològicament. M’ho explica un dels fundadors d’aquesta fira alternativa, Matías Reck, l’editor de Milena Caserola, un segell amb un catàleg eclèctic que no té cap llibre igual i que combina títols d’autors que s’autoediten amb d’altres produïts des de l’editorial. Reck ha publicat la primera edició aregntina de Mi guerra de España, de Mika Etchebéhère, les memòries d’una dona argentina que es va convertir en capitana d’una milícia del POUM durant la Guerra Civil espanyola. Aquest llibre s’havia publicat l’any 1976 en francès i espanyol i ara reviu a l’Argentina.

Marilina Winik, de Hekht libros, també se sent molt lluny del món editorial espanyol. “Durant els anys noranta ens vam empassar tots els llibres d’Anagrama, amb traduccions espanyoles”, m’explica. “Nosaltres volem acostar la filosofia política i el feminisme al públic argentí, amb traduccions pròpies”. Compren drets per a Llatinoamèrica i en fan una traducció a l’argentí, encara que hi hagi una traducció espanyola. Hekht libros tradueix molt del francès. Han publicat Mi sangre de Elise Thiebaut i Defenderse d’Elsa Dorlin. Van intentar publicar la Teoria King Kong de Virgine Despeintes, però l’autora no els va deixar adaptar a l’argentí la versió castellana de Paul B. Preciado i al final no es van entendre. Winik m’ho explica dolguda. No entén que una autora que ha criticat la norma heteropatriarcal no pugui entendre la necessitat dels argentins de diferenciar-se de l’espanyol peninsular.

També està abocada al pensament francès l’editorial Cactus, que ha publicat tots els seminaris que Deleuze va dedicar al cinema, a Michel Foucault, a la pintura, a Spinoza o a Rousseau, entre d’altres. Impulsat pels traductors Pablo Ires, Sebastián Puente i Manuela Aducci, aquest segell ha publicat transcripcions de les classes de Deleuze a partir de gravacions, que en molts casos no s’han publicat ni en francès. És un projecte molt ambiciós, que no té equivalent a Espanya. Yasmin Fardjoume, que treballa a Cactus, m’explica que l’editorial va néixer al voltant de l’obra de Deleuze, però s’ha anat ampliant a altres autors que el mateix filòsof citava a les seves classes, o que formen part del seu món, com Jean Epstein o Abel Glance.

Me’n vaig de Buenos Aires amb una sensació ambivalent. Malgrat la concentració del mercat en grans grups, Argentina encara presenta una bibliodiversitat envejable. Moltes editorials indies, però, subsisteixen sense acabar d’assolir la plena professionalització, i la crisi encara alentirà més el camí. En un mercat en què vendre mil exemplars d’un títol es considera un èxit, es pot anar fent la viu-viu, però és molt difícil construir projectes amb projecció internacional. D’altra banda, el mercat argentí s’està impermeabilitzant davant les novetats editorials que arriben d’Espanya, cada vegada més oneroses per als lectors d’aquí. La presència de la ciutat de Barcelona a la Feria del Libro ha estat una bona manera de conèixer-nos i establir ponts, però l’aproximació d’uns i altres no es podrà sostenir en el temps sense complicitats a petita escala i una curiositat mútua.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació