Grècia en la poesia catalana

A cura dels professors D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa, Edicions Cal·lígraf ha publicat Una vela en el mar blau. Antologia de poesia catalana moderna de tema grec.

Cal saludar aquest fruit saborós que posarà mel a la boca als estimadors de la cultura grega i al públic en general: en aquesta antologia s’hi recull amb un extraordinari coneixement de la matèria el bo i millor de la nostra poesia moderna des de Verdaguer fins a les noves generacions de poetes que s’han sentit captivats per la llum de Grècia: la física i la metafísica en totes les seves gradacions.      

Grècia sobrepassa un indret geogràfic i històric per fer-se sentir com un espai mental amarat de poesia, tant lírica com tràgica, que ha deixat una forta empremta en la cultura dels pobles de la Mediterrània, i en els Països Catalans d’una manera ben significativa. Aquest espai cultural de matriu grega s’ha fet i es fa visible entre nosaltres tant en l’àmbit del pensament, la ciència i la filosofia, com en l’àmbit de l’art arquitectònic, escultòric i pictòric; també en el teatre, la poesia i la literatura, i tot això amb cosmovisió àmplia. Així, juntament amb l’estètica de l’apol·lini que es manifesta en formes ben modelades i perfils retallats, atmosferes i colors lluminosos i déus olímpics, s’hi entrellaça l’estètica entortolligada i boscosa del dionisíac que explora les profunditats tel·lúriques de la psique que crea, amb abundosa imaginació, les trapelleries bàquiques dels déus i els carnavals subversius.

Res no manca, doncs, en l’univers grec que va impregnar la romanitat i que va persistir a l’època medieval, espiritualitzat a l’època bizantina i que es va perllongar en el Renaixement i l’Edat Moderna. Tot aquest corrent cultural, humanístic, queda reflectit en diverses formes i accents en la poètica dels autors que componen aquesta obra coral que és Una vela en el mar blau: vuitanta-tres poetes pertanyents als Països Catalans en el seu conjunt.

«A Grècia, bressol de tantes coses, no s’hi va mai, sinó que sempre s’hi torna, com en una pàtria antiga, en l’encertada expressió de Riba», escriuen els professors Abrams i Ayensa al pròleg d’introducció d’aquesta antologia on es poden apreciar i escoltar cor endins les diferents veus poètiques que expressen aquesta «pàtria» a la qual retornem, ja sigui a través d’un viatge, o més d’un mitjançant l’estudi de la seva cultura sedimentada en la nostra psique i que heretem a través de l’imaginari col·lectiu que compartim els pobles de la Mediterrània. Tota la mitologia i l’imaginari grec el tenim a casa, i els seus protagonistes ens són alhora mestria, companyia, família i inspiració.

«A la Grècia antiga van ser els poetes ensinistrats en la memorització i en la composició oral, qui, des dels començaments de l’èpica, han format i transmès el saber mitològic», escriu l’estudiós Carlos García Gual. És clar que als nostres dies moderns i contemporanis la mitologia és ja una hermenèutica, una interpretació dels relats mítics. Això permet tant la seva evocació culta com la seva recreació artística.

El llegat de l’imaginari grec, com el llegat de l’imaginari bíblic, conforma una base profunda en la nostra cultura catalana des de fa segles. Cultura que es desplega en les creences religioses tradicionals, en els rituals i manifestacions artístiques, en les ciències físiques i matemàtiques, en el pensament filosòfic i polític, en les formes literàries. Així, de la mateixa manera que ens sabem hereus del simbòlic relat bíblic, ens sabem hereus dels potents arquetips del panteó grec en les seves figures, ja siguin divines o humanes, i que encarnem cada vegada que ens sentim ser Demèter, Persèfone, Mercuri, Prometeu, Ulisses, Sísif, Èdip, Electra, Antígona, Penèlope, etc. Uns quants exemples d’aquestes figures que des de Plató fins a Jung s’entenen com a models interns de comportament, ja sigui de manera puntual o sostinguda en el temps.

«Amb un cop d’ull, més de dos mil anys d’història. A aquest esperit integrador aspira la nostra antologia», escriuen els professors D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa. La lectura dels poemes recollits a Una vela en el mar blau ens fa transitar per les més variades interpretacions dels mites grecs, ens invita a la contemplació d’un paisatge en el qual reconeixem una llum que és un esclat, com si s’obrís el cel, un blau de mar i un blanc de calç que ens són familiars. Tot al llarg i ample de l’antologia apreciem la presència d’aquells poetes grecs que hem anat trobant pel camí de l’aventura vital i literària i amb els quals hem establert un diàleg, una fraternitat, un parentesc espiritual, ja sigui des de la contemplació del jardí de les Hespèrides, ja sigui des del dolor del Hades.

Entre els poetes de l’antologia hi ha figures senyeres de la traducció com Carles Riba o Maria Àngels Anglada, poetes que amb el seu saber han anostrat poetes grecs tant clàssics com moderns. És així com les seves veus s’intercalen entre les veus dels poetes catalans aplegats al recull en una comunió de poetes que travessa el temps i l’espai i les veus dels quals queden impreses en un acolorit «mosaic de temes i autors molt variat». Tessel·lesque dibuixen un espai tan mític i simbòlic com real: Grècia, un origen de natura sensible i espiritual al qual, en efecte, sempre retornem com retornem als records, a la memòria dels avantpassats, a la seva saviesa.

Una vela en el mar blau. Antologia de poesia catalana moderna de tema grecsens dubte es constitueix en un bon mapa de la riquesa tant cultural com paisatgística de Grècia, oferta de la mà dels seus autors. D’aquesta manera, mitjançant els sentits ben afuats de la vuitantena de poetes, i creant entre autors i lectors un corrent d’emoció estètica, es pot copsar la carícia de l’aire blau oxigenat, la frescor de les parets blanques de cases i ermites, així com l’atmosfera càlida que banya amb el mateix color d’or temples, marbres i icones bizantines amb el seu somriure serè, interior.